Jose Luis Duran és el nou president de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya (Agència FPCat). Durant vuit anys ha estat el director de l’Institut Escola del Treball de Barcelona, el centre públic d’FP més gran de l’estat. A través d’aquest càrrec sempre va ser un membre actiu del Consell Municipal de la Formació Professional de Barcelona des de la seva creació.
Com afrontes personalment l’encàrrec de presidir l’Agència?
Amb molta il·lusió. Estic content perquè deixo l’Institut Escola del Treball molt endreçat i amb una direcció molt potent, cosa que em dona una llibertat mental que permet centrar-me en les noves tasques. A l’Agència he trobat un equip professional molt competent, disposat a encarar els reptes que tenim, que són molt atractius i interessants professionalment parlant. Entomar aquests reptes implica un aprenentatge i una relació amb departaments de l’administració i amb agents que és molt enriquidora. Estic molt content i amb moltes ganes de poder aportar.
Quins són els principals reptes que afronta l’Agència FPCat?
L’Agència té diversos reptes a encarar aquest 2025. Ha de continuar l’autorització de centres de formació professional integrada, ara mateix en tenim autoritzats més de 40, i fer acompanyament, formació i seguiment d’aquests centres, posant molt èmfasi en el desplegament del protocol d’orientació professional. Aquest 2025 volem que sigui l’any de l’impuls important de l’acreditació de competències professionals, tant de forma individual com de forma massiva en empreses.
Tenim l’elaboració del cinquè pla del sistema de formació professional, que ha de permetre adaptar la formació de les qualificacions professionals de Catalunya a les necessitats actuals i a les futures del model productiu del país. Hem d’elaborar també el mapa dels centres de formació professional del país en perspectiva 2035. Per això caldrà pensar en tot el sistema de formació professional, no només en els centres públics: saber quins centres tenim, en quins sectors i en quins territoris es preveu que hi ha d’haver centres nous, si aquests centres han de ser integrats…
I per últim, avançar en la disposició de quadres de comandament amb indicadors que, mitjançant la utilització de visualitzadors interactius, permeten a la ciutadania tenir informació del sistema de Formació Professional. Informació molt valuosa també per als professionals de l’orientació. Si no tenim clar d’on partim i on es vol anar, difícilment podem ajudar a traçar el camí formatiu de les persones que es volen qualificar, o de les que volem que millori la seva qualificació.
Hi ha hagut un canvi amb l’estructura institucional de l’Agència, que ha passat del Departament de Presidència al Departament d’Educació i Formació Professional. Amb aquesta nova estructura institucional, és possible la integració de l’FP?
Jo entenc que sí. Estem en un marc contextual que ha canviat també des que es va crear l’Agència. Tenir l’agència en una altra conselleria potser podria donar més llibertat de pensament i de poder traçar grans línies, però, d’altra banda, tenir-la al Departament d’Educació i Formació Professional i en aquest treball continuat i sistemàtic amb el Departament d’Empresa i Treball ens permet, des del meu punt de vista, que les coses passin i passin més ràpid. Això facilita la coordinació, la fa molt més fàcil, molt més propera.
Ara el sistema d’FP està immers en un procés de dualització. Com creus que hauria de canviar la relació entre els centres educatius i les empreses per facilitar aquest procés?
El primer que haurien de fer centres i empreses és desaprendre. Partim d’un model de relació centre-empresa que ara ha canviat, l’empresa ha de tenir una responsabilitat molt més gran que la que tenia abans: ha de participar, ha de ser conformadora del procés de modelatge de formació de l’alumnat. També tenim la necessitat de trobar més empreses per l’augment d’alumnat que ha de fer pràctiques. Possiblement faltaran empreses per cobrir el primer curs, perquè no hi ha res que canviï d’un dia per l’altre. Crec que tindrem dos o tres anys d’adaptació, estic convençut que en tres o quatre anys estarà completament normalitzat el que ara era la formació en centre de treball i s’haurà arribat a un nou equilibri. Cal fer molta pedagogia i explicar a les empreses el nou model de formació dual.
L’FP es troba en un bon moment, però la persistent bretxa de gènere, els alts índexs d’abandonament en el grau mitjà o la manca d’oferta pública entelen el seu apogeu. Què cal fer per contrarestar-ho?
En abandonament venim d’uns índexs molt elevats, s’ha treballat molt i s’ha aconseguit reduir força, però continuem estant per sobre de la mitjana europea. Hem de continuar treballant perquè millori més. En aquest sentit, cal desplegar l’FP Bàsica i augmentar els grups de PFI com a línies de reenganxament al sistema.
Pel que fa a la bretxa de gènere, no crec que les polítiques que s’han implementat siguin les més adequades per a la formació professional. Estem presentant en moltes ocasions models de referència que estan molt bé per ajudar la dona en altres etapes educatives, però no en l’FP. Posar models de CEO o d’investigadores està molt bé per fomentar que les dones vagin a fer enginyeries o perquè es plantegin assumir llocs de responsabilitat. Cal continuar fent-ho, però difícilment això servirà perquè una noia es plantegi ser soldadora o fustera. A més, aquests models estan molt encarats a llocs de responsabilitat, però és que en la piràmide laboral els llocs de responsabilitat estan ocupats per un percentatge molt petit de la població. Penso que s’ha de treballar molt l’orientació per generar vocacions, i per fer això s’ha d’anar a la Primària.
L’equitat encara és una assignatura pendent de l’FP, quines propostes de millora proposes per assolir aquest principi?
La millor manera de resoldre l’equitat són les beques, que haurien de ser suficients en quantia i en quantitat per a l’alumnat demandant. Tinc més dubtes sobre com resoldre aquelles ajudes que van més vinculades a desplaçaments, ja que depèn molt del territori, dels sectors i d’altres variables que són complicades d’homogeneïtzar. Per exemple, cal veure quants centres ben dotats amb tecnologia actualitzada en fabricació automatitzada o quantes escoles d’hostaleria i turisme ben equipades es poden permetre. Els recursos són finits i limitats i al final es poden fer moltes escoles amb una dotació de qualitat baixa o bé crear centres de referència amb equipaments bons i cobrir els desplaçaments de l’alumnat.
Com valores el teu pas pel Consell Municipal de l’FP de Barcelona?
Jo hi he participat com a director de l’Escola del Treball des del 2018. Per mi ha estat un plaer poder contribuir, ni que sigui una mica, al debat i a l’elaboració d’informes i dictàmens que ha fet el Consell per la millora de la formació professional a la ciutat i a l’àrea metropolitana. Sempre he intentat involucrar-me en els diferents grups de treball que s’han anat fent i el fet de poder anar treballant i compartint amb tots els diferents agents representats (patronal, sindicats, tercer sector, administracions) enriqueix, ajuda a poder conèixer altres experiències. Al final tu tens un context, però el teu context no és tot el context, només n’és una part. Per això penso que els informes que fem són interessants i de valor per l’administració educativa, ja que es generen a partir d’aquest enriquiment entre companys que representem agents diferents.
Què creus que caldria fer per millorar aquest òrgan participatiu?
Per una banda, penso que cal potenciar treball conjunt amb els consells d’altres ciutats. Ja hi ha el Fòrum de Ciutats amb Consell d’FP, però crec que hi ha marge per intensificar el treball conjunt i trobar vies de col·laboració entre aquells municipis que presenten més similituds.
Per altra banda, crec que s’hauria de treballar molt més de forma integrada de tot el sistema de formació professional, és a dir, abordar més què s’està fent en la formació ocupacional i la formació contínua.
Quin rol creus que han de jugar els consells territorials d’FP en la definició de les polítiques públiques d’FP de la ciutat i del país?
Els Consells elaborem informes i dictàmens que són consultius, però que jo crec que són de molta vàlua per a les administracions. Penso que els informes del CFPB són una eina molt útil per conèixer la prospectiva, el context actual i les línies de cap a on s’hauria d’anar, ja que són elaborats amb la participació de tots els agents implicats. Això ajuda molt a l’administració educativa en la definició de les seves polítiques públiques i en aquesta línia cal continuar influint a l’administració en la presa de decisions.
