A causa d'una incidència tècnica és possible que en alguns serveis es produeixin talls puntuals.

Disculpeu les molèsties que aquesta incidència us pugui ocasionar.

Inici / Espai Avinyo / Recursos / Interculturalitat LGTBI | Cinema amb mirada interseccional

Interculturalitat LGTBI | Cinema amb mirada interseccional

El cinema és tot sovint una finestra oberta a les realitats menys visibilitzades.
L’argument d’aquestes pel·lícules seran el punt de partida de diverses sessions de cinefòrum conduïdes per referents de comunitats racialitzades que viuen a Barcelona.
Amb el seu ajut reflexionarem sobre qüestions com les lluites trans als països llatinoamericans, la intersecció entre lesbianisme i negritud o les vides de diferents artistes que han fet de les seves trajectòries una plataforma de lluita. 
 
 
BIXA TRAVESTI
(Claudia Priscilla i Kiko Goifman, 2018)
19 de febrer de 2020
 
Retrat íntim i explosiu d’una de les veus més destacades de l’actual escena LGTBI del Brasil: la cantant i activista trans Linn da Quebrada. El film dibuixa, des de diferents registres, totes les capes que conformen la vida de la protagonista. El seu entorn familiar i els provocatius espectacles que signa l’artista són algunes de les experiències particulars que recull la cinta. Una reflexió intel·ligent, sobre el que significa viure en les perifèries del cos, el sexe, l’art, la societat i la política.
Conversa després de la projecció amb Amanda Araújo, artista independent brasilera.
 
Podeu escoltar la conversa a través d’aquest enllaç.
 
OUT IN THE NIGHT (Blair Doroshwalther, 2014)
26 de febrer de 2020
 
La segona sessió del cinefòrum va ser a càrrec de Cari McCay, treballadora social i mediadora familiar d’origen guineà i afroamericà. Es tracta d’un retrat dur sobre un cas on es fa evident el pes que la raça, la identitat de gènere i la sexualitat tenen en el sistema judicial nord-americà i que ens permet parlar de com funcionen els imaginaris racistes a Barcelona. Els exemples que es van aterrar a la ciutat van ser a través de les campanyes d’identificacions per perfil ètnic Pareu de Parar-me o el Racisme a les discoteques, dues iniciatives de denúncia de SOS Racisme.
 
Aquests imaginaris també es donen dins el col·lectiu LGTBI i afecten especialment a les dones negres lesbianes. La manca de referents racialitzats fins i tot dins el Centre LGTBI és un tema que va sorgir de la mà d’un ric debat sobre la idea dels “espais segurs” o la mateixa idea de “comunitat LGTBI”, idees que es posen en qüestió quan no hi ha ressò de les situacions i experiències que travessen les comunitats racialitzades LGTBI dins l’agenda LGTBI blanca.
 
Podeu escoltar la conversa a través d’aquest enllaç.
 
SIN VAGINA, ME MARGINAN (Wesley Verástegui) 
11 de març de 2020
 
La Barbie necessita 30.000 dòlars per pagar la seva operació d’afirmació de gènere. Tot i que es presenta a diversos processos de selecció, ningú vol oferir-li feina. Per això decideix aconseguir els diners a través d’una arriscada estratègia que dissenya amb l’ajut de la seva amiga Microbio: segrestar la filla d’un ministre trànsfob i demanar un rescat. Verástegui va debutar com a director amb aquesta pel·lícula, que va ser rodada amb un telèfon mòbil i un ajustadíssim pressupost de 5.000 dòlars 
Conversa després de la projecció amb Frau Diamanda (Héctor Acuña), artista audiovisual travesti del Perú.
 
Podeu escoltar la conversa a través d’aquest enllaç.

Comparteix aquest contingut