21M | Sobre literatura i “raça”
Una trobada en clau poètica i literària per pensar la pràctica de l'escriptura travessada per les relacions materials de vida i els imaginaris col·lectius de "raça", classe i cultura en la literatura.
En el marc del 21 de març, Dia Mundial de la poesia i Dia Internacional per l'eliminació de la discriminació racial, l'Espai Avinyó, en col·laboració amb La Ciutat Invisible, presenta una xerrada i conversa al voltant de les poètiques antiracistes i el món editorial.
Helios F. Garcés inicia la sessió amb el propòsit de reflexionar sobre el lloc que ocupa la "raça" en l'imaginari col·lectiu. A través del seu treball de crítica literària sobre l'obra d'alguns autors "canonitzats" en el territori espanyol, ens adverteix que aquesta crítica es pot extrapolar a qualsevol tipus de pràctica artística:
“La “raza” es el sentido común dominante. Viene a fijar los criterios políticos y estéticos de una obra, como categoría que define una estructura de poder - “raza” más allá de la narrativa del fascismo -,: <<¿Esta obra literaria es sofisticada o no? ¿Tiene valor?>> Lo que subyace a estas preguntas son máscaras que ocultan legados de clase, de género y raciales.”
Visitem les obres de Jaime Gil de Biedma, Federico García Lorca i la generació beat (Cuando Tánger estaba de moda), i els imaginaris col·lectius que van en paral·lel a la consolidació de la seva mitificació i que esborren rastres d'anàlisi crítica en termes de classe, gènere i racialització.
Després, escoltem un diàleg obert al públic, amb un intercanvi de poemes d'escriptores convidades de l'escena literària de la ciutat: Paloma Chen i l'escriptora Mafe Moscoso, acompanyades de Nizaiá Cassián de Synusia, qui al seu torn s'acompanya de versos presos del llibre 'Borderlands. La frontera' de Gloria Anzaldúa.
Ressaltem quatre reflexions més de la conversa:
- Sobre la retòrica del mestissatge Helios diu: "El gitano, el morisc, l'afro, l'islàmic es transformen en fetitxes literaris i culturalistes, que invisibilitzen jerarquies racials, símbols i ensomnis d'una suposada identitat mestissa".
- Sobre allò polític en l'escriptura, Paloma Chen ens comparteix l'experiència de viatjar a Xina i reconèixer que les seves "referents eren euro-centrades", i afegeix que "per descolonitzar l'imaginari col·lectiu" posa en el focus la seva pròpia vida, "narratives que han estat sempre al marge" i que podem trobar en el seu recent llibre publicat Invocación a las mayorias silenciosas (2022).
- Sobre les possibilitats de publicació i distribució, Mafe comparteix que "és important llegir-nos entre nosaltres", i apunta al fet que "necessitem crear infraestructures pel nostre lenguajeo". Per decisió política, ha publicat el seu últim llibre de poemes, Desintegrar el hechizo. Versitos anticoloniales (2021), amb l'editorial La Reci, tot i que apunta que "és difícil perquè hi ha pocs exemplars en circulació".
- Sobre la cambra pròpia, com a condició material per a l'escriptura, Nizaiá comparteix la famosa Carta a escritoras tercermundistas (1987), d'Andalzúa, per fer ressò a la reflexió d'Helios sobre la "figura etèria de <<l'escriptor universal>> i la seva visió provinciana del món".
