El Consell d’Educació Municipal de Barcelona (CEMB) va dedicar una sessió conjunta a analitzar en profunditat les causes, conseqüències i eines per fer front a la segregació escolar. La trobada, celebrada el 12 de maig, va reunir les tres comissions que han treballat aquesta problemàtica durant el curs des de perspectives complementàries: la Comissió d’Abordatge de la Segregació, la de Racisme i Segregació, i la de Planificació Educativa.
La sessió va comptar amb Sheila González com a ponent. González és investigadora especialitzada en desigualtats educatives, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social per la UAB i professora lectora al Departament de Ciència Política de la Universitat de Barcelona.
González va exposar que la segregació escolar es produeix quan hi ha homogeneïtat intraescolar i heterogeneïtat interescolar, és a dir quan l’alumnat de dins d’un centre s’assembla molt i quan és diferent al d’altres centres. Segons la ponent, hi ha molts tipus de segregació —entre xarxes (pública i concertada), entre centres de la mateixa xarxa, i fins i tot dins dels centres— i pot estar motivada per factors diversos com l’origen cultural, la llengua, la classe social o el nivell educatiu familiar.
Entre els efectes negatius, González va alertar que en escenaris de segregació escolar hi ha pitjors resultats educatius agregats, menors oportunitats educatives per a l’alumnat desfavorit, una degradació del sistema públic i aparició de centres “no desitjats”, així com riscos greus per a la cohesió social.
Pel que fa a les causes, González va assenyalar que la segregació residencial només explica una part del fenomen. Factors com el mapa escolar, les singularitats dels centres, la tria escolar desigual o la gestió de la matrícula continuada tenen un pes molt rellevant.
En la sessió també es va posar el focus en els instruments de lluita contra la segregació ja existents, com el Pla de Xoc a Barcelona (2019), el Pacte contra la segregació escolar (2020) i el Decret 11/2021. Aquests preveuen mesures com la reserva de places per a alumnat vulnerable, la garantia de gratuïtat, la distribució equitativa per zones i la protecció de centres de màxima complexitat. Com a orientacions per tal de reforçar els instruments existents, González va remarcar la necessitat de millorar la planificació de l’oferta educativa, garantir una gestió informativa clara i accessible i dotar els centres de més recursos, especialment personal no docent i eines d’acollida per a alumnat nouvingut.
