Biblioteca Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot

El paisatge és un invent de l’art que ha determinat la percepció que tenim de la natura i la nostra capacitat d’emoció davant dels fenòmens naturals. 

El germen de l’exposició és una selecció d’obres de paisatges de la Col·lecció d’Art Contemporani Fundació ”la Caixa”, la visió sobre el paisatge de la qual queda ampliada amb préstecs procedents d’artistes i col·leccions de diferents institucions.

En la cultura europea, el paisatge es va començar a valorar com un gènere pictòric a partir del segle XVII i va assolir la màxima expressió al segle XIX, des del romanticisme fins a l’impressionisme. Actualment, el paisatge natural ha tornat a la palestra gràcies a les possibilitats de fabulació que permet la tecnologia digital, com també per la inquietud que genera el deteriorament de la natura i l’amenaça mediambiental del canvi climàtic. Si en un principi el paisatge va permetre somiar la idea de paradís i va donar forma a llocs desconeguts o remots, avui tornar a cobrar rellevància en l’art amb la hibridació d’imatges i la possibilitat de crear noves ficcions.

El títol, “Horitzó i límit”, vol emfatitzar la manera com percebem el territori. Davant la immensitat del món, l’ésser humà només el pot aprendre enquadrant la mirada i representant el que, en definitiva, és una il·lusió. La mostra està dividida en seccions temàtiques que aborden la ficció del paisatge, la percepció i la vivència del paisatge, com també l’impacte humà en la natura.