S'estrena la segona càpsula de vídeo de la campanya 'Ecologies lingüístiques a Barcelona'!

En aquest vídeo, Dunia Saleh Pons, nascuda a Jordània, de pare palestí i mare menorquina ens explica els vincles que té amb l'àrab, la primera llengua que va aprendre.

19/05/2021 - 11:55 h

Quan va estellar la guerra del Golf, va venir cap a Espanya amb els seus pares. Es va criar a Menorca, on va viure-hi fins als 18 anys, moment en el qual va venir a Barcelona a estudiar. En aquest vídeo explica els vincles que té amb l’àrab, amb quina llengua es comunica amb els seus pares, amb els familiars que viuen a Palestina i quines són les barreres comunicatives amb què es troba.

Més informació sobre la campanya:

Aquesta és la segona càpsula de vídeo de la campanya ‘Ecologies lingüístiques a Barcelona’. La primera càpsula, en la qual Isa Zhang Yim, asiàticadescendent, nascuda a Barcelona, explica el vincle que té amb la llengua que parlen els seus pares, un dialecte de Xangai, la podeu recuperar >>aquí<<.

El tret de sortida de la campanya, va ser al mes de març, on vam posar l’accent en aquells projectes de la ciutat que treballen el plurilingüisme i l’educació. En concret, vam parlar amb Prollema (projecte de llengua materna), una proposta que va adreçada a joves migrants sols, amb l’objectiu de capacitar-los perquè esdevinguin ensenyants de la seva llengua materna, i que una vegada impartint-la, disposin d’ingressos a partir d’una activitat pròpia, i alhora generin xarxa amb les persones amb les quals interactuen com a aprenents. Recupereu l’entrevista a través d’aquest >>enllaç<<.

Durant els propers mesos, es llençaran unes càpsules de vídeo que incorporaran entrevistes amb persones de diferents edats i diferents itineraris vitals o migratoris que parlen diverses llengües. Les entrevistes se centraran a conèixer l’ús i el lloc o l’espai en què aquesta llengua s’utilitza, quin és el vincle emocional i quins ponts construeix.

També abordarem com estan configurats a la ciutat els serveis de traducció en l’àmbit jurídic, educatiu i sanitari, per posar en evidència com la manca de comprensió, o de serveis de traducció poden generar una falta d’accés o atenció deficitària o discriminatòria.