Xocolata: Dolça temptació amb història amarga
Un espai de reflexió sobre el que va suposar el comerç del cacau des de les colònies espanyoles cap a Europa a partir dels segles XVI i XVII. Sobre aquest comerç i el que va significar quant a enriquiment per la metròpoli colonial a costa de l’explotació sistemàtica dels recursos i els habitants de les colònies, acostuma a trobar-se molt poca informació, no només en el mateix Museu de la Xocolata, sinó en els llibres d’història.
El 9 d'octubre de 2019, el Museu de la Xocolata va acollir l’activitat 'Xocolata: dolça temptació amb història amarga', a càrrec de l'Associació Antropologies.
Una visita que ens ha permès acostar-nos a la història no explicada del cacau que, com molts altres productes enormement populars a Europa i procedents de les excolònies (un altre bon exemple n’és el cafè) han canviat la història del consum en els nostres contextos, però amaguen un amarg passat que no podem oblidar. Destaquem del diàleg:
- Veronica Morante, de l’Associació Antropologies ha iniciat l’espai de reflexió amb una introducció a la perspectiva crítica des de la qual s’ha abordat la visita. També ens ha parlat dels usos que tenia el cacau per als pobles originaris a l’Amèrica Llatina (principalment per part dels maies i els asteques). En aquell context, el cacau era consumit sobretot com a beguda i tenia un gust amarg i picant. Dels usos diversos que se’n feia, en destacaven les propietats medicinals i les pràctiques rituals, tot i que com avui en dia, també era consumit per pur plaer.
- Quan els espanyols arriben a Amèrica, en un inici no s’interessen pel cacau perquè els resultava un producte amarg i poc gustós, però a partir del segle XVI el cacau comença a ser adaptat als paladars dels colons, endolcint-se amb sucre i amb espècies com la canyella o la vainilla. A partir d’aquest moment, comença el comerç de cacau cap a les metròpolis europees, inicialment Espanya i Portugal i posteriorment a la resta d’Europa, on inicialment era un producte exclusiu consumit pels nobles i el clergat.
- Per tal d’il·lustrar el que van suposar les plantacions de cacau a les colònies, Jodie Casas (Associació Antropologies), ens ha presentat el cas particular de l’illa de Bioko a l’actual Guinea Equatorial, que va ser colònia espanyola des de finals del segle XVIII fins ben entrat el segle XX. Durant un període de més de 100 anys el principal eix comercial de l’illa va ser el cacau, que era exportat a tota Europa a través de Cadis i Barcelona per part de la “Compañía Transatlántica Española (propietat d’Antonio López, marquès de Comillas). Les plantacions de cacau, controlades majoritàriament per grans terratinents espanyols (molts d’ells catalans) es van convertir en un veritable monocultiu a l’illa. Els productors de cacau, necessitats de mà d’obra per a les plantacions, van exercir gran violència sobre els pobles originaris de l’illa, que es van resistir sistemàticament a subjugar-se al poder colonial. Aquesta violència s’exercia mitjançant l’atac als sistemes de vida tradicionals (fet que obligava els pobladors a dependre econòmicament de la metròpoli i a obtenir diners treballant a les plantacions), amb unes condicions de feina terribles i amb violència militar i policial directa. Per justificar aquesta explotació de recursos naturals i humans, els colons van fer servir teories racistes i de superioritat de la raça blanca, així com missions evangelitzadores.
