Teatre Contralegislatiu
Teatre fet d'històries de vida per contrarestar la violència de la llei d'estrangeria i reivindicar les memòries migrants de la ciutat.
En el marc del cicle Memòries Migrants de la Xarxa Antirumors Poblenou (XAP9), el passat 27 d’abril es va oferir la peça Teatre Contralegislatiu, del col·lectiu de teatre de la cooperativa t.i.c.t.a.c. i el Casal de Joves Can Ricart. La intenció d'aquesta trobada va consistir a connectar els relats de vida de les persones migrades amb les dinàmiques de discriminació estructural derivades de l'actual llei d'estrangeria en un exercici de reflexió col·lectiva.
Amb la dinamització de Paula Durán, veïna del Poblenou i membre de Jiser, entitat de la XAP9, es va iniciar l’activitat amb la projecció d'una de les càpsules de vídeo del cicle ‘Memòries Migrants’ que presenta, en aquesta ocasió, el relat de vida d'Allou Top, veí i venedor ambulant de Poblenou. A partir d’aquest vídeo, es va plantejar que l’”amplificació de les memòries migrants als barris de la ciutat es veu afectada per una llei que no reconeix la dignitat i humanitat de les persones migrades i que haurien de ser enteses, des d'una perspectiva crítica, no eurocèntrica i multilineal que posi en el centre la vida”, explicava la Paula.
L’activitat va continuar amb la funció teatral del col·lectiu de teatre t.i.c.t.a.c, format per un grup de persones que creen narratives amb les seves pròpies històries de vida, fent servir el teatre legislatiu, o contralegislatiu, d’Augusto Boal com a eina emancipadora. "Aquestes històries no són ficció", va afirmar Carolina Torres Topaga, codirectora de la peça teatral, referint-se a les històries dels actors i actrius representades. Finalment, la trobada va tancar amb un fòrum obert on es van plantejar algunes reflexions que volem ressaltar:
- L’autorepresentació permet treballar col·lectivament amb els cossos i les vides dels actors i actrius afectades i travessades directament per la llei d'estrangeria, diu la directora. També es tracta d’accions que permeten al públic reflexionar, a diverses escales, sobre la seva vida quotidiana i la dels altres.
- Les relacions de poder que s’estableixen en aquest marc legal que divideix a les persones intervenen, fins i tot, en les relacions afectives i en el desig entre les persones migrades i racialitzades, com ens diu una de les actrius. O també, dintre del mateix entorn familiar, diu una persona del públic, quan l’infant no rep el dret al ius soli per haver nascut al país europeu i hereta la nacionalitat dels pares.
- Una de les persones del públic convida a una ètica de l’acompanyament i del suport mutu, dirigint-se a les que no estan sent violentades directament per aquesta llei, que treballen en xarxa en la lluita contra el racisme i sobretot: "que no utilitzen els seus privilegis com a xantatge".
- Tenir en compte el pas a l'acció, ens diu una de les actrius de la peça, és tant fonamental com el debat públic, ja que una de les intencions de la peça de teatre és mostrar com també amb petites accions, des de cadascuna, podem trencar amb les lògiques d’exclusió derivades d’aquest marc regulador. Així, una de les actrius recomana la Red Jurídica Antirracista, creada per advocades migrants que estan o han estat vulnerades per aquesta llei.
