Irene Psifidou és una experta destacada en polítiques europees d’educació i formació professional, amb una trajectòria de més de dues dècades en aquest àmbit. Actualment, lidera l’equip de “Formació Professional per a Joves – Professors i Formadors” al Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (Cedefop).
Psifidou és doctora en Política Educativa Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) de Madrid. Abans d’incorporar-se al Cedefop l’any 2004, va treballar com a consultora en polítiques d’educació secundària per a països en desenvolupament al Banc Mundial, a Washington DC.
Al llarg de la seva carrera, Psifidou ha publicat nombrosos treballs en els camps del desenvolupament curricular, resultats d’aprenentatge, reformes educatives i formació i desenvolupament professional del professorat.
Què es fa des del Cedefop?
El Cedefop és el centre de referència per a la Unió Europea en matèria de Formació Professional i porta treballant amb la Comissió Europea, els estats membres i els interlocutors socials des del 1975. La seu del Cedefop era a Berlín i als anys 90 es va traslladar a Tessalònica, a Grècia, que és la meva ciutat nativa. La missió del Cedefop és donar suport al desenvolupament de polítiques europees d’FP i contribuir a la seva implementació.
El Cedefop dona respostes basades en l’evidència de la recerca a diverses preguntes com ara: Quines són les millors opcions que tenen els joves per a la seva integració laboral? Quines qualificacions es necessiten en el futur proper? Hi haurà suficients qualificacions per satisfer la demanda? Quin és el paper de l’FP per prevenir i compensar l’abandonament educatiu prematur? Com assegurar una FP flexible, atractiva i d’alta qualitat que promogui no només la inclusió, sinó també l’excel·lència?
L’abandonament educatiu prematur (AEP) és un dels principals reptes amb què s’enfronta el sistema educatiu i des de fa temps des de l’acadèmia, els centres educatius, les entitats i els ajuntaments s’està demanant abordar aquesta problemàtica amb valentia. Amb la teva experiència en l’estudi de l’AEP a diferents països europeus, quines són les polítiques educatives que cal promoure per reduir-lo?
No hi ha una política educativa que pugui marcar la diferència, sinó que hi ha un conjunt de polítiques que varien segons les necessitats de cada país. Per exemple, cal perfeccionar els sistemes de seguiment que permetin seguir la trajectòria de l’alumnat i recollir de manera sistemàtica informació quantitativa i qualitativa sobre l’alumnat a escala nacional, regional i local. També cal enfortir l’orientació com a element integral del sistema educatiu i empoderar els directors de centres educatius, el professorat i la resta del personal docent i formadors d’FP per treballar eficaçment amb l’alumnat en risc d’AEP tant en el context escolar com a les empreses.
Penso que els ingredients que asseguren l’èxit de les polítiques contra l’AEP passen per intervenir de manera sistèmica i multidisciplinar assegurant la cooperació entre diversos actors, enfocar-se en mesures de prevenció i intervenció primerenca, desenvolupar polítiques enfocades a les necessitats dels diferents perfils i necessitats dels que estiguin en risc d’AEP i monitoritzar i avaluar les mesures estratègiques aplicades. A Europa manca una cultura d’avaluació de polítiques educatives, i en això cal millorar per saber què és el que funciona i què no.
Quines polítiques poden afavorir el retorn un cop ja s’està en situació d’AEP?
Primer cal identificar aquestes persones joves el més ràpidament possible, cosa que augmenta les possibilitats que tornin a entrar en el sistema. Com més temps romanguin fora de l’educació i la formació, més difícil serà reincorporar-s’hi. Per això cal introduir un sistema centralitzat per controlar l’AEP amb dades que s’actualitzin i revisin periòdicament per garantir que el temps transcorregut entre l’abandonament i el moment en què els joves es contacten sigui el més breu possible.
Cal també validar les qualificacions adquirides en contextos informals i fomentar l’orientació individualitzada per conèixer i descobrir els diferents camins d’aprenentatge que puguin seguir o escollir. Les escoles de noves oportunitats juguen un paper important per acollir aquests joves en un context més adequat a les seves pròpies necessitats. L’èxit de les noves oportunitats va molt lligat a la comunitat local. A més, aquestes escoles tendeixen a involucrar una varietat de personal que va més enllà del personal docent i que treballa amb estreta col·laboració amb altres professionals que poden entrar en contacte amb persones joves, com ara treballadors socials i sanitaris. És important capacitar els professionals dels serveis locals per identificar i derivar les persones joves en risc d’AEP a mesures de segona oportunitat.
Comencen a aparèixer estudis que posen en evidència l’existència d’AEP entre les noies. Per què creus que està tan invisibilitzat?
En tots aquests anys hem vist que els nois abandonen més que les noies, en alguns casos les taxes són pràcticament el doble, però això no vol dir que les noies no abandonin també. El que està poc investigat són les implicacions de l’abandonament per a les noies. Segons estudis individualitzats, es pot veure que en els deu anys següents des que van abandonar el sistema educatiu, les noies són molt més perjudicades que els nois que van abandonar els estudis.
Molts dels estudiants que comencen cicles formatius de grau mitjà no arriben a acabar el primer curs. L’FP pot ser part de la solució a l’abandonament educatiu prematur?
L’FP continua sent una via clau perquè els joves estudiïn i es graduïn en el segon cicle de secundària a la UE. A més, també obre camí cap a estudis universitaris. Les perspectives laborals de les persones joves titulades recentment en FP són favorables amb una taxa d’ocupació al voltant del 80% a la UE, 13 punts percentuals per sobre dels seus homòlegs titulats en educació general. També hi ha bones perspectives a llarg termini, ja que les taxes d’ocupació dels adults amb qualificacions d’FP de nivell mitjà són altes.
Segons la primera enquesta d’opinió del Cedefop sobre l’FP inicial, la imatge general és positiva, però no tant com la de l’educació general. No tothom sap què és la FP ni rep informació rellevant sobre ella. Cal potenciar-la, comunicar-ne els beneficis i orientar els joves a camins d’FP que són camins d’èxit. També cal ajustar la demanda amb l’oferta d’FP. Tenim evidència que l’FP en molts casos ha pogut prevenir el fenomen de l’abandonament, i en altres, que quan els joves que van abandonar van decidir tornar als estudis, van optar per l’FP i es van graduar. Aleshores l’FP sí que pot ser la solució, però no és la panacea en abordar un fenomen tan complex.
Des de l’FP són moltes les veus que assenyalen que un bon acompanyament i orientació a l’alumnat, més suports educatius a les aules, currículums més diversificats i unes ràtios més baixes podrien ser elements centrals a l’hora de lluitar contra l’abandonament. Hi estàs d’acord?
Sens dubte totes aquestes mesures ajuden a millorar la qualitat de l’FP. I quan millores la qualitat, tant del que estàs ensenyant com de la manera com ho ensenyes, ajudes a tots els estudiants d’FP i especialment als que més necessitats tenen d’un ensenyament diversificat. Les polítiques per afrontar l’AEP no són diferents de les polítiques per fer una FP més atractiva, més flexible i d’alta qualitat.
A Catalunya són molts els ajuntaments que tenen un paper actiu en la investigació i implementació de polítiques per lluitar contra l’AEP. Creus que des dels municipis es pot liderar la lluita contra l’AEP?
Les administracions locals poden jugar un paper determinant per afrontar l’AEP, però jo no diria que la seva funció ha de ser la de liderar. Cal una estreta col·laboració que s’ha de desenvolupar entre tots els nivells de l’administració que determinarà polítiques exitoses per disminuir les taxes d’AEP. Segons la meva opinió, en la lluita contra l’AEP, el líder és el mateix alumne en risc, o el mateix jove que ja va abandonar els seus estudis. Ell i les seves necessitats han de liderar cada política de suport que se li ofereix.
