Inici / Espai Avinyo / Recursos / Reflexions urgents en temps de pandèmia | Les concepcions del temps

Reflexions urgents en temps de pandèmia | Les concepcions del temps

Amb aquesta activitat vam oferir un recorregut multidimensional al voltant de la idea del temps, en base a una visió filosòfica i occidental d’aquest i amb un contrapunt reflexiu a partir d’elements d'algunes societats africanes.
 
El dijous 11 de juny de 2020, es va inaugurar un nou cicle d’activitats a l’Espai Avinyó, una proposta en format de converses digitals entre persones expertes i pensadores de diferents àmbits acadèmics i recorreguts vitals, promogudes des de la urgència de parar i reflexionar en un context trepidant de “desescalada” de l’alarma sanitària per la COVID19.
 
En aquesta ocasió, i de la mà de Raúl Gabás, catedràtic emèrit del Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Rafael Crespo Ubero, membre del Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEAi), ens vam acostar a una temàtica que es troba a l’arrel mateixa de les cosmovisions de moltes cultures i que ha estat central en l’època pandèmica que estem vivint: la concepció del temps.
 
El conversatori va iniciar-se amb un detalladíssim recorregut històric i filosòfic per entendre la noció del temps des d’Occident, per acabar desbocant en idees claus com la noció de progrés occidental. Què és el temps Occidental? Com la ciència i el cristianisme ens ajuden a entendre la linealitat del temps? Què significa una concepció del temps en espiral pròpia d’algunes societats africanes? Tot seguit, la conversa es va enfocar en el context pandèmic per tal d’analitzar com Occident està responent a la crisi per la COVID19 i en relació a les dinàmiques de poder, polítiques, econòmiques i socials que s’estableixen entre els països del nord i del sud global.
 
Destaquem del diáleg:
 
  • Raúl Gabás ens deia amb fermesa “El virus ha sido el infarto de occidente, una bomba antisistema” i analitzava com s’ha gestionat la malaltia posant en el centre el dilema dels estats en parar la producció o el paper de la Unió Europea. Tanmateix, Rafael Crespo ens explicava i contrastava l’explicació de Gabás analitzant com alguns governs de l’Àfrica han estat responent a la COVID19 amb una visió occidentalitzada que menysté les medicines locals, amb un feble sistema sanitari, i en moltes ocasions amb dependència d’ajudes internacionals.
  • En el següent tram del diàleg, el professor Raúl Gabás va proposar tractar un tema que considerava fonamental: la relació entre la tècnica i la vida, assenyalant com la tecnificació de la nostra societat incideix en el medi ambient i objectivitza a l’ésser humà, entès com una pròtesis al servei de la ciència i la tecnologia. Al voltant d’aquesta mateixa qüestió, es va parlar de l’experiència africana amb la tecnologia, que la planteja com a una eina al servei de la humanitat, per viure més i millor
  • Per acabar l’activitat i donar pas al torn de preguntes, es va parlar de la mort des d’una perspectiva filosòfica, on el senyor Gabás va situar la potencialitat de la mort com a impulsor de moviments socials, donant resposta a qüestions tan profundes com: què hi ha en la mort de dignificant? És la mort el final o l’origen? La perspectiva africana ens va donar resposta entenent el concepte de la mort com a part fonamental de la vida comunitària on l’experiència del trauma i del dol es comparteix i cura amb el ritual de celebració.
 
 

Comparteix aquest contingut