Voy donde no hay

Monòleg de dos personatges de la diàspora filipina a Barcelona que ens permet reflexionar sobre la cadena global de cures i els drets laborals.

L'1 de desembre de 2023, l'Espai Avinyó en col·laboració amb Casa Orlandai presenta el monòleg del dramaturg, actor i realitzador Berjer B. Capati anomenat Voy donde no hay.

En aquesta obra de dos actes, Capati es transforma, en el primer acte, en la senyora Maca, una dona filipina que ja de gran rememora la seva vida com a treballadora en les llars de la burgesia catalana en els anys 70 i 80. En el segon acte, Capati és Poma, amic de Maca, mariner filipí sexe-gèneredissident que abandona la seva flota pels mateixos anys i que ara cuida d'ella i del seu marit.

A partir d'aquests relats que barregen ficció i realitats conegudes de primera mà pel dramaturg, s'obre un diàleg dinamitzat per Gemma Ferreón, cofundadora de l'associació d'asiàtic-descendents Catàrsia, on les reflexions sobre la relació entre el treball de la llar, el colonialisme i la diàspora filipina surten a la llum.

Destaquem algunes reflexions del diàleg:

  • "Aquestes són les memòries migrants de les nostres mares, tietes i cosines, i aquesta en concret, de la comunitat filipina. També és la vostra història, la història d'aquesta ciutat", diu Gemma Ferreón al principi de la conversa posterior al monòleg.
  • "Per a mi, Voy donde no hay és la recerca de llibertat i de la dignitat. Com a artistes i filipines, sembla que no hi hagués on anar, perquè estem discriminats a un sol tipus de treballs.
  • "Quina importància tenen les cures en la nostra societat si no les posem al centre, si no estem valorant el treball externalitzat que fan les dones empobrides del sud global?", pregunta Gemma Ferreón.
  • "Per a realitzar Voy donde no hay vaig parlar amb mariners filipins i barcelonins que ja són grans, per tal de recuperar aquestes memòries abans que desapareguin", diu Berjer B. Capati.
  • "Aquesta és una història dels setanta, però en matèria de drets laborals de la llar i les cures només en el 2023 s'estan fent passos reals com ara tenir el dret a un acomiadament digne", comenta Gemma Ferreón.

diaspores