Museus (Im)possibles | Necròpolis o ciutat estratificada

Visitem el Cementiri de Montjuïc i observem l'estratificació històric-social de la ciutat dels morts en correspondència amb la ciutat dels vius.
 
El 28 de juliol de 2022, en el marc del cicle Museus (Im)possibles, assistim a una visita guiada en col·laboració amb el Cementiri de Montjuïc i Ruta de autor, col·lectiu format per Aymara Arreaza R. i Lorena Bou Linhares. Ruta de autor participa com a convidat especial per intervenir l'itinerari que ens realitza Adrià Terol, historiador adscrit als Cementiris de Barcelona.
 
Segons Ruta de autor aquesta intervenció és "una interpel·lació als vius (assistents a la visita), no als morts", una invitació per caminar i reflexionar sobre el relat museogràfic, patrimonial, artístic i històric del cementiri. Amb elles ens preguntem, entre altres coses, sobre el que suposa visitar un camposanto, com s'organitza l'espai necrològic en relació amb els estrats socials i com interpretem els monuments i el paisatge funerari de la ciutat.
 
Destaquem diverses reflexions fetes durant el recorregut:
 
  • Aymara i Lorena ens conviden a interpretar el Cementiri de Montjuïc com l'arquitectura al servei del poder, pensar-ho íntegrament com un monument del s. XIX dut a terme pels indians, que contracten als millors arquitectes i escultors del moment per construir les seves residències, seus d'empreses i panteons.
  • Passeig de Gràcia és el nom tant del carrer d'oci i negocis de la burgesia catalana a la ciutat, com del recorregut on està enterrada en el cementiri l'elit econòmica d'indians i industrials tèxtils que es van beneficiar del sistema colonial i esclavista d'explotació del cotó, entre altres recursos.
  • L'absència de la història de l'esclavitud en els relats biogràfics dels indians és assenyalada per Lorena, que proposa al públic llegir l'epitafi on jeuen les restes d'una persona esclavitzada i portada per una família d'indians a la ciutat, després de l'abolició del tràfic esclavista en el s. XIX.
  • Davant del panteó de l'arquitecte del cementiri Leandre Albareda, situat en una posició privilegiada, recordem a les persones segrestades del continent africà i assassinades durant el tràfic, mirant al Mediterrani.
  • L'absència de comunitats no cristianes en el cementiri, com la musulmana, és una qüestió que ressalta durant la guia a la zona de fosses comunes i tombes petites, un espai dissenyat per Albareda destinat "a totes les persones sense importar la seva classe o religió".
  • Durant el recorregut una visitant comenta que el relat de les lluites de classe treballadora davant de les tombes dels industrials no té en compte la història de mort i violència colonial i el seu benefici davant la posterior creació de l'Estat de benestar.
  • Enfront de la tomba de Lluís Companys, Lorena ens comparteix l'edició especial de la xocolata "L'última voluntat del president", per tancar la intervenció a la visita.

Gif 'Museus (Im)possibles | Necròpolis o ciutat estratificada' © Violeta Ospina