Barcelona Societat 23

A Barcelona apostem per fomentar l’autonomia de les persones per fer possible la seva sortida de la pobresa i l’exclusió superant la lògica de l’assistencialisme. Disposar de feina ja no garanteix sortir de la pobresa, ja que un mercat laboral que cada cop exclou i precaritza més gent, i un mercat d’habitatge que imposa obstacles econòmics draconians a les llars estan provocant un ràpid creixement de treballadors i treballadores pobres. Alhora, la manca d’un suport estructural condemna bona part de la població a l’exclusió. És per això que la garantia de rendes es converteix en una mesura clau, també, i sobretot a escala municipal. No existeixen solucions individuals a problemes estructurals. Com es pot pensar en el futur quan les necessitats quotidianes no estan resoltes? Com es pot emprendre quan no es disposa de les bases materials que ofereixin una mínima seguretat?

Per tal de respondre a aquestes preguntes, Barcelona està implementant un projecte pilot, el B-MINCOME, que combina un conjunt de polítiques innovadores i pioneres dirigides a combatre la pobresa i l’exclusió en zones desafavorides de la ciutat. El projecte té un pressupost de 17 milions d’euros, 5 dels quals provenen del programa Urban Innovative Actions de la UE i 12 de l’Ajuntament de Barcelona. El projecte pretén avaluar l’eficiència i l’eficàcia de combinar una política passiva en forma d’un ajut econòmic –el suport municipal d’inclusió (SMI)– amb quatre polítiques actives en la formació i l’ocupació, l’economia social i solidària, els ajuts al lloguer d’habitacions i la participació comunitària. Des de finals del 2017, l’SMI és una realitat per a 950 unitats familiars de deu barris de l’eix Besòs, que indirectament beneficia 3.761 persones.

Tot i que de forma preliminar, les primeres avaluacions mostren que gràcies a l’SMI, les persones beneficiàries experimenten una disminució de l’estrès i les preocupacions materials més immediates, així com una millora del seu benestar general. Les evidències recollides també indiquen que les persones participants prioritzen ampliar la seva formació per no haver de dependre dels ajuts públics en el futur. El fet de rebre l’SMI els permet posar la seva energia a construir, aprendre i establir lligams que creïn xarxa i augmentin el seu apoderament. El desplegament de les quatre polítiques actives que complementen aquesta renda és també fonamental, sobretot per la seva intervenció en el territori i per la possibilitat que brinden a les persones participants de reforçar la seva vinculació, participació i cohesió amb els seus barris i les xarxes socials i comunitàries que hi operen.

El B-MINCOME està atraient l’atenció d’altres ciutats d’Europa, ja que permetrà conèixer si la posada en marxa de rendes mínimes municipals té efectes positius en la reducció de la pobresa i l’exclusió i la dinamització de zones desafavorides. Aquest projecte va néixer per innovar i millorar en polítiques socials a partir de l’evidència empírica. D’aquesta manera, els coneixements que se’n derivin ajudaran a avançar cap a un nou model de polítiques socials que prioritzi l’apoderament de les persones dotant-les de més i millors recursos que els permetin abandonar les diferents formes de pobresa i exclusió en què viuen. Barcelona es converteix, així, en una ciutat pionera i referent en la innovació social i en la lluita contra les desigualtats.

En aquest número de la revista Barcelona Societat, les autores i els autors ens ofereixen diverses visions sobre diferents aspectes de les polítiques de renda. Plantejaments que van estar molt presents en la gestació del projecte B-MINCOME, però també en altres mesures impulsades pel Govern municipal per transformar la forma en què els serveis socials donen suport a les persones i famílies en situació de vulnerabilitat. Aquest monogràfic aporta elements de debat a través de la reflexió teòrica i l’avaluació de polítiques per tal de defugir els tòpics o els apriorismes ideològics que, en última instància, obstaculitzen la possibilitat de millorar les eines de lluita contra la pobresa i l’exclusió i, en definitiva, avançar en la garantia de drets.

Laia Ortiz

Tinenta d’alcalde de Drets Socials

Ajuntament de Barcelona

Editorial

Editorial

Autor

Albert Sales

Resum

“Unes monedes per menjar”, “necessito ajuda per alimentar els meus fills” o “tinc gana” són inscripcions habituals als cartells que fan servir les persones que demanen caritat per atreure l’atenció dels qui caminen per les voreres, distrets amb les seves preocupacions quotidianes o amb la mirada clavada a la pantalla del telèfon mòbil. Saben que tot aquell que demana caritat és sospitós de malgastar les almoines rebudes. Coneixedors del recel amb el qual la ciutadania observa els seus moviments, intenten convèncer la gent de bona voluntat que els seus cèntims seran destinats a comprar menjar i no alcohol, drogues o altres vicis. Les persones que sobreviuen de la caritat saben que el risc que les almoines es malbaratin en beguda és una de les excuses habituals per passar de llarg davant del got o la caixa que recull les monedes de veïns i veïnes. La fam, en canvi, commou. Necessitem menjar, no hi ha elecció.

Tribuna

El dur combat contra la pobresa i l’exclusió social a Barcelona

Autor

Lluís Torrens

Resum

La lluita contra la pobresa i l’exclusió social és un dels objectius que tot bon governant hauria de tenir entre les seves prioritats. Es presenta el context en què se situa la ciutat de Barcelona en clau de pobresa i exclusió social, i quines han estat les estratègies adoptades per millorar les condicions de vida de la població barcelonina en els darrers anys des d’una perspectiva municipal. En aquest sentit, es destaquen les dificultats i les barreres existents per poder analitzar, diagnosticar i avaluar amb cura el context en què se situen les accions adoptades, i les actuacions dutes a terme per millorar la manca de dades i registres necessaris. Es detalla què s’ha fet en els darrers anys i quins resultats s’han assolit a partir de les polítiques públiques desenvolupades. Finalment es proposen algunes recomanacions que cal tenir en compte ara i en el futur per erradicar la pobresa i l’exclusió social en una societat rica com la nostra.

En profunditat

L’experiència basca de garantia d’ingressos (el sistema RGI/PCV/AES)

Autor

Luis Sanzo

Resum

La decisió de posar en marxa a Euskadi un pla integral de lluita contra la pobresa es concreta a finals dels anys noranta amb la creació del primer sistema de garantia d’ingressos impulsat per un govern autonòmic. Aquest moviment donarà lloc a la consolidació d’un dels pocs exemples de rendes mínimes, al sud d’Europa, amb entitat comparable als mecanismes de protecció impulsats en els estats socialment més avançats de la Unió Europea (UE).

En profunditat

Repensar la pobresa a Barcelona amb el nou indicador europeu reference budgets

Autors

Irene Cussó Parcerisas, Elena Carrillo Álvarez i Jordi Riera Roman

Resum

En aquest article presentem pressupostos de referència reference budgets, els quals són cistelles de béns i serveis que il·lustren el mínim de recursos necessaris perquè les persones assoleixin un nivell de vida acceptable. Definim aquest nivell de vida acceptable com el fet de poder desenvolupar les diverses posicions i rols socials pertinents. L’indicador s’ha construït per a diferents tipologies de família en àrees densament poblades de Catalunya, prenent Barcelona com a ciutat de referència. S’han utilitzat diferents fonts d’informació sobre la base d’un marc teòric i mètode comuns proposats recentment per a sis ciutats europees per configurar el contingut de les cistelles: guies oficials, consultes a experts, dades d’enquestes i grups de discussió. Sense considerar l’habitatge, l’alimentació saludable és la cistella amb més pes amb relació al pressupost total. Aquest indicador proporciona informació per contextualitzar el llindar de pobresa relativa, així com també pot servir per orientar les polítiques d’inclusió social.

En profunditat

I si pensem en una política de garantia de rendes per a la ciutat real?

Autors

Lara Navarro-Varas, Sergio Porcel i Irene Cruz

Resum

El greu impacte social de la crisi econòmica i financera que es va iniciar l’any 2008 va desbordar el sistema de protecció social estatal i autonòmic, de manera que una part important de la gestió de la pobresa va recaure en els municipis, i els va forçar a funcionar per la via dels ajuts d’urgència social com a darrera xarxa de protecció. En clau metropolitana, l’heterogeneïtat en el disseny de les prestacions a cadascun dels municipis no va ajudar a reduir l’increment de la desigualtat, sinó més aviat el contrari. L’escenari actual, marcat per la reactivació econòmica, però també per la posada en marxa de la renda garantida de ciutadania (RGC), obre una finestra d’oportunitat per reflexionar entorn de la millora de la protecció a la ciutat real. En aquest sentit, l’article presenta els resultats de simular estadísticament una prestació complementària a l’RGC d’àmbit metropolità, tot considerant també el cost de vida diferencial arreu del territori.

En profunditat

Fons extraordinari per a ajuts d’urgència social per a infants de 0-16 anys Avaluació (2015 i 2016). Barcelona

Autors

Jaume Blasco i Federico A. Todeschini

Resum

L’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa, l’any 2015, una convocatòria d’ajuts d’urgència social per a infants en situació de pobresa, consistent en una subvenció de 100 € mensuals per a infant de 0 a 16 anys, concretada en una targeta moneder utilitzable per a despeses en alimentació, material escolar, higiene i roba. En aquest article descrivim les característiques d’aquest ajut i n’avaluem els resultats per a les convocatòries dels anys 2015 i 2016. Sobre la base d’un càlcul propi del llindar de pobresa de la ciutat de Barcelona basat en dades tributàries obtingudes per l’Ajuntament, estimem la cobertura de l’ajut sobre el conjunt d’infants en risc de pobresa i de pobresa severa, la reducció del nombre d’infants en risc de pobresa i la reducció de la bretxa de pobresa. Igualment, descrivim els atributs dels perceptors i analitzem la distribució territorial de l’ajut entre districtes i barris de la ciutat.

En profunditat

Reflexions sobre la implantació d’una renda mínima garantida a la ciutat de Barcelona

Autores

Paula Salinas, Maria Sánchez i Maite Vilalta

Resum

El nombre de persones en risc de pobresa és molt elevat a Catalunya, i especialment a Barcelona. Davant d’aquesta situació la millora de la protecció social a la ciutat és una de les prioritats polítiques de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest estudi ofereix una sèrie de reflexions en relació amb el disseny i la implementació d’una renda mínima garantida per part d’un nivell local de govern, sobre la base de les prescripcions de la literatura acadèmica i altres qüestions a tenir en compte, com la seva compatibilitat amb altres prestacions.

En profunditat

Impactes subjectius del Fons 0-16 en la vida dels infants, adolescents i les seves famílies

Autores

Miryam Navarro i Maria Truñó

Resum

“El que ha sacado esta idea ha sido un genio porque nos ayuda mucho.”
Fátima, mare de família monoparental amb quatre fills de 18, 12, 6 i 3 anys (el més petit amb diabetis).
L’article sintetitza l’avanç de resultats de la recerca etnogràfica per conèixer els impactes subjectius que els ajuts del Fons 0-16 tenen en les vides dels infants i adolescents i les seves famílies. Amb la voluntat de complementar les avaluacions quantitatives del Fons realitzades per Ivàlua, s’aprofundeix en la comprensió de les percepcions, usos, valoracions i vivències positives i negatives des de tres perspectives: la dels mateixos nens i nenes, la dels adults de les famílies i la dels professionals de serveis socials. S’apunten cinc idees preliminars sobre els impactes subjectius del Fons 0-16 vinculades a la millora del clima familiar i menor tensió relacional; la normalització dels canals, circuits i experiències vitals; l’apoderament de les famílies en la gestió de l’economia domèstica; les incerteses i límits dels ajuts, i la dignitat i el canvi de mirada de la caritat al dret.

En profunditat

Les desigualtats en salut segons pobresa i renda

Autors

Xavier Bartoll, Katherine Pérez i Carme Borrell

Resum

La disponibilitat de recursos materials és un determinant clau de la salut de les persones, fet que recolza en una àmplia evidència que indica una relació positiva entre ingressos i resultats favorables en la salut. Al mateix temps, la presència de desigualtats socioeconòmiques perjudica l’assoliment de nivells de salut més elevats per al conjunt de la població. Barcelona no és una excepció en el repte de disminuir les desigualtats socioeconòmiques en salut. L’article mostra diferències significatives en els assoliments de salut percebuda i mental segons les carències materials i per nivells d’ingressos en forma de gradient. Si bé es constata la persistència de l’exclusió i les desigualtats, tant a escala local com transnacional, les polítiques destinades a la població més vulnerable són necessàries, així com reforçar les de caràcter més universal o que permetin anivellar les desigualtats per posició socioeconòmica.

En profunditat

Els salaris de les persones amb discapacitat a Barcelona

Autors

Dolors Cotrina, Àlex Costa, Sergi Morera i Laura Trujillo

Resum

La bretxa salarial existent entre les persones amb i sense discapacitat a la ciutat de Barcelona és d’un 25%. L’article treballat conjuntament per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i l’Oficina Municipal de Dades (OMD) caracteritza aquesta diferència salarial sobre la base de la font estadística de la Mostra contínua de vides laborals, que té la potencialitat de mantenir una fotografia anual actualitzada de l’estructura del mercat de treball de la població a Barcelona. Mai abans s’havia tractat la bretxa salarial per raó de discapacitat en aquest àmbit territorial. La voluntat de l’IMPD és monitorar anualment l’estat d’aquesta escletxa i articular polítiques d’inclusió en conseqüència.

Experiències

Experiment d’ajuts a la renda als Països Baixos: Utrecht

Autors

Timo Verlaat i Marcel de Kruijk

Resum

Actualment hi ha diversos governs i iniciatives privades que estan ideant noves formes de prestacions de rendes o que ja les estan començant a aplicar, sovint similars o inspirades en el concepte de renda bàsica. El projecte B-MINCOME de Barcelona, que es va posar en marxa a finals de 2017, n’és un exemple. El nostre article fa referència a l’estudi “Weten wat werkt” (“Saber què funciona”) que s’està duent a terme actualment a Utrecht i que és un dels sis projectes municipals independents en matèria de prestacions a la renda que s’estan fent als Països Baixos. Malauradament, atès que en el moment d’escriure aquest article la recerca encara està en curs, no podem exposar-ne els resultats. No obstant, En el lloc seu, analitzarem com va néixer l’experiment, en descriurem el disseny experimental i compararem el que s’està fent a Utrecht amb altres experiments similars que tenen lloc arreu del món.

Experiències

El projecte B-MINCOME. Innovació municipal en rendes mínimes garantides i polítiques socials actives

Autors

Bru Laín, Sebastià Riutort i Albert Julià

Resum

Els darrers anys està emergint, en diferents països i ciutats, un interès més gran per implementar polítiques públiques més efectives per millorar les condicions de vida de la ciutadania en situació de vulnerabilitat. Per dissenyar i implementar aquestes polítiques cal basarse en evidències que facilitin decisions ben informades. Fruit d’aquesta necessitat sorgeix el B-MINCOME, un projecte pilot de lluita contra la pobresa i la desigualtat en zones desafavorides de la ciutat, desenvolupat per l’Ajuntament de Barcelona. A diferència d’altres projectes similars basats en transferències monetàries (com a Finlàndia o als Països Baixos), el projecte B-MINCOME consisteix a testar l’eficàcia i l’eficiència de combinar una prestació econòmica (suport municipal d’inclusió) amb polítiques actives d’inclusió sociolaboral a l’àrea de l’Eix Besòs. Per portar a terme l’estudi s’han seleccionat 1.000 llars distribuïdes en diferents grups de tractament, i 1.000 llars com a grup control. El projecte, iniciat a finals del 2017, està previst que duri dos anys i, un cop acabat, es contrastaran els resultats dels diversos grups de tractament amb els del grup control. Les conclusions han d’aportar informació sobre quines són les polítiques més efectives per aconseguir que la població en situació de vulnerabilitat i d’exclusió econòmica millori la seva situació (econòmica, educativa, emocional, anímica, de salut, etcètera) i arribi a cobrir les seves necessitats bàsiques, guanyant en autonomia i reduint la dependència d’altres ajudes.

Ajuntament de BarcelonaÀrea de Drets SocialsContactaAvís legal Accessibilitat