Museus (Im)possibles | Entre la marca i el model

  • 14/03/2024
  • 10:00 h - 13:00 h
  • Museu Picasso (C/ de Montcada, 15-23)
  • Més informació i inscripcions: espaiavinyo@bcn.cat

El Museu Picasso de Barcelona va obrir les portes el 1963 gràcies a la voluntat del mateix artista i per la implicació personal del seu secretari personal i amic Jaume Sabartés, l'esposa, Jacqueline Picasso, les famílies Gaspar i Gili; i en darrera instància, l'Ajuntament de Barcelona. L'any 1970, Picasso va decidir donar a la ciutat de Barcelona totes les obres que fins aleshores havien custodiat els seus familiars. La col·lecció, integrada per unes 5.000 peces, és la més completa que hi ha del període de formació de Picasso, cosa que converteix el Museu en un centre de referència per a l'estudi de l'obra primerenca de l'artista. A banda, la col·lecció és rica també en obres de joventut, que evidencien la ràpida assimilació que va fer Picasso de les tendències més avantguardistes imperants a la Barcelona del tombant de segle i al París de la Belle Époque.

En el marc del cicle Museus (Im)possibles, es proposa un exercici que convidarà a posar en comú reflexions al voltant de la figura de Picasso i de les tensions entre els models de ciutat i del museu. En aquest sentit, ens preguntarem, entre altres qüestions: Quines alternatives tenim al model, a la marca de ciutat i als museus dominants? Podem aconseguir un museu de les conseqüències davant un "mausoleu" de les causes? Com podem resignificar el llegat d'artistes consagrats en el món de l'art a través de processos educatius i de mediació dirigits a diversos públics que siguin crítics i transformadors?

Més informació:

El cicle Museus (Im)possibles organitzat per l'Espai Avinyó amb la col·laboració de diversos equipaments culturals de la ciutat, pretén generar diferents espais col·lectius d'aprenentatge entre artistes, professionals i personal tècnic vinculat amb la creació artística i gestió cultural de la ciutat. L'objectiu és repensar i ampliar la mirada en relació amb els imaginaris occidentals sobre la diversitat cultural presents en les propostes expositives que ofereixen sales, centres culturals, equipaments de proximitat i museus de la ciutat.

Cal inscripció prèvia enviant un correu electrònic a espaiavinyo@bcn.cat explicant el teu interès i la teva relació amb la temàtica.

Amb:

  • Iván de la Nuez (l'Havana, 1964) és assagista, crític i curator. Entre els seus llibres, es troben La balsa perpetua (1998); Paisajes después del Muro (1999); El mapa de sal (2001); Fantasía Roja (2006); Postcapital. Crítica del futuro (2006); Inundaciones (2010); El comunista manifiesto (2013); Teoría de la retaguardia (2018) i Posmo (2023). Aquests llibres han estat traduïts a diferents idiomes. 
  • Jesús Arpal Moya (Barakaldo, 1972) és part de l'equip d'artistes Jeleton des de 1999. L'obra de Jeleton proposa des del dibuix i la performance un treball crític amb repertoris d'història de l'art (recentment Museu de Belles Arts de Bilbao - Bilbo Museoa, MACBA). També és soci treballadori de La caníbal SCCL, des de 2013, una cooperativa cultural per la transformació social, on treballa de llibreter i en projectes de recerca, mediació i formació en cultura amb perspectiva transfeminista interseccional, ecologista i anticapitalista (recentment MUEC Barcelona, Centre d'Art Santa Mònica).

Coorganitza: Museu Picasso