A Barcelona apostem per fomentar l’autonomia de les persones per fer possible la seva sortida de la pobresa i l’exclusió superant la lògica de l’assistencialisme. Disposar de feina ja no garanteix sortir de la pobresa, ja que un mercat laboral que cada cop exclou i precaritza més gent, i un mercat d’habitatge que imposa obstacles econòmics draconians a les llars estan provocant un ràpid creixement de treballadors i treballadores pobres. Alhora, la manca d’un suport estructural condemna bona part de la població a l’exclusió. És per això que la garantia de rendes es converteix en una mesura clau, també, i sobretot a escala municipal. No existeixen solucions individuals a problemes estructurals. Com es pot pensar en el futur quan les necessitats quotidianes no estan resoltes? Com es pot emprendre quan no es disposa de les bases materials que ofereixin una mínima seguretat?
Per tal de respondre a aquestes preguntes, Barcelona està implementant un projecte pilot, el B-MINCOME, que combina un conjunt de polítiques innovadores i pioneres dirigides a combatre la pobresa i l’exclusió en zones desafavorides de la ciutat. El projecte té un pressupost de 17 milions d’euros, 5 dels quals provenen del programa Urban Innovative Actions de la UE i 12 de l’Ajuntament de Barcelona. El projecte pretén avaluar l’eficiència i l’eficàcia de combinar una política passiva en forma d’un ajut econòmic –el suport municipal d’inclusió (SMI)– amb quatre polítiques actives en la formació i l’ocupació, l’economia social i solidària, els ajuts al lloguer d’habitacions i la participació comunitària. Des de finals del 2017, l’SMI és una realitat per a 950 unitats familiars de deu barris de l’eix Besòs, que indirectament beneficia 3.761 persones.
Tot i que de forma preliminar, les primeres avaluacions mostren que gràcies a l’SMI, les persones beneficiàries experimenten una disminució de l’estrès i les preocupacions materials més immediates, així com una millora del seu benestar general. Les evidències recollides també indiquen que les persones participants prioritzen ampliar la seva formació per no haver de dependre dels ajuts públics en el futur. El fet de rebre l’SMI els permet posar la seva energia a construir, aprendre i establir lligams que creïn xarxa i augmentin el seu apoderament. El desplegament de les quatre polítiques actives que complementen aquesta renda és també fonamental, sobretot per la seva intervenció en el territori i per la possibilitat que brinden a les persones participants de reforçar la seva vinculació, participació i cohesió amb els seus barris i les xarxes socials i comunitàries que hi operen.
El B-MINCOME està atraient l’atenció d’altres ciutats d’Europa, ja que permetrà conèixer si la posada en marxa de rendes mínimes municipals té efectes positius en la reducció de la pobresa i l’exclusió i la dinamització de zones desafavorides. Aquest projecte va néixer per innovar i millorar en polítiques socials a partir de l’evidència empírica. D’aquesta manera, els coneixements que se’n derivin ajudaran a avançar cap a un nou model de polítiques socials que prioritzi l’apoderament de les persones dotant-les de més i millors recursos que els permetin abandonar les diferents formes de pobresa i exclusió en què viuen. Barcelona es converteix, així, en una ciutat pionera i referent en la innovació social i en la lluita contra les desigualtats.
En aquest número de la revista Barcelona Societat, les autores i els autors ens ofereixen diverses visions sobre diferents aspectes de les polítiques de renda. Plantejaments que van estar molt presents en la gestació del projecte B-MINCOME, però també en altres mesures impulsades pel Govern municipal per transformar la forma en què els serveis socials donen suport a les persones i famílies en situació de vulnerabilitat. Aquest monogràfic aporta elements de debat a través de la reflexió teòrica i l’avaluació de polítiques per tal de defugir els tòpics o els apriorismes ideològics que, en última instància, obstaculitzen la possibilitat de millorar les eines de lluita contra la pobresa i l’exclusió i, en definitiva, avançar en la garantia de drets.
Laia Ortiz
Tinenta d’alcalde de Drets Socials
Ajuntament de Barcelona
