El Consell d’Educació Municipal de Barcelona (CEMB) i el Consell Municipal de la Formació Professional de Barcelona (CFPB) van celebrar aquest 22 de maig una sessió conjunta per presentar dues recerques de la Fundació Jaume Bofill que analitzen l’estat actual de l’abandonament escolar a Catalunya, tant en l’etapa obligatòria com en la postobligatòria.
Es tracta dels estudis “L’abandonament a 4t d’ESO: les desigualtats en la transició a l’educació postobligatòria” i “L’abandonament al batxillerat i als cicles formatius de grau mitjà”, elaborats pels investigadors en polítiques educatives Adrián Zancajo i Carlos Bueno.
En la sessió, que va tenir lloc a la sala d’actes de l’IMEB, Zancajo va ser l’encarregat de presentar aquestes recerques que aborden l’abandonament escolar català a través del seguiment de les dades del Registre d’Alumnes de Catalunya (RALC). Els informes representen una contribució innovadora pel que fa a l’anàlisi longitudinal i amb dades poblacionals sobre l’abandonament, així com els factors que es vinculen a aquest fenomen des d’una perspectiva de desigualtats entre grups d’alumnes i centres, però també territorial.
Zancajo va destacar com a primera dada rellevant que prop del 12,5% de l’alumnat no fa el pas a l’educació postobligatòria després de cursar 4t d’ESO, és a dir, gairebé 10.000 joves cada any. Aproximadament la meitat d’aquests joves sí que obtenen el títol de l’ESO, fet que demostra que graduar-se no garanteix la continuïtat educativa. El percentatge s’enfila fins al 30% entre l’alumnat en situació de vulnerabilitat social i educativa, i arriba al 43% en el cas dels alumnes amb necessitats educatives especials (NESE A).
A més, les dades posen de manifest fortes desigualtats per gènere i origen: els nois abandonen més que les noies, però les noies d’origen estranger tenen unes taxes d’abandonament molt semblants a les dels nois del mateix origen, i força més altes que les de les noies natives. També s’assenyala que un dels factors que més incrementa el risc d’abandonar els estudis és la repetició de curs.
Les recerques indiquen que la problemàtica es concentra en determinats centres: el 25% dels instituts catalans acumulen la meitat de l’alumnat que no fa el salt a la postobligatòria. En els centres de màxima complexitat, gairebé un de cada quatre alumnes no transita cap a l’educació postobligatòria, evidenciant una relació molt elevada entre el percentatge d’alumnat estranger, NESE i repetidor i la probabilitat d’abandonament.
Pel que fa a l’educació postobligatòria, les dades mostren que el primer any és clau: dos terços dels abandonaments tant al Batxillerat com als Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) es concentren en aquest període inicial. En el primer any també s’observa una elevada mobilitat, ja que un percentatge important de l’alumnat opta per canviar d’opció formativa.
En els CFGM, es detecta que l’alumnat de més edat tendeix a abandonar més que els qui hi accedeixen directament després de l’ESO. De fet, les persones joves que segueixen una trajectòria lineal, és a dir, que passen de l’ESO a l’educació postobligatòria sense interrupcions, mostren unes taxes d’abandonament significativament més baixes.
De la mateixa manera que passa amb els centres de secundària obligatòria, els centres de postobligatòria que compten amb una major concentració d’alumnat vulnerable mostren nivells d’abandonament alts o molt alts en un 22% dels casos al batxillerat i un 25% als CFGM.
Orientacions polítiques per revertir l’abandonament
Per acabar la presentació, Zancajo va exposar diverses línies d’actuació per fer front a l’abandonament educatiu. Va destacar la necessitat d’un sistema d’orientació educativa i d’acompanyament personalitzat, amb programes de mentoria i seguiment individualitzat al llarg de tota la trajectòria formativa. També va posar l’accent en la importància d’identificar de manera proactiva l’alumnat en risc mitjançant les proves de competències bàsiques, per tal d’aplicar programes de reforç tant durant l’ESO com en l’etapa postobligatòria.
Per altra banda, va defensar l’impuls de trajectòries educatives lineals, facilitant la transició directa de l’ESO als estudis postobligatoris i reforçant les opcions formatives per a joves i adults. Va remarcar la necessitat de millorar la inclusió educativa, amb mesures com la reserva de places per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, el reforç dels dispositius d’inclusió i un traspàs eficient d’informació entre centres. Finalment, va assenyalar la importància d’intervenir específicament en els centres de màxima complexitat, ajustant el finançament a la composició de l’alumnat i promovent una oferta educativa adequada a les seves necessitats socials i educatives.
La sessió es va tancar amb un torn obert d’intervencions que van girar al voltant de la conveniència d’allargar l’educació obligatòria als 18 anys, la distribució territorial de l’abandonament i com es relaciona amb la distribució territorial de l’oferta de CFGM o la necessitat de treballar el fora-escola, entre altres qüestions.
