Més d’una cinquantena de projectes d’ensenyament de llengües familiars dinamitzen la ciutat
En el marc del cicle ‘Barcelona, la ciutat de les 300 llengües’, s’ha presentat recentment l’estudi ‘Diagnosi de l’ensenyament de llengües familiars a Barcelona’ promogut pel Programa Barcelona Interculturalitat de l’Ajuntament de Barcelona juntament amb el grup de recerca EMIGRA de la UAB i Europa Sense Murs.
El document posa el focus en l’estat de les llengües comunitàries a la ciutat. En concret, l’informe recull que a Barcelona, hi conviuen persones de 184 països diferents i es parlen més de 300 llengües, tot i que són al voltant d’una vuitantena les llengües majoritàries. L’estudi conclou que la transmissió de les llengües familiars reforça la diversitat lingüística de la ciutat i funciona com a generadora de xarxes de suport i d’espais de trobada i d’intercanvi cultural.
En aquesta línia, Barcelona compta amb més d’una cinquantena de projectes dedicats a l’ensenyament de les llengües d’origen divers. Entre les més ensenyades, destaquen l’àrab, l’urdú o el xinès, així com l’anglès o el francès. Els espais d’aprenentatge són diversos, com, per exemple, els centres educatius, l’Escola Oficial d’Idiomes, els centres cívics o els centres culturals. Una de les iniciatives municipals és el projecte ‘Llengües de l’herència’, que es desenvolupa a l’Escola El Turó i a l’Institut Escola Trinitat Nova i se centra en la promoció de la diversitat lingüística i cultural i en la promoció dels drets de les dones en el context cultural pakistanès. També, es porta a terme a la Biblioteca Les Roquetes, on es promou l’ensenyament del caló.
L’estudi ‘Diagnosi de l’ensenyament de llengües familiars a Barcelona’ també ha tingut en compte l’ús de les llengües en diversos equipaments municipals, com, per exemple, el servei de préstec de les biblioteques de la ciutat on s’han recollit prop de 130 llengües diferents o el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) on s’han identificat prop d’una trentena de llengües.
