21M | El racisme té memòria
En el marc del Dia contra el racisme, el 21 de març, unes 70 persones es van apropar al Museu Marítim de Barcelona per participar en la taula rodona 'El Racisme té memòria'.
La institucionalització històrica i progressiva de la jerarquització racial és herència de la història colonial. No obstant això, la narrativa d’aquests processos històrics, invisibilitzats en els relats oficials de les nostres escoles, institucions o produccions de coneixement contribueixen a un relat esbiaixat de qui vam ser i la percepció del que som. En aquest exercici d’apropament i reparació amb relació a la memòria històrica, l’Espai Avinyó va organitzar, el passat 21 de març, la taula rodona ‘El racisme té memòria‘. I és que, per entendre el racisme avui, cal comprendre la seva construcció històrica.
L’acte el va presentar la Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López. L’acte va estar conduït per Rosa Lázaro, antropòloga per formació doctoral, amb experiència professional relacionada amb l’acadèmia, és docent de la Universitat de Barcelona, i van participar Mostafà Shaimi, professor a la Universitat de Girona i graduat en filosofia (UdG), màster de Recerca en Ciències Humanes i Postgrau de Mediació Intercultural (UdG), coordinador del màster Diversitat religiosa: Pensament, Realitat, Gestió (UdG) i del curs Visibilitzant els racismes (UdG); i Anyely Marín Cisneros, investigadora i docent militant, co-dinamitzadora de criticaldias, durant anys ha investigat els encreuaments entre polítiques del cos, tecnologia i racisme, actualment treballa entorn de l’aprenentatge automàtic i nous espais de racialització en la intel·ligència artificial.
Destaquem del diàleg:
- Rosa Lázaro va iniciar el diàleg plantejant la següent idea: “quan expliquem que el racisme té memòria, implica pensar com el racisme estructura la nostra memòria i la forma d’entendre la història”. A continuació va parlar de com la industrialització de Catalunya va ser possible gràcies al capital extret del tràfic de persones, i com els diners heretats de moltes famílies catalanes han estat guanyats amb la sang de persones negres.
- Mostafà Shaimi va encetar el diàleg utilitzant la genealogia del racisme per comprendre millor les seves dimensions. “L’acció sense la reflexió serveix de poc, l’acció política requereix enfangar-se en la vida que ens ha tocat viure”, va exposar. “La genealogia del racisme no és fer història per història, sinó que volem entendre el context”. I va continuar plantejant: “Per què la gent té una sèrie de concepcions de racisme? A la nostra societat hi ha gent que pensa que el racisme és una qüestió del passat”. “També hi ha gent que pensa que el racisme és una qüestió de l’extrema dreta, o que cal ‘corregir’ en un marc democràtic. Però n’hi ha una altra; el racisme és una qüestió de classe, és una posició ‘fina’, ja que associa el racisme amb la pobresa”. Això fa que totes aquestes maneres de veure el racisme neguen que el racisme és estructural i un eix vertebrador de la nostra societat. Mostafà Shaimi va definir què és el racisme i va assegurar que la manera com responguem a la pregunta té conseqüències polítiques.
- Anyely Marín va desenvolupar la següent tesi: el que està al cor del racisme actual és una traducció en llenguatge postmodern de què constituïa el racisme al segle XVII, quan es modela un discurs científic sobre la categorització de les persones. “Hem de superar la forma d’abordar el racisme, ja que pretendre que el racisme se superi treballant conductes individuals o atacant la rumorologia fa que ens quedem a la superfície”. Va continuar amb la tesi que les lleis colonials, la regulació de la relació entre “races” i altres pràctiques i sancions del XVII per a crear identificació de l’igual i fer horrorós la identificació amb allò diferent, són les bases del “control racial” actual.
