El Consell Municipal de la Formació Professional de Barcelona (CFPB) va organitzar el passat 13 de març una jornada dedicada a abordar l’abandonament i la continuïtat escolar en la formació professional, que va comptar amb l’assistència d’unes 150 persones, professionals dels diferents sectors de l’ecosistema de l’FP.
L’acte, que va tenir lloc a l’Institut d’Indústria Sostenible de Barcelona, va servir per presentar la recerca sobre l’estat del fenomen de l’abandonament educatiu prematur en els Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) a la ciutat elaborat per Aina Tarabini, Mariona Farré, Paula Arboix i Francisca Bustamante, del Grup de Globalització, Educació i Polítiques Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Aquest tema ja havia estat abordat per part del CFPB, en el marc del grup de treball d’abandonament educatiu de 2021-2022 i del grup de treball d’acompanyament i orientació de 2023-2024, en què es va alertar sobre la necessitat de disposar d’un diagnòstic específic d’abandonament a l’FP i sobre els diferents processos i moments de desvinculació que provoquen que una persona jove no assoleixi l’educació postobligatòria.
Tarabini i Farré van ser les encarregades de donar a conèixer els principals resultats de la investigació que ha combinat l’anàlisi de dades quantitatives amb una mirada qualitativa , a través d’entrevistes en profunditat amb equips directius de centres educatius, grups de discussió amb tutors i tutores de diverses especialitats de CFGM i entrevistes individuals a estudiants de primer curs. L’estudi ha permès identificar diferents dimensions que influeixen en la continuïtat acadèmica de l’alumnat en els cicles formatius de grau mitjà.
Es tracta d’una dimensió estructural, en què els factors socioeconòmics tenen un pes determinant, ja que les situacions familiars complexes i les dificultats econòmiques poden provocar que alguns joves es vegin forçats a abandonar els estudis per incorporar-se al mercat laboral. A més, la diversitat creixent a les aules, amb barreres lingüístiques en alguns casos, la segregació horitzontal per gènere en certes especialitats i l’augment de problemes de salut mental entre l’alumnat són factors estructurals que també influeixen en la desvinculació acadèmica.
Pel que fa a la dimensió sistèmica, es destaca que el prestigi desigual de les diferents opcions educatives postobligatòries condiciona les expectatives i la identitat escolar de l’alumnat. A això s’afegeix la tensió entre la funció professionalitzadora i escolaritzadora de la Formació Professional, així com el desajust entre l’oferta i la demanda de places, que sovint porta els estudiants a cursar estudis que no han escollit com a primera opció.
Una altra dimensió clau és la dimensió institucional, de la qual se subratlla la manca d’orientació prèvia adequada. Molts estudiants arriben als cicles formatius sense informació suficient sobre l’oferta existent i les seves sortides professionals, fet que es veu agreujat pel desconeixement social de la Formació Professional i el baix prestigi històric associat a aquests estudis.
Quant a la dimensió relacional, la influència de la família, el grup d’iguals i el professorat tenen un paper fonamental en la permanència o l’abandonament de l’alumnat. La pressió familiar perquè els joves s’incorporin al mercat laboral, així com la influència d’amistats no escolaritzades, poden augmentar el risc d’abandonament. Per contra, el control parental positiu, la presència de referents positius dins l’aula i un professorat proper que ofereixi suport emocional i reconeixement a l’alumnat són factors que contribueixen a la continuïtat acadèmica.
Finalment, la dimensió subjectiva destaca que l’experiència educativa prèvia dels estudiants i el procés de transició cap als estudis postobligatoris també tenen un impacte important. Molts joves arriben als cicles formatius després de trajectòries acadèmiques discontínues i amb processos d’elecció complexos, fet que pot generar una desconnexió si la seva experiència escolar no s’ajusta a les seves expectatives inicials.
D’entre les recomanacions per fer front a l’abandonament educatiu que inclou l’estudi, se’n van destacar una per cada dimensió. Així doncs, per a la dimensió estructural es va proposar agilitzar el sistema de beques i que les dotacions arribin a l’alumnat a l’inici de curs per poder afrontar les despeses. Per a la dimensió sistèmica, es va suggerir flexibilitzar els canvis entre CFGM durant el mateix curs.
Per la seva banda, per a la dimensió institucional, es va parlar de donar continuïtat de l’orientació de l’ESO a la postobligatòria, ja que s’ha comprovat que les reorientacions són recurrents amb canvis d’especialitat o itinerari. Per a la dimensió relacional es va subratllar la necessitat d’implicar més a les famílies de l’alumnat d’FP, especialment amb l’alumnat menor d’edat, per assegurar una alineació de criteris, expectatives i pràctiques d’acompanyament als i les joves.
Per últim, per a la dimensió subjectiva es va proposar estimular, tant durant l’ESO com durant els primers mesos dels CFGM, la reflexió de l’alumnat al voltant dels seus interessos i projectes personals de vida, per tal de facilitar la presa de consciència sobre les seves fortaleses, capacitats i competències, i augmentar la seva confiança i ampliar els seus horitzons de futur.
Estratègies i projectes per combatre l’abandonament
La jornada també va incloure una taula d’experiències per presentar diferents iniciatives implementades a centres educatius i municipis que han tingut impacte en la reducció de l’abandonament escolar i en fomentar la continuïtat acadèmica de l’alumnat. Unes bones pràctiques que poden ser escalables a altres centres i territoris.
D’aquesta manera, Alaitz Ortaegi i Marta Alcaide, de l’Institut EASO Politeknikoa, van explicar com des del seu centre s’ha treballat per millorar el benestar emocional de l’alumnat i detectar precoçment situacions de risc; Esther Forment i Aina Clemares, orientadores de l’Institut Pedralbes, van subratllar la importància de l’acció tutorial i d’un acompanyament personalitzat per evitar la desconnexió acadèmica i garantir una millor adaptació als estudis; Héctor Pérez, de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, va presentar el programa d’acompanyament i reorientació del municipi que ha permès que moltes persones joves reconsideressin la seva trajectòria acadèmica, i Elena López, de l’Institut Hospital del Mar FP Sanitària, va donar a conèixer un projecte d’adaptació curricular per fomentar la creativitat i l’aprenentatge a través del desenvolupament d’idees innovadores per resoldre necessitats reals.
Disposar d’un diagnòstic sobre quin és el volum de joves que abandonen els Cicles Formatius de Grau Mitjà, i quins factors s’associen a aquest abandonament és fonamental per dissenyar polítiques públiques efectives que permetin reduir l’AEP a la postobligatòria.
