Consell d’Educació Municipal de Barcelona

El Consell d’Educació Municipal de Barcelona (CEMB) i el Consell Municipal de la Formació Professional de Barcelona (CFPB) van celebrar aquest dimarts 11 de novembre una nova edició del Debat de debats: parla la comunitat educativa i de l’FP. L’acte, que va tenir lloc a la Sala Moragues del Born, Museu d’Història de Barcelona, va servir per presentar i lliurar els sis informes elaborats per les comissions i grups de treball del curs 2024-2025 a les administracions competents.

Els informes de les comissions del CEMB aborden la planificació educativa, la segregació escolar, el racisme i la participació de la comunitat educativa, mentre que els dels grups de treball del CFPB se centren en la planificació de l’oferta d’FP i en l’FP Bàsica, els PFI i les oportunitats. Al llarg del curs, les comissions i grups de treball han comptat amb la participació d’una vuitantena de persones, i amb les aportacions d’una quarantena d’experts que han compartit recerques i experiències per enriquir el debat. En total, les comissions del CEMB han generat 36 propostes i els grups de treball del CFPB n’han presentat 64.

La jornada es va obrir amb una conferència de Joan Manuel del Pozo, president del Consell d’Educació de Catalunya, que va reflexionar sobre el valor de la participació i la necessitat d’una cultura de participació realista i transformadora. Del Pozo va remarcar que els consells de participació són un element fonamental de la democràcia i va defensar la importància de treballar per assolir acords amplis i constructius.

Al llarg de l’acte es van anar presentant els principals resultats de cada comissió i grup de treball. Per part del CEMB, Àngels Cadena, representant de la Comissió sobre Planificació Educativa, va destacar que el grup aposta per aprofitar la davallada demogràfica per millorar la qualitat educativa. En l’informe final es valoren positivament les mesures d’equitat com les aules d’acollida accelerades, l’oferta de places singulars i la reserva de places en zones frontereres, tot i que es reclama ampliar-ne l’abast i garantir-ne la sostenibilitat. També es proposa planificar els recursos per zones educatives i garantir la seva estabilitat en els centres i mantenir plantilles per millorar l’atenció personalitzada.

Lidón Gasull, presidenta de la Comissió d’Abordatge de la Segregació Escolar, va explicar que la comissió considera que, tot i els avenços del Pla de Xoc i del programa Motxilles Escolars en la reducció de la segregació, cal més finançament i mesures estructurals per combatre les causes profundes de la problemàtica. Entre les propostes de l’informe final, es troben l’augment de la dotació econòmica per alumne, la incorporació de nous conceptes subvencionables, la garantia d’igualtat entre xarxes públiques i concertades, i el reforç de l’estabilitat dels equips docents. També es recomana evitar pràctiques escolars excloents, millorar la comunicació a les famílies i ampliar els programes d’equitat a l’educació postobligatòria.

Aila Bedoya, presidenta de la Comissió de Racisme i Segregació, va alertar que el racisme i la discriminació són presents als centres educatius, sovint de manera subtil o institucionalitzada, i, en nom de la comissió, va reclamar mesures estructurals per erradicar-los. L’informe proposa formació obligatòria en perspectiva antiracista per a docents i directius, la incorporació d’aquesta mirada en el currículum i els projectes de centre, així com l’establiment de protocols específics per prevenir i abordar discriminacions. També defensa una millor coordinació entre serveis, la participació activa de les famílies amb eines multilingües i la visibilització de referents diversos.

Desirée Hormigon, presidenta de la Comissió sobre Participació de la Comunitat Educativa, va subratllar la importància d’enfortir la implicació de famílies, infants i comunitat en la vida dels centres com a via per millorar la qualitat educativa i la cohesió social. L’informe final recull, entre d’altres mesures, impulsar la formació en lideratge participatiu, crear espais de trobada entre famílies i docents, certificar i reconèixer la participació de l’alumnat, i reforçar les AFA amb recursos per a la mediació i la traducció, defensant el dret dels infants i adolescents a participar activament en les decisions escolars.

Pel que fa als grups de treball del CFPB, Gemma Olmo, presidenta del Grup de Planificació de l’Oferta d’FP, va explicar que proposen reforçar l’orientació acadèmica i professional amb una mirada més personalitzada i equitativa, abordant els biaixos de gènere en la tria d’itineraris postobligatoris. El grup també defensa la creació d’una taula metropolitana per ordenar l’oferta d’FP, la incorporació de criteris d’equitat i accessibilitat en la planificació territorial, la millora de la mobilitat amb ajudes i transports a demanda, el reforç del personal administratiu durant els períodes de matrícula i el foment de noves modalitats formatives com el batxillerat professionalitzador.

Begonya Gasch i Natalia Baldán, presidentes del Grup de treball sobre FP Bàsica, PFI i Oportunitats, van presentar les propostes treballades al llarg del curs, centrades en prevenir l’abandonament educatiu i garantir la continuïtat formativa. Això inclou la creació d’un sistema nacional de detecció precoç, el reforç del suport educatiu i de l’orientació, beques modulables per superar barreres socioeconòmiques, plans d’inclusió amb equips psicopedagògics, l’ampliació i coordinació dels CFGB i PFI, el reforç de la formació i estabilitat del professorat, la incorporació de noves modalitats de pràctiques i la garantia de permeabilitat amb els serveis d’oportunitats, promovent el reconeixement i l’acreditació per part de la Generalitat tot preservant el model divers i la singularitat territorial.

Retorn per part dels representants de les administracions

Després de presentar els resultats de les comissions i grups de treball, els diferents representants de les administracions educatives van intervenir per donar resposta a les propostes. Hi van participar Teresa Sambola, secretària general del Departament d’Educació i Formació Professional; Ricard Coma, director general d’FP del mateix Departament; Marta Sendra, comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona; i Anna Terra, gerenta del Consorci d’Educació de Barcelona. Tots quatre van coincidir a valorar la feina feta per les comissions i grups de treball, destacant-la com una font rellevant de coneixement i una manera de copsar la realitat del dia a dia dels centres i del territori.

En les seves intervencions van posar de manifest la voluntat de mantenir la reducció de les ràtios, consolidar la xarxa d’aules d’acollida accelerada i garantir l’estructuració dels col·lectius d’educadors socials i integradors com a suport als docents. També es va remarcar la necessitat de millorar la coordinació entre serveis, especialment per atendre la complexitat des d’una perspectiva compartida amb altres àmbits municipals. A més, es va insistir en la importància de millorar els circuits de relació amb les famílies, treballar en la prevenció del racisme i desburocratitzar els processos per fer-los més àgils i efectius.

En relació amb la formació professional, es va destacar l’aposta per ampliar les places a les primeres etapes, especialment a l’FP Bàsica i als PFI, amb la mirada posada en els col·lectius més vulnerables. Es va posar en valor que la preinscripció als cicles formatius s’hagi pogut finalitzar abans del 31 de juliol, garantint que tot l’alumnat iniciï el curs amb plaça assignada. A més, es va remarcar la necessitat de construir una política que planifiqui i ordeni l’FP inicial a escala catalana i que s’abordin reptes com l’orientació i la inclusió a la postobligatòria.