Inici / Espai Avinyo / Recursos / 21F | Músiques amb accents

21F | Músiques amb accents

 

En el marc del 21F (Dia Internacional de la llengua materna), l'Espai Avinyó proposa un fòrum musical on dialoguem i barregem cançons, cançons de bressol, versos, cants, sons, llengües i llenguatges.

Realitzat el passat 23 de febrer de 2022 en col·laboració amb La Deskomunal, 'Músiques amb accents' ha convocat a sis artistes procedents de diferents bagatges culturals, musicals i sonors. Dafne C. (Fatou Cabo), Daura R3Al, Fatima Saheb, Kim Hernandez, Sofia Archer i Xiwire proposen un diàleg intercultural i participatiu, amb la intenció d'ampliar el sentit de 'la llengua materna' i continuar reflexionant sobre el present de les llengües maternes a la ciutat.

Gràcies a la dinamització del cantant Vignesh Melwani, i en col·laboració amb Heidi Ramírez, vam poder escoltar a cada participant -tant a les persones convidades com al públic-, relatant, recitant, cantant i rapejant la seva mirada singular i profunda sobre la rellevància de la música en la construcció de la seva identitat, del seu plurilingüisme i del seu recorregut vital, individual i comú.

A més, amb la idea de donar-li continuïtat al registre sonor i vivencial creat durant l'activitat, es va proposar al públic assistent crear una llista de reproducció musical col·laborativa.

Destaquem algunes propostes, possibilitats i cançons:
 
  • En la relació entre llengua, música i infància trobem que hi ha vivències que perduren gràcies a la memòria de sentits com l'olfacte, l'oïda i l'apetit (encara que aquest últim no hagi estat classificat com a sentit): "Olor d'arròs, música, fesols, música, be al forn, música...", diu la Sofia, després de cantar una cançó de bressol en català i abans de compartir una cançó en creole haitià, la seva llengua paterna.
  • La invitació a pensar la llengua materna a través d'Internet és una aposta de Xiwire, que ens comparteix el treball musical de dones trans en la música electrònica, on el matern s'expandeix cap a la possibilitat de reconèixer les "mares d'una identitat col·lectiva" de DJ's, artistes i compositores presents en l'escena del rave i en internet.
  • El plurilingüisme pren rellevància en tant que eina poètica a través de l'oralitat de Fatima Saheb, quan recita sobre diferents bases musicals acompanyada per textos en català, anglès i castellà, alguns dels quals es troben al seu llibre de poemes que aviat es publicarà: 'Mares migrants'.
  • El reconeixement de la música possibilita traspassar la noció de llengua materna, per abraçar-nos a la possibilitat que les llengües es reconeguin també en formes verbals (argot) i no verbals (gest). Així ho experimenta Dafne C. - en el seu poema en wolof i la invitació a ballar 'Birima' de Youssou N'Dour, present en la llista de reproducció.
  • El caràcter autobiogràfic i l'enyorança per la llengua materna perduda (tagalog) es fa memòria viva a través del llenguatge videogràfic en la peça de Kim: 'Hija de María', una carta d'amor a les dones i a les mares que han format part de la seva vida.
  • La recuperació de veus de resistència en llengües de pobles originaris a l'espoli colonial d'Occident, concretament a Abya Yala, és una finestra que obre la intervenció de la poeta paraguaiana Daura R3Al que ens comparteix "Peime'ê Jevý", un cant del poble Mbyá Guaraní i els seus poemes en guaraní.

 

Comparteix aquest contingut