En el marc de la Comissió Permanent del Consell d’Educació Municipal de Barcelona (CEMB), celebrada el passat 29 de setembre, es va fer seguiment de les accions proposades a la Comissió de Treball d’Educació activa per l’emergència climàtica del CEMB del curs 2023-2024. L’objectiu del retorn va ser revisar l’estat d’implementació de les mesures i projectes iniciats en els centres educatius de la ciutat.
La Comissió de Treball d’Educació activa per l’emergència climàtica del CEMB es va posar en marxa el curs 2022-2023, i va tenir continuïtat el curs següent, 2023-2024 amb la voluntat d’aprofundir en la sensibilització ambiental i la consciència ecològica de la comunitat educativa. La Comissió va elaborar una primera proposta d’estratègia climàtica per als centres educatius, treballada conjuntament amb l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (OCCS) de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta estratègia sistematitzava accions i bones pràctiques existents, proposava noves iniciatives i establia 36 accions distribuïdes en nou àmbits de treball, que constitueixen el full de ruta per a la ciutat.
El febrer de 2025 es va dur a terme una reunió amb la gerència de Mobilitat, Infraestructures i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona i amb diverses direccions i instituts municipals vinculats a la gerència en què Agustí Ten, president de la comissió, va traslladar l’Estratègia. L’estratègia va ser presentada també al Consorci d’Educació de Barcelona. Un cop exposada a tots els agents implicats, i d’acord amb els compromisos establerts en el pla de treball, es va sol·licitar als diferents agents que en fessin el retorn corresponent per tal de poder-ne fer el seguiment i avaluar-ne l’aplicació.
Aprofitant la reunió de la Comissió Permanent del CEMB, es va convidar els representants de l’OCCS i de la Direcció d’Equipaments Educatius del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) per tal de presentar els resultats del seguiment. La sessió va comptar, també, amb membres del grup de seguiment de la Comissió de treball.
Balanç de les actuacions ambientals als centres educatius
Irma Ventayol, directora de Serveis de l’OCCS, va presentar un balanç de les accions desenvolupades en els nou àmbits de treball que s’incloïen en la proposta d’estratègia climàtica:
- Confort tèrmic: S’han realitzat diagnosis i catalogacions dels equipaments educatius susceptibles d’optimització, amb millores en aïllaments i ventilació natural creuada. S’han elaborat recursos pedagògics sobre confort tèrmic i s’ha continuat amb el programa “Transformem els patis”. A més, 14 patis d’escoles de primària s’han incorporat a la xarxa de refugis climàtics de la ciutat.
- Energia: S’han implementat mesures per reduir el consum energètic amb sistemes de control i activitats de sensibilització, com la Marató per l’Emergència Climàtica, en la qual van participar 13 centres educatius i es va aconseguir reduir 28,19 tones de CO₂.
- Aigua: S’han fomentat accions per reduir el consum d’aigua, com la creació de la maleta pedagògica de l’aigua, en préstec als centres educatius.
- Biodiversitat: S’han dotat 223 escoles de plantes per a horts i jardins i 104 centres de compost. S’ha ofert formació a 100 docents, s’han promogut horts escolars i s’ha facilitat la instal·lació d’hotels d’insectes, menjadores d’ocells i caixes niu.
- Mobilitat: S’han elaborat plans de mobilitat escolar amb diagnosi dels desplaçaments i propostes d’alternatives sostenibles.
- Consum i residus: S’han impulsat microxarxes com “Ens ho mengem tot”, “Embolcalls + Sostenibles” o el Pla de prevenció de residus, així com nous projectes com “Renova la teva roba escolar” i “Canvia el xip”. S’ha assegurat la presència de papereres i contenidors de recollida selectiva i s’ha promogut l’ús del Punt Verd Mòbil Escolar, amb la participació de 46.600 alumnes de 330 centres.
- Alimentació: S’ha promogut l’alimentació amb productes de temporada, ecològics i de proximitat a través del programa “Alimenta’t amb seny”. S’han desenvolupat accions per prevenir el malbaratament alimentari i s’han format i dotat de compostadors 173 centres educatius.
- Educació i sensibilització: S’ha incorporat l’emergència climàtica als projectes educatius de 438 centres amb el programa Escoles + Sostenibles. S’ha ofert formació a uns 1.000 docents (curs 24-25) i s’han realitzat accions de conscienciació per a tota la comunitat educativa. També s’han fomentat vincles amb la comunitat científica a través del projecte “Joves per l’Emergència Climàtica”.
- Participació: S’han ofert recursos i eines per promoure la participació de l’alumnat amb el projecte “Tinguem Cura del Planeta”, en el qual van participar 8 centres el curs 24-25. S’han previst espais de participació en el dia a dia dels centres i 198 centres han rebut suport econòmic per impulsar accions de sostenibilitat.
Avanç en infraestructures i eficiència energètica als centres
Per la seva banda, Toni Garcia, de la Direcció d’Equipaments Educatius del CEB, va presentar dades tècniques i quantitatives sobre les actuacions del Programa de Confort Ambiental als centres educatius de la ciutat. Durant la seva exposició, va detallar el Pla d’Eficiència Energètica, vigent des del 2016, amb una inversió anual mitjana de 2,5 milions d’euros, i va destacar les actuacions RAM anuals, la sensorització i monitorització dels edificis, així com el Projecte de Transformació de Patis – Refugis Climàtics i altres mesures d’estalvi energètic.
S’han implementat mesures de diferents tipologies, mitigadores bàsiques (ventilació nocturna, proteccions solars i punts d’aigua) sistemes passius (renovació de fusteries, ventilació creuada, refugis climàtics i aïllament tèrmic) i sistemes actius de baix impacte (ventiladors i renovació de sistemes de climatització).
Entre els principals resultats, es va destacar que s’han realitzat 4.115 actuacions de millora, de les quals 418 estaven relacionades amb confort i energia. També s’han instal·lat 80 plaques fotovoltaiques, 32 centres han incorporat sensors ambientals i 199 centres ja disposen de control remot de les seves instal·lacions.
Toni Garcia va explicar, també, els objectius del Pla Clima, que incloïen, entre d’altres, la garantia la qualitat de l’aire interior, el confort tèrmic dels alumnes durant tot l’any i la sostenibilitat, amb l’ús d’energies renovables, autoproducció i descarbonització. Es va presentar la planificació de la implantació d’aquest Pla, que s’organitza en dues fases. Una primera, 2024-2025, on hi han participat 84 centres; i una segona, 2027-2029, on hi participaran 86 centres més.
