La Gran Batuda gitana: història d'un genocidi

  • 29/01/2026
  • 19:00 h - 21:00 h
  • Museu d’Història de Catalunya (Pça. de Pau Vila, 3)
  • Més informació i inscripcions: espaiavinyo@bcn.cat

El 1749, el rei Ferran VI i el marquès de l’Ensenada, amb la complicitat del clergat, van organitzar una implacable persecució de la població gitana, batejada com “la Gran Batuda”, que va condemnar —sense delicte— més de deu mil persones a treballs forçats, al tancament en condicions inhumanes i, en definitiva, a l’anihilació. Bussejant en arxius i documents, així com en veus acadèmiques, el documental “La Gran Redada gitana: historia de un genocidio” tracta de treure a la llum aquells actes d’esclavització i extermini, absents dels llibres d’història i de les recerques acadèmiques.

En el marc de l’exposició El poble gitano de Catalunya: història i cultura, us proposem un cinefòrum al voltant del documental, on ens preguntarem: quines van ser les dinàmiques específiques de la Gran Batuda en el context espanyol i català? Què ens diu la invisibilització sistemàtica d’aquest fet històric en el currículum educatiu d’Espanya i de Catalunya? Què s’està fent i què s’hauria de fer per incorporar aquest relat a l’àmbit dels museus, les biblioteques i les universitats?

Amb:

  • Pilar Távora va estudiar Psicologia a la Universitat de Sevilla. És una referent de l’andalusisme, la cultura i la identitat andalusa, feminista i activista pels drets del poble gitano. El 1995 va crear la seva pròpia productora i, des de llavors, és directora, guionista i productora executiva de la major part dels treballs realitzats en cinema, televisió i teatre. Va ser presidenta de l’Associació de Productors Independents d’Andalusia i, el 2017, va participar en la creació de l’Acadèmia del Cinema i les Arts Audiovisuals d’Andalusia. Ha guanyat diversos premis, com la Medalla d’Or d’Andalusia (2023), el Premi 8 d'abril de l'Instituto de Cultura Gitana del Ministerio de Cultura i el Premi d’Honor Asecan a la Trajectòria (2025). Algunes de les seves obres són: “Nanas de espinas”, “Yerma”, “Madre amadísima”, “Salvador Távora: la excepción” i “La Gran Redada gitana: Història de un genocidi”.
  • Aarón Giménez Cortés és sociòleg per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va accedir a la universitat a través de la prova d’accés per a majors de 25 anys del Pla Integral del Poble Gitano. És pastor evangèlic i actualment treballa com a tècnic a la Unitat del Poble Gitano de la Generalitat de Catalunya. Ha participat en diversos projectes d’intervenció social amb la comunitat gitana, tant a Catalunya com en l’àmbit europeu.


Col·labora:

Museu d’Història de Catalunya