Centre Cívic Cotxeres de Sants

La cultura viatja en tramvia
Les cotxeres d’una línia de tramvies de tracció animal que comunicava Sants i Hostafrancs amb el pla de la Boqueria a finals del segle xix van estar a punt de convertir-se en un Museu del Tramvia. Finalment, i gràcies a les reivindicacions dels veïns i veïnes del barri, es van transformar en un gran centre cívic que ocupa quatre edificis i que organitza esdeveniments amb repercussió a tota la ciutat.
 
Un tramvia de Sants a la Boqueria
Tiberi Sabater i Carné (el mateix que havia construït el Palau Marcet al Passeig de Gràcia, l’actual cinema Comèdia) va rebre l’encàrrec, a finals del segle xix, de projectar una terminal per a una línia de tramvies de tracció animal o de sang.
La línia, que es va inaugurar el 24 de maig del 1875, enllaçava el pla de la Boqueria amb Hostafrancs i Sants i estava explotada per la Sociedad Anónima Tranvías de Barcelona a Sans y Barcelona a San Andrés.
L’estació de tramvia constava d’un habitatge a la planta superior, un espai d’oficines i una zona posterior on hi havia les quadres per a mules i cavalls. L’accés dels vehicles a la cotxera, com a la majoria d’estacions de l’època, es realitzava mitjançant una plataforma giratòria que estava situada davant la porta central del carrer de Sants. Però, coses del progrés, el 1904 els tramvies de tracció animal van ser substituïts pels tramvies elèctrics i es va haver d’ampliar l’edifici amb una nau adossada en el terreny de les quadres.
 
Un museu que es va quedar en projecte
Una ampliació posterior del 1924 va fer desaparèixer aquesta nau i va permetre afegir-n’hi tres de noves, segons un projecte de l’arquitecte Antoni Millàs Figuerola.
L’any 1968 van deixar de funcionar les línies de tramvia de la zona i els dos edificis dedicats a les cotxeres de tramvies van perdre l’ús. L’empresa explotadora va proposar a l’inici dels anys setanta obrir-hi un Museu del Tramvia, però el projecte no es va arribar a fer realitat.
El 1973, el Centre Social de Sants i una vintena d’entitats més es van començar a mobilitzar i van demanar, entre altres coses, que les antigues cotxeres es convertissin en un equipament públic. Una campanya del 1974 tornava a demanar que, en comptes d’un museu, s’hi fes un centre cívic.
 
Edificis amb nom i cognom
No va ser fins l’any 1977 que a les antigues cotxeres es va habilitar un espai destinat a ús públic.
El 1981 van començar les obres de remodelació dels edificis, que van anar a càrrec de l’arquitecte Ricard Perdigó i que no van acabar fins al 1984. El Centre Cívic Cotxeres de Sants es va inaugurar oficialment el 29 de setembre del 1984.
Els quatre edificis que formen el conjunt del Centre Cívic porten els noms de personatges vinculats estretament al barri de Sants.
L’edifici principal, on hi havia hagut les cotxeres dels tramvies, duu el nom de Jacint Laporta, un metge, escriptor i promotor cultural que va morir el 1938 i que havia presidit l’Orfeó de Sants.
L’edifici on hi ha l’Auditori porta el nom d’un músic valencià molt vinculat a Sants: el qui va ser director de l’Orfeó de Sants, Antoni Pérez i Moya.
El tercer edifici, remodelat també per l’arquitecte Ricard Perdigó l’any 2008, duu el nom d’un dels botànics catalans més destacats, Francesc Masclans i Girvès, nascut al barri de Sants, que va morir l’any 2000.
El quart edifici, destinat exclusivament als Serveis Socials des de l’any 2001, porta el nom de Modest Feu, conegut arquitecte santsenc amb nombrosos edificis al carrer de Sants.
 
Un centre cultural participatiu
El Centre Cívic Cotxeres de Sants forma part, juntament amb el Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs, d’un projecte cogestionat pel Districte de Sants-Montjuïc i el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, i compta amb un gran auditori, sales de conferències i espais polivalents. També inclou un casal de gent gran gestionat per l’Ajuntament.
 
Esdeveniments de ciutat
A més dels tallers i les activitats habituals d’un centre cívic, a les Cotxeres de Sants s’organitzen esdeveniments que transcendeixen el barri i el districte i tenen ressò a tota la ciutat, com per exemple l’Open d’Escacs de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, la Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants, el Carnaval o les activitats infantils de Nadal Pau sense Treva, compartides amb el Casinet.