Espiritualitats afroatlàntiques I Santa Marta i les seves voltes

La performance i xerrada de l'escriptora, artista i periodista Johan Mijail ens submergeix en el llenguatge discursiu del travestisme, en comunicació amb la metrésa Santa Marta.

Aquesta tercera sessió del cicle Espiritualitats Afroatlàntiques va tenir lloc el 17 de maig a l'espai de Periferia Cimarronas, en el Districte de Sants-Montjuïc. El cicle 'Espiritualitats afroatlàntiques' ha estat un impuls comú organitzat per l'Espai Avinyó i l'Oficina d'Afers Religiosos (OAR) i comissariat per Periferia Cimarronas, cooperativa gestionada per la comunitat afrodescendent.

Les diferents sessions han estat plantejades com un exercici de memòria i d'autorrepresentació de les diàspores afrodescendents de la ciutat, que proposen posar en relleu la dimensió històrica de les seves tradicions i espiritualitats en tant que estratègia de supervivència i construcció d'identitats vinculades a l'africanitat. Dimensions que continuen sent importants en els contextos afroatlàntics i del Carib, també presents a Barcelona.

"Vull presentar-los un espai negat: el de la santeria afrodominicana", diu Johan Mijail, nascuda a Santo Domingo, República Dominicana, reclamant per una nació "que es considera blanca, quan la seva gent és negra". Continuant amb la lectura que inicia la seva performance, Johan llegeix un fragment del seu recent fanzine 'La dominadora' (Catinga ediciones, 2022) on és cridada per Santa Marta, esperit que, en les seves paraules, mou les “matas de guayaba, de tamarindo y de chinola para que caigan sus frutos y les niñes dominicanes y haitianes los coman”.

La performance 'Santa Marta i les seves voltes' acaba amb un diàleg dinamitzat per Iki Yos Piña, de Periferia Cimarronas, per reflexionar sobre la pràctica encarnada de Johan Mijail, que ens permet connectar amb festes i rituals afro-trans-atlàntics, alhora que transitar les transfiguracions ficcionades entorn de les identitats de gènere i l'existència negra.

Compartim algunes reflexions sorgides del diàleg:

  • A propòsit del dibuix (beber) elaborat amb farina que realitza Johan a la seva performance, parlem sobre les "servidores de misteris"; les persones que treballen en la santeria o 21 divisió. En la seva actuació realitza el beber en fer la crida a Santa Marta, 'La Dominadora', reina de l'amor, altar que coneix en la seva infància per la seva mare a Santo Domingo.
  • L'espiritualitat és una pràctica de resistència sexe-gènere afectiva: "sento que la reina Santa Marta m'ha permès trobar espais de dissidència", diu Johan, referint-se també al travestisme en tant que possibilitat discursiva i de pensament.
  • Apareix l'escriptura com "metodologia precària de producció" en sintonia amb les tradicions espirituals i els seus imaginaris. Johan ens recomana els autors de l'editorial afrocentrada: Catinga ediciones. A més recomana Marassá y la nada d'Alanna Lockward, l'obra de Dagoberto Tejeda i de Josefina Baez i per descomptat, els seus llibres com Chapeo (2021).
  • L'artista proposa la possibilitat que els altars de la santeria siguin un dret humà antiracista, que existeixin a l'espai públic i siguin lloc de trobada i memòria, espais per a l'existència de cossos llegits com a diferents: "cossos que serveixen de pont entre el misteri i l'humà" en les festivitats del Carib.

Gif resum de l'activitat