Inici / Noticia / Nou Pla d’interculturalitat per avançar cap a una ciutat més inclusiva i lluitar contra les discriminacions

Nou Pla d’interculturalitat per avançar cap a una ciutat més inclusiva i lluitar contra les discriminacions

Interculturalitat. El nou pla adapta els projectes d’interculturalitat a la realitat de la ciutat de l’any 2021, una dècada després de l’aprovació del pla anterior.

L’objectiu global del nou pla és avançar cap a una ciutat més intercultural a partir dels principis d’igualtat efectiva, reconeixement de la diversitat, interacció positiva i diàleg intercultural, per construir una Barcelona més inclusiva, dinàmica i justa, lluitar contra les discriminacions i afavorir la cohesió social, l’equitat i la convivència. El pla vol fer front a les causes estructurals que perpetuen les desigualtats socials i econòmiques que s’han detectat a través d’una diagnosi prèvia i que estan vinculades a la diversitat d’orígens, cada vegada més present a la ciutat. El nou pla, com l’anterior, s’ha elaborat amb la intenció que es desplegui durant una dècada i, per tant, tindrà vigència del 2021 al 2030.

 

Des del 2010 la diversitat social i cultural de la ciutat ha augmentat. En l’actualitat, el 27,8% de les persones que viuen a Barcelona han nascut a l’estranger (gairebé 7 punts percentuals més que l’any 2010, que eren un 21,1%), i procedeixen de 183 països. A més, a la ciutat es parlen més de 300 llengües i hi ha centres de culte de 25 confessions religioses.

El Pla d’interculturalitat impulsat a la ciutat fa deu anys responia a una realitat i uns reptes que han evolucionat; per aquest motiu l’Ajuntament, abans d’elaborar el nou pla, va fer un diagnòstic per analitzar quina és la situació actual a Barcelona i poder planificar així tot un conjunt d’actuacions que permetin abordar els nous reptes que planteja la situació present.

Aquesta diagnosi prèvia ha mostrat que les crisis econòmiques i financeres de la darrera dècada, incloent-hi la crisi provocada per la pandèmia de la covid-19, no han tingut el mateix impacte per a tothom. Les desigualtats s’han accentuat, i algunes persones i col·lectius afronten els efectes col·laterals en situacions límit. En aquest terreny s’han detectat desigualtats vinculades al marc jurídic, que condicionen l’accés d’alguns col·lectius a alguns drets i serveis bàsics (salut, mercat laboral, habitatge, representació política o participació). La diagnosi també ha evidenciat barreres d’accés en igualtat de condicions a diferents serveis, espais i equipaments municipals de proximitat que no es troben adaptats a la realitat diversa de la ciutat, sia per la manera com s’expliquen els serveis, sia pels horaris de les programacions, per exemple, de centres cívics, casals, centres esportius o casals de gent gran.

En l’àmbit educatiu la diagnosi reflecteix també un augment de la vulnerabilitat de l’alumnat de nacionalitat estrangera i mostra valors més alts d’abandonament escolar prematur entre aquest alumnat.

Finalment, també s’han detectat i registrat més situacions racistes i xenòfobes, que s’han posat de manifest en l’àmbit laboral o en l’accés a l’habitatge. En definitiva, la diagnosi reflecteix una situació de coexistència de la diversitat, més que no pas de convivència i interacció positiva.

La primera mesura: transformar l’Ajuntament per dins

La diagnosi també ha evidenciat que les institucions no reflecteixen la realitat en les seves plantilles de personal (si bé el 27,8% de la població barcelonina és d’origen estranger, a la plantilla municipal només l’1,4% dels treballadors i treballadores ha nascut a l’estranger). És per això que, a més curt termini, l’Ajuntament ha dissenyat els instruments de governança per introduir la diversitat en la plantilla municipal a través de la incorporació d’empleats i empleades d’orígens diversos, però també mitjançant una formació específica que permeti millorar les competències dels treballadors i les treballadores en matèria intercultural. A més, es pretén integrar la perspectiva intercultural d’una manera transversal en l’acció de govern, pensant, programant i oferint els serveis amb una mirada intercultural, així com reforçar la cooperació interterritorial a través dels vincles i la relació amb els districtes.

El reforç de la cooperació interterritorial no començarà de zero, perquè l’Ajuntament ja ha iniciat aquesta transformació en el pla territorial en dos districtes de la ciutat, concretament a Ciutat Vella i a Sants-Montjuïc, que ja elaboren programes interculturals propis a través dels quals tota l’estructura municipal ja està fent el canvi cap a la transversalitat intercultural.

Per tal de desplegar aquesta mesura, l’Ajuntament adaptarà la seva estructura interna i crearà l’òrgan de govern encarregat de portar-la terme, la Comissió Interdepartamental d’Interculturalitat, que es reunirà dos cops l’any i estarà presidida per la Tinència d’Alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, amb la participació de les diferents àrees i dels districtes de l’Ajuntament.

Aquests instruments de governança es desplegaran paral·lelament al Pla d’interculturalitat de Barcelona mitjançant una mesura de govern durant aquest mandat.

Finalment, per tal de poder fer el seguiment de la implementació del Pla d’interculturalitat, l’Ajuntament de Barcelona adaptarà les eines de recollida de dades i els indicadors perquè incloguin variables de diversitat que permetin fer una anàlisi i una avaluació continuada del pla.

Consulteu el pla Barcelona Intercultural 2021-2030.

Comparteix aquest contingut