Museus (Im)possibles | Razas, pueblos, culturas
Desaprendre el museu: restituir les memòries robades, narrar la violència colonial
Reflexionem de la mà d'Anyely Marín, sobre la possibilitat de trencar amb la narrativa del descobriment i fascinació de "l'altre" que es reprodueix en els museus etnològics d'Europa.
El 24 de novembre de 2021, assistim a una nova edició del cicle Museus (Im)possibles, organitzat per l'Espai Avinyó en col·laboració amb el Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC).
En aquesta quarta trobada del cicle, ens acompanya la investigadora i docent Anyely Marín Cisneros. En començar la seva xerrada, comparteix una fotografia del primer edifici del MUEC que versa en la seva rúbrica: "Races, pobles, cultures". Recordem que la fundació dels dos museus independents, Museu d'Indústries i Arts Populars (1942) i el Museu Etnològic i Colonial (1949), va tenir un paper significatiu en la creació del camp de l'etnologia, etnografia i l'antropologia i, per tant, va estar lligada a la continuació del projecte colonial del s. XX en el franquisme.
La crítica postcolonial present dels museus etnogràfics pot emmarcar-se en un exemple paradigmàtic: el Museu Caníbal (Musée d'Ethnologie de Neuchâtel), cita la investigadora. Identificant la "golafreria" d'alimentar-se de "l'altre" com el desig que va donar lloc a la creació i desenvolupament dels museus etnològics i antropològics a Occident. Aquest tipus de museus fa anys que realitzen exposicions emfatitzant la seva funció educativa, no obstant això, per Anyely, a aquest plantejament li "falta una aresta que entengui i expliqui la funció primera dels museus en la construcció, en termes jeràrquics, de la idea de raça" i com aquest fet històric ha "produït ignorància sobre el caràcter violent de la dominació colonial".
Amb aquesta mirada crítica, Anyely ens proposa visitar les sales del museu on existeix una selecció patrimonial de peces de diversos pobles d'Àfrica, Oceania, Àsia i Amèrica, observant i dialogant sobre com els dispositius pedagògics del museu estan travessats per semàntiques racials i estètiques en les seves narratives, com la del "descobriment i fascinació de l'altre". Al final, després d'un ric debat intern amb les observacions de les persones assistents, Anyely ens suggereix que encara que el "museu no pot descolonitzar-se, pot posar-se alguns deures". Citem alguns:
- Restituir, reparar, historitzar.
- Fer visible i accessible l'origen colonial-racial de la institució.
- Reinterpretar el marc culturalista/racista instrumentalitzat en la colònia.
- Abandonar l'arrogància de pretendre representar a les CULTURES DEL MÓN.
- Visibilitzar totes formes del racisme/interiorització/exotització que travessen les exposicions.
- Trencar amb la narrativa del descobriment i amb les narratives sobre la fascinació, especialment sobre Àfrica.
- Fer del museu una caixa de ressonància de les crítiques sobre el significat i la funció dels museus etnològics avui.
Si vols recuperar les sessions anteriors, visita la secció >>Mediateca<<, temàtica 'museus' al nostre web.
