Inici / Noticia / Ja teniu a la vostra disposició els vídeos del Curs de Comunicació i Periodisme Intercultural #ComuniCanvi

Ja teniu a la vostra disposició els vídeos del Curs de Comunicació i Periodisme Intercultural #ComuniCanvi

L’edició d’enguany s’ha centrat en abordar els racismes mediàtics post-Covid.

El Curs virtual de Periodisme i Comunicació Intercultural #ComuniCanvi IV – Racismes Mediàtics Post-Covid, organitzat per l’Associació Intercultural Llatins per Catalunya i el grup de comunicació de la Xarxa BCN Antirumors, amb el patrocini d’Espai Societat Oberta i el suport de l’Ajuntament de Barcelona, es va dur a terme del 26 de gener al 25 de febrer.

L’objectiu de l’edició d’enguany va ser el d’analitzar, des de la comunicació i els mitjans, l’auge de discursos i relats racistes que en el marc de la crisi de la Covid-19 s’han agreujat contra col·lectius històricament estigmatitzats, i com aquests discursos s’han normalitzat.

Aquest curs va anar adreçat a estudiants de periodisme, periodistes, comunicadors/es socials, tècnics/ques de comunicació i persones que vulguin ampliar el seu coneixement sobre el tractament de la diversitat cultural als mitjans de comunicació.

La primera sessió va abordar els ‘Imaginaris racistes a través de la imatge’, de la mà de Heidi Ramírez,  fotògrafe, editore de vídeo i poeta no binaria resident a Barcelona. La seva obra se centra en l’autoretrat com a mecanisme de representació i en lo sensorial per habitar altres dinàmiques de creació audiovisual. I Aldemar Matias, cineasta documental, va estudiar Comunicació Social a la Universidade Federal do Amazonas, Brasil; Direcció de Documentals a l’Escola Internacional de Cine i TV (EICTV) de San Antonio de Los Baños, Cuba. Ambdós formen part del col·lectiu New Voices New Futures.

Heidi Ramirez va començar llençant una pregunta: “Com creieu que mirem?. Amb els ulls, amb el cervell, o no mirem perquè el que veiem realment no existeix?”. La resposta és que mirem amb el cervell, i és que malgrat que els ulls ajuden a sintetitzar la informació, qui interpreta la informació és el cervell, a través de múltiples factors: com l’experiència, les vivències, l’edat, l’herència cultural, factors cognitius, etc. Tenint en compte el tema que aborda en la formació, aquesta sessió se centra en la informació visual, i en concret, en la fotografia, per abordar els imaginaris racistes.

Per la seva part, l’Aldemar es va centrar en la construcció del personatge de no ficció. Com a realitzador de documentals, el que més li agrada és que en la creació de personatges en la ficció, es pot començar de zero: creant el nom del personatge, els diàlegs. “Sempre que escollim el personatge, escollim el punt de vista que donarem a aquesta persona, quin tipus de reflexió sobre la societat o de la historia de la persona ha de generar, i això sempre ve carregat, malgrat no ser-ne conscients, del nostre punt de vista, que s’ha anat formant al llarg de la vida, i quan expliquem històries posem aquesta càrrega en la historia que expliquem”.

Si voleu aprofundir sobre el tema, consulteu el vídeo de la formació a través d’aquest >>enllaç<<.

La segona sessió: ‘Antigitanisme als mitjans de comunicació’, la va dur a terme Pedro Casermeiro, llicenciat en psicologia, treballa com a coordinador de l’associació Rromane Siklovne en el desenvolupament diferents projectes educatius i culturals, entre ells el projecte web Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya.

Pedro Casermeiro va començar la seva formació situant el poble gitano en la història, per tal de posar context a la ‘semantització’ del poble gitano als mitjans de comunicació; com tota la informació lligada al poble gitano s’articula sempre a través de tres camps semàntics: perillositat, marginalitat i món del flamenc. L’antigitanisme, explicava Casermeiro, va començar fa cinc segles, està molt arrelat a la societat, per tant, la construcció de ‘lo gitano’ que realitzen els mitjans, no s’entén com racisme, és acceptat socialment, ja que “descriuen la realitat tal com és”.

Recupereu tota la sessió a través d’aquest >>enllaç<<.

La 3a sessió: Anàlisi de la Covid-19 com a agreujant del racisme contra comunitats asiàtiques i asiàtics descendents, la va dur a terme Paloma Chen. Nascuda a Alacant, de pares xinesos immigrants i criada a Utiel (València). Les experiències de la seva infància van impulsar la seva investigació periodística “Créixer en ‘un xinès’”. Col·labora amb mitjans com El Salto, El País i À Punt Media. Cogestiona la plataforma Tusanaje, amb la qual ha coorganitzat jornades culturals com la I Trobada de la Diàspora Xina a Espanya al Matadero de Madrid. Ha guanyat el Premi Nacional de Poesia Viva “L de Lírica” ​​2020, per la seva poesia sobre la identitat intercultural i l’existència híbrida.

Partint del context de la Covid19, Paloma va explicar com el racisme cap a la comunitat asiàtica o asiàticadescent no és quelcom nou, és el resultat d’un context històric: “La malaltia ha estat una variable que les elits han utilitzat des de sempre per aïllar als col·lectius vulnerabilitzats, d’aquesta manera es justifica la marginació, atacant a la higiene, als costums… un discurs culpabilitzador que hem vist molt en els mitjans”, i del qual ha parlat en articles com aquest: https://nuso.org/articulo/coronavirus-sinofobia-China-discriminacion/

I és que, tal com diu Paloma, la Covid19 no ha inventat el racisme, en els mitjans de comunicació, tant en la premsa com a l’entreteniment, han donat sempre una visió esbiaixada, estereotipada, racista. Si voleu aprofundir-ne més, us animem a mirar el vídeo sencer a través d’aquest >>enllaç<<.

La 4a sessió: ‘El discurs dels mitjans de comunicació cap a les comunitats racialitzades’, va anar a càrrec de Xavier Giró, professor de Periodisme Polític a la UAB i director del grup d’investigació Observatori de la Cobertura de Conflictes (OCC). És doctor en Periodisme i MA en Journalism and Public Affairs per la American University (Washington D.C). Va ser cap de política espanyola al Diari de Barcelona (1987-1989), cap d’informatius a A3- Televisió a Catalunya (1990) i redactor en cap de la revista ‘El Viejo Topo’ (1993-1997). Va ser cocreador de l’Observatori dels Mèdia i les Agressions contra les dones en contextos d’alta violència, i posteriorment d’ORIGEN, l’Observatori Regular sobre Igualtat de gènere en Noticiaris.

Giró va dur a terme una sessió més pràctica, en la qual els i les participants van tenir la oportunitat de reflexionar i treballar els titulars proporcionats. Per a l’anàlisi crític dels mitjans, Xavier Giró va explicar que cal partir del coneixement que, sigui fals o cert, és el que acaba provocant com ens comportem, i que es basa en les actituds. “El coneixement mai és neutre, comporta unes actituds, i aquestes actituds, ens fan comportar-nos d’una manera o una altra. El coneixement es transmet a través del discurs, sense discurs no hi ha coneixement, i aquest discurs, en gran part, és produït pels media”. Dins dels media, explicava Giró, hi ha visions diferents sobre com ha de ser el periodisme, de quin és el grau de compromís que han de tenir. “Els mitjans acaben construint un model de la realitat, un model de com és el món i de com ha de ser”.

Recupera tota la sessió a través d’aquest >>enllaç<<.

Sessió 5: La construcció històrica de la islamofòbia i la representació en els mitjans de comunicació, amb Salma Amzian, investigadora i militant antiracista i contra la islamofòbia en diversos espais i col·lectius. Investiga i escriu des d’una perspectiva decolonial sobre la imbricació de raça, classe, gènere i migració en les experiències d’opressió i resistència de les comunitats racialitzades a l’Estat espanyol. És llicenciada en Història i Antropologia Social (UAB) i doctoranda en estudis migratoris (UGR).

Salma va començar la formació explicant que la islamofòbia en el context espanyol o català rep molt poca cobertura mediàtica. “La islamofòbia i la construcció islamòfoba sobre “l’altre” musulmà en el context mundial, té en l’agenda política i en els discursos polítics, institucionals i fora de les institucions, un paper bastant protagonista”. I és que, segons Amzian, la majoria dels mitjans de comunicació estarien participant d’una agenda política islamòfoba global. “És important entendre la islamofòbia com una forma de racisme estructural, històricament construïda”.

I és que tots aquests marcs discursius de representació i construcció de l’altre que podem veure avui als mitjans de comunicació, no són de creació actual, sinó que tenen tota una història, i una raó de ser. “En el marc discursiu sobre les narratives, tant institucionals com policials, sobre aquesta idea del perill terrorista, és on podem veure amb més claredat, com es van configurant i reconfigurant totes aquestes construccions històriques”.

Si voleu aprofundir sobre el tema, consulteu el vídeo de la formació a través d’aquest >>enllaç<<.

Més informació:

Si voleu estar al dia de noves formacions, subscriviu-vos al nostre butlletí i seguiu-nos a les nostres xarxes socials: Twitter: @BCNAntirumors | Facebook: @BCNAccióIntercultural | Youtube: BCN Acció Intercultural

#XarxaBCNAntirumors

Comparteix aquest contingut