La transformació digital de l’Institut Municipal d’Hisenda
La memòria del Pla de renovació dels sistemes d’informació d’Hisenda (PSH) recull els avanços que s’han realitzat durant els 10 anys de duració en la renovació, actualització i la millora de sistemes.
La participació de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) en la transformació digital de l’Institut Municipal d’Hisenda (IMH) està motivada pel profund canvi de paradigma social, econòmic i cultural que ha afectat directament a tots els àmbits de l’Ajuntament de Barcelona. La necessitat d’una transformació digital ha estat el motor d’un projecte ambiciós que ha durat 10 anys i en el que hi han participat 72 persones treballadores de l’IMI i 54 de l’IMH.
El PSH va néixer al 2008 amb l’impuls de Lluís Olivella a la Gerència de l’IMI i l’Antoni Rodríguez a la Gerència de l’IMH. El naixement del Pla tenia dues motivacions principals, d’una banda calia donar una visió més integrada de totes les operacions de l’IMH amb la ciutadania, i d’altra, calia renovar tecnològicament la plataforma, un Host Mainframe operatiu des de més de 25 anys i que després d’una intensa millora contínua havia derivat en un mapa de sistemes molt fragmentat i de difícil manteniment.
El gerent actual de l’IMI, Paco Rodríguez, explica que “la memòria recull la informació més rellevant sobre el PSH. En les dades informades en aquesta memòria queda reflectit l’altíssim nivell de gestió i el seu resultat”.
El PSH ha executat un conjunt de nou projectes per donar resposta a les noves necessitats de l’IMH en la gestió dels ingressos de l’Ajuntament de Barcelona i dels serveis a la seva ciutadania, renovant, actualitzant i millorant els seus sistemes d’informació. D’altra banda, la nova plataforma tecnològica ha permès resoldre els problemes de manteniment d’un sistema construït al 1991 amb un nombre important d’adaptacions i una tecnològica obsoleta.
Els nou projectes s’han desenvolupat al llarg de 10 anys. Per tal de poder coordinar i gestionar millor les dependències en la renovació de tots els sistemes, es va dividir el pla en dues fases, realitzant abans de cada fase una reenginyeria dels processos de negoci afectats.
La primera fase va començar al 2012 amb els projectes de Renovació dels Sistemes de Gestió de l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), Gestió de la Recaptació de tots els Tributs i Altres Ingressos de Dret Públic i la Integració de Contribuents de Host Mainframe amb la plataforma tributària SAP-TRM. Al 2016 es va iniciar la segona fase. La Gestió de l’Impost Sobre Activitats Econòmiques (IAE) i del Preu Públic de Residus (RSD); Gestió del Cadastre i l’Impost de Béns Immobles (IBI), l’Impost sobre l’Increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (PV) i la Gestió de Liquidacions, Liquidacions Obertes, Autoliquidacions, Liquidacions Tipificades i l’Inici d’Expedients d’Inspecció, la Gestió de les Denúncies, Sancions i Recursos i Al·legacions de Denúncies i Sancions; la Gestió d’Expedients d’Embargament i de Gestió Recaptatòria, la Gestió d’Expedients de Recursos de Tributs, de Modificació de Base de Dades i de Sol·licituds de Beneficis Fiscals. Per acabar, el PSH va dur a terme la segona part del Projecte de Gestió de Contribuents, iniciat a la primera fase, renovant la Gestió de Contribuents a SAP TRM.
El PSH ha tingut un gran impacte a l’Ajuntament de Barcelona, els usuaris afectats pel PSH han estat molts al llarg dels anys i es poden classificar en tres col·lectius en funció del seu paper en el pla i l’afectació que aquest li ha generat. Les persones usuàries directes del PSH, per sobre del miler, que utilitzen directament el sistema en el seu lloc de treball. Les persones usuàries indirectes de l’Ajuntament de Barcelona que al seu lloc de treball utilitzen sistemes integrats amb la nova plataforma tributària de l’IMH. I finalment, els usuaris indirectes externs a l’Ajuntament de Barcelona, ens i organismes que mitjançant serveis d’interoperabilitat intercanvien informació amb el sistema de gestió tributària i recaptatòria de l’IMH.
Beneficis obtinguts
Els nous sistemes d’informació d’Hisenda faciliten la visió 360º del contribuent per a una millor gestió dels tributs i deutes. D’altre banda els nous serveis digitals a la ciutadania incorporen part dels processos i procediments de la Normativa d’Administració Electrònica (Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic). Aquesta millora s’ha materialitzat a través de la implementació dels serveis per a la notificació electrònica, la implementació de nous serveis d’interoperabilitat amb altres ens i organismes, la implementació parcial d’expedients electrònics i la millora de la tramitació telemàtica a través del portal de Tràmits de l’Ajuntament de Barcelona.
