La Comissió de Planificació Educativa del Consell d’Educació Municipal de Barcelona (CEMB) va dedicar la seva sessió d’aquest 17 de febrer a analitzar el recurs de les places singulars. Per això es va comptar amb Rubén Castillo, de Planificació Ensenyaments Obligatoris del Consorci d’Educació de Barcelona i amb Núria García, directora de l’Escola El Turó, centre on s’ha implementat amb èxit aquesta mesura en els darrers cursos.
El decret d’admissió del 2021 va introduir les places singulars com una mesura per reduir la segregació escolar. Aquesta iniciativa permet que grups de famílies es matriculin conjuntament en centres amb una elevada concentració d’alumnat vulnerable, afavorint una distribució més equilibrada dels estudiants.
Tot i que aquesta regulació és relativament recent, ja existien antecedents a la ciutat de Barcelona en centres com l’Escola Cal Maiol o l’Institut Pau Claris. No obstant això, el decret ha estat clau perquè el procés d’assignació es faci amb garanties.
L’interès per les places singulars ha crescut en els darrers anys. En el curs 2022-2023 es van registrar 10 sol·licituds, mentre que en el curs 2024-2025 aquesta xifra ha augmentat fins a 57. La majoria d’aquestes peticions corresponen a I3, tot i que també s’han registrat casos a 1r d’ESO.
Aquest sistema presenta diversos punts forts. D’una banda, contribueix a reduir progressivament la segregació escolar, permetent que els centres amb elevada vulnerabilitat diversifiquin el seu alumnat. A més, les famílies que opten per aquestes places solen ser molt participatives i col·laboradores, fet que reforça el teixit social de l’escola. Alhora, aquesta mesura ajuda a posar en valor els projectes educatius dels centres receptors.
Tot i això, també hi ha alguns punts febles a considerar. En alguns casos, l’oferta de places singulars ha implicat ampliar grups, fet que pot comportar reptes organitzatius. A més, encara no s’han establert mecanismes per garantir que les famílies que opten a aquestes places siguin realment de proximitat i no responguin a altres interessos. Un altre repte és la dificultat per contactar i promoure la participació de grups de famílies en determinades zones.
Un exemple de l’impacte positiu de les places singulars és l’Escola El Turó, situada al districte de Nou Barris. A partir de l’aplicació de les places singulars s’ha aconseguit situar el nivell de vulnerabilitat per sota de la mitjana del barri en l’etapa en la que s’ha donat la implementació.
Segons explica la directora de l’escola, Núria García, el centre ha experimentat uns anys de molt baixa demanda. En els darrers anys, diversos factors han contribuït a millorar la situació, com la implementació del Pla de Barris i la renovació del projecte educatiu. Això, i la possibilitat d’accedir al centre com a grup singular, ha atret famílies que abans no haurien considerat aquest centre com una opció viable. L’arribada de grups singulars en els tres darrers cursos, doncs, ha permès assimilar el centre a la realitat socioeconòmica de la zona i contribuir a una educació més equitativa per a tothom.
