Twitter endureix les seves polítiques contra la ultradreta i els seus missatges d’odi

La plataforma tindrà en compte no només l’activitat a Twitter sinó també el comportament d’un individu fora de la xarxa social

Les xarxes socials com Twitter i Facebook són, des de fa anys, objecte de crítiques per la gestió que fan dels continguts que promouen l’odi i la intolerància en les seves plataformes. Aquest tipus de contingut es troba sovint a les xarxes socials sense que, fins al moment, aquestes hagin aconseguit eradicar ni tan sols les seves formes més greus.

Si bé en un inici aquestes empreses s’escudaven en la llibertat d’expressió per justificar el seu posicionament, al llarg dels últims anys ha començat a haver senyals d’una reavaluació de les seves responsabilitats sobre el contingut que difonen i dels col·lectius als que visibilitzen. Així, per exemple, al 2015 van arribar a un compromís amb la Unió Europea sobre la retirada d’aquesta mena de continguts.

Les xarxes socials prenen mesures per fer front a l’odi i l’abús

Dins d’aquesta tendència, i com a resultat de les queixes dels usuaris, les pròpies empreses van començar a introduir canvis interns en la gestió d’aquests continguts, que inclouen la seva eliminació quan van en contra de les seves pròpies normes d’ús. En el cas de Twitter, al 2017 una de les persones llavors responsables de les relacions amb els usuaris va esmentar, en el marc de les Jornades internacionals #BCNvsOdi, alguns dels canvis i mecanismes introduïts per millorar aquesta gestió en els anys anteriors, en particular els que faciliten la denúncia per part dels seus usuaris.

L’últim canvi en aquest sentit s’ha produït al novembre de 2017, quan Twitter va anunciar que donaria un pas més en l’esforç per eliminar aquest tipus de continguts i comportaments abusius. Les noves mesures posen el focus en perfils afiliats amb grups que promouen la violència, i prohibeix també incitacions a la violència i imatges d’odi.

En concret, la nova normativa de Twitter prohibeix l’ús de Twitter “per part de grups extremistes”. La prohibició abasta a aquests col·lectius, i s’estén també a altres grups o persones associades a ells “que realitzin o fomentin actes de violència contra civils tant dins com fora de la plataforma”. És a dir, Twitter té també en compte el comportament fora de la plataforma per valorar si suspendre un compte. Aquest últim punt és crucial per entendre el salt qualitatiu de la nova mesura.

Una nova política que ja produeix resultats

Com a resultat de l’aplicació de les noves mesures per combatre l’odi a la xarxa social, Twitter ha suspès ja perfils d’usuaris que pertanyen a grups o moviments d’extrema dreta i ha retirat el senyal blau que verifica que un compte és fiable de molts perfils. A tall d’exemple, un dels perfils suspesos va ser el de Jayda Fransen, líder del grup d’ultradreta Britain First, les piulades islamòfobes del qual havien estat repiulades pel president dels Estats Units, Donald Trump.

Pel que fa a les imatges que es poden considerar discurs d’odi en sí mateixes (com per exemple l’esvàstica), ara tenen la consideració d’imatges “sensibles”, pel que està prohibit el seu ús en la descripció de l’usuari o en la fotografia, i si són usades en piulades, apareixen difuminades i acompanyades d’un missatge d’alerta.

Amb aquests canvis, i després d’anys de queixes dels seus usuaris, Twitter fa un pas més per incorporar algunes de les demandes de les víctimes de discurs d’odi en línia.