BCN Acció Intercultural

Amb aquest pla, l’Ajuntament fa una aposta decidida per fer realitat aquests principis i compta amb les comunitats religioses com a agents de canvi per crear una ciutat de la qual tothom es pugui sentir part activa. Per aquesta raó, dijous, 12 de maig, a les 17.30 hores, es farà una sessió de presentació del pla, específica per a les comunitats i entitats religioses, espirituals i de consciència de Barcelona.

El primer pla Barcelona Interculturalitat, impulsat a la ciutat fa onze anys, responia a una realitat i uns reptes que han evolucionat. Per tal de definir i consensuar el conjunt d’accions del nou pla, s’ha elaborat un diagnòstic complet sobre els canvis i l’evolució de la ciutat els darrers deu anys, així com de les polítiques que s’estan implementant, per tal d’identificar els principals reptes i prioritats que permetin abordar els nous reptes que planteja la situació present i també el futur.

El nou pla Barcelona Interculturalitat incorpora dos girs respecte al pla anterior. En primer lloc, l’ampliació del concepte de diversitat cultural. Aquesta no s’entén només com a conseqüència de la immigració. Així, s’incorpora la diversitat religiosa com a part d’aquesta diversitat cultural, alhora que es té present la presència històrica de diversos col·lectius com el poble gitano, la població afrodescendent, etcètera. S’entén que hi ha dinàmiques de desigualtat i discriminació vinculades a aquestes diversitat i es posa atenció a com es generen aquestes dinàmiques socials.

El segon gir és la transversalització i la territorialització, l’accent en les transformacions de les formes de fer de la mateixa administració als diversos territoris de la ciutat i en diferents àmbits.

Actualment Barcelona és una ciutat diversa, dinàmica, rica i plural, i és constatable que des del 2010 la diversitat social, cultural i religiosa de la ciutat ha augmentat. Segons dades del 2021, el 29% de les persones que viuen a Barcelona han nascut a l’estranger (gairebé uns vuit punts percentuals més que l’any 2010, que eren un 21,1%), i procedeixen de 183 països, es parlen més de 300 llengües i hi ha més de 980 comunitats i entitats religioses i de consciència de 28 confessions religioses.

La diagnosi prèvia de la Barcelona actual ha mostrat que les crisis econòmiques i financeres de la darrera dècada, incloent-hi la crisi provocada per la pandèmia de la covid-19, no han tingut el mateix impacte per a tothom. Les desigualtats s’han accentuat, i algunes persones i col·lectius afronten els efectes col·laterals en situacions límit. En aquest terreny, s’han detectat desigualtats vinculades al marc jurídic, que condicionen l’accés d’alguns col·lectius a alguns drets i serveis bàsics (salut, mercat laboral, habitatge, representació política o participació). La diagnosi també ha evidenciat barreres d’accés en igualtat de condicions a diferents serveis, espais i equipaments municipals de proximitat que no es troben adaptats a la realitat diversa de la ciutat. En l’àmbit educatiu, la diagnosi reflecteix, també, un augment de la vulnerabilitat de l’alumnat de nacionalitat estrangera. Finalment, també s’han detectat i registrat més situacions racistes i xenòfobes, que s’han posat de manifest en l’àmbit laboral o en l’accés a l’habitatge, per exemple. En definitiva, la diagnosi reflecteix una situació de coexistència de la diversitat, més que no pas de convivència i interacció positiva.

En el cas del reconeixement de la pluralitat religiosa, es treballa des de l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) per visibilitzar i reconèixer aquesta pluralitat present a la ciutat. En l’àmbit de la pluralitat de conviccions, hi ha reptes o obstacles per a la materialització d’alguns drets , com ara l’accés a serveis funeraris, l’ús de determinats equipaments municipals, la garantia dels drets als centres educatius i en contextos laborals, la dignificació dels espais de culte o l’equiparació en drets de les diverses tradicions religioses, entre altres.

El nou pla parteix dels principis de la interculturalitat:

• el compromís per avançar cap una igualtat real i efectiva de drets, deures i oportunitats de totes les persones, a partir del compromís amb la no discriminació i l’equitat.
• El reconeixement i respecte de la diversitat cultural, com un aspecte estructural de la societat que cal tenir present i valorar.
• Facilitar la interacció positiva, la generació de vincles, la participació i el diàleg intercultural en condicions d’igualtat.

En el nou pla, que parteix d’aquests principis d’interculturalitat, s’han definit cinc eixos estratègics d’actuació:

1. Avançar cap a una igualtat real de drets, deures i oportunitats de totes les persones, a partir del compromís amb la no discriminació i l’equitat.
2. Avançar en el reconeixement i el respecte de la diversitat com una realitat estructural de la ciutat.
3. Afavorir la generació d’espais i oportunitats per a la interacció positiva i la generació de vincles i relacions en condició d’igualtat.
4. Promoure el diàleg intercultural i la participació, i un concepte de ciutadania activa que aprofundeixi els valors i la pràctica democràtica.
5. Garantir que el conjunt de l’acció de govern municipal incorpora els principis i l’enfocament intercultural.

Perquè aquesta interculturalitat sigui real i efectiva a la ciutat, la llibertat de consciència i de culte i el seu reconeixement a la ciutat és fonamental. I perquè la llibertat de conviccions i de consciència sigui veritablement possible, cal treballar en el marc de la laïcitat, per tal que totes les cosmovisions i opcions de consciència (religioses i no religioses) convisquin i cooperin en igualtat d’oportunitats. Però més enllà del dret a expressar la fe, les entitats i tradicions religioses i de consciència aporten una riquesa i un valor incalculables a una ciutat com Barcelona. Formen part d’un bé comú, un bé històric, un bé cultural i humà que cal garantir i preservar.

Les comunitats i entitats religioses i de consciència tenen una vocació d’acollida, reconeixement, valoració i respecte vers tota persona i, sobretot, són protagonistes i agents de canvi. Tenen el compromís i les pràctiques que promou el nou pla, amb aquesta cohesió social que generen i preserven, que afavoreix que totes les persones se sentin part activa de la ciutat. En aquesta sessió informativa es vol donar a conèixer i compartir la seva experiència i el seu model.

*** Podeu consultar el pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030 AQUÍ.

*** Podeu consultar la mesura de govern AQUÍ. 

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

La presentació i sessió informativa, que serà presencial, tindrà lloc dijous, 12 de maig, a les 17.30 hores, a l’auditori del Centre Cívic Urgell. Khalid Ghali, comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona, donarà la benvinguda a les persones assistents i seguidament es farà una presentació breu del nou pla Barcelona Interculturalitat. A continuació, quatre entitats de la ciutat explicaran experiències de bones pràctiques amb relació als quatre primers eixos del nou pla: l’Associació Stop als Fenòmens Islamòfobs (SAFI), l’Escola Pia de Catalunya, AUDIR i el servei Transforma’t, del Districte de Sant Andreu, parlarà de la participació de l’Església Evangèlica de Filadèlfia. Es tancarà la sessió amb el torn obert de paraules.

• DIA: dijous, 12 de maig de 2022
• HORA: 17.30 hores
• LLOC: Centre Cívic Urgell (Comte d’Urgell, 145)
• COM S’HI ARRIBA:
  • Metro L5 (parada Hospital Clínic), metro L1 (parada Urgell)
  • Autobús 54, 59, 63, 68, 109, 141, H10, V9, V11, V13

Inscripció prèvia necessària (aforament limitat). Cal enviar un correu electrònic a oar@bcn.cat, amb les dades següents:

• Nom i cognoms
• Entitat o comunitat
• Adreça electrònica

Us hi esperem!