Biblioteca El Carmel-Juan Marsé

En molts dels seus projectes Brathwaite-Shirley parteix d'un interès per generar arxius que documentin i recordin les vides negres i trans. Aquests arxius, ficcions o memòries s'activen i formalitzen sovint com a videojocs, tot i que també s'hi incorporen altres formats com ara instal·lacions, textos o performance.

Més que organitzar informació o generar taxonomies, els arxius que crea l'artista interpel·len i confronten, de manera que en accedir-hi ens fan replantejar qüestions com ara: qui som, quines intencions tenim o a què donem valor? Amb aquestes propostes hem d'anar interpretant les situacions que se'ns presenten i prenent decisions a partir de com ens posicionem davant d'allò que s'exposa en les històries que tot arxiu explica.

Les obres de Brathwaite-Shirley no anuncien o especifiquen què has de fer o com has de pensar. Més aviat reflecteixen la nostra imatge, ens la retornen, deixant espai perquè siguem nosaltres qui prenguem les decisions i en gestionem les conseqüències. L'artista no presenta una pedagogia orientada a oferir respostes o a despertar empatia. Allò que s'ofereix és un qüestionament de qui som i què podem fer.

En utilitzar el videojoc com a eina per explicar històries interactives Cap comentari confronta algunes qüestions sobre com es reben i comparteixen els relats sobre la violència que viuen els altres. Quines vides recordem i celebrem? Per a quins cossos reclamem justícia i quins són oblidats? Quines vides importen? Aquestes són algunes de les preguntes que cal formular de nou quan ens desplacem pels relats que proposa Brathwaite-Shirley. Amb aquest videojoc qüestiona la nostra capacitat d'actuar des de la solidaritat i l'atenció a l'hora d'escoltar i donar suport.