Barcelona Societat 28

L’arribada de persones estrangeres a Barcelona amb l’objectiu de desenvolupar un projecte vital a la ciutat no és nova. Durant el segle XX les persones que arribaven a la ciutat ho feien essencialment des d’altres parts del territori espanyol. A partir de la dècada dels 80 és quan comença a arribar un nombre significatiu de persones de l’Amèrica Llatina i del nord del continent africà.  És en aquest context quan neix el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de Barcelona, amb l’objectiu de donar suport en l’arribada i l’acollida a les persones migrants, sol·licitants d’asil i refugiades a la ciutat.

Han passat més de trenta anys des d’aleshores, durant els quals els canvis que s’han produït a la ciutat en aquest àmbit han estat profunds i estructurals. Mentre que l’any 2000 hi havia empadronades a Barcelona al voltant de 46.000 persones d’origen estranger, un 3,5 % de la població barcelonina, el 2020 eren 360.000 persones, xifra que representa més del 21 % del veïnat.

Així, els reptes que les polítiques i els serveis municipals han hagut d’afrontar en l’àmbit de les migracions i el refugi han estat canviants. Tot i que formalment les administracions locals no tenen competències en matèria d’immigració i refugi, els municipis són responsables de donar suport i acompanyar tots els veïns i veïnes de la ciutat, independentment de l’origen. És per això que, més enllà de la legislació d’àmbit estatal, les polítiques i els serveis públics adreçats a gestionar l’arribada de població estrangera només poden concebre’s i implementar-se adequadament si es fa des de l’àmbit local i urbà.

La ciutat de Barcelona té una llarga trajectòria en l’impuls de polítiques i serveis públics dirigits a l’acollida de les persones migrades i refugiades. En els darrers anys, hem viscut situacions sense precedents en la història recent, com ara la vinculada a l’anomenada “crisi de persones refugiades”, que va començar el 2015. Va ser a partir de llavors que el SAIER va passar d’atendre poc més de 2.000 persones sol·licitants d’asil a atendre’n més de 9.500 el 2019. Aquest canvi ha estat un repte per a la ciutat. Per donar-hi resposta es va crear el Nausica, un programa pioner de suport a persones sol·licitants d’asil que, en sortir del Programa Estatal d’Asil, no haguessin assolit un nivell d’autonomia personal i econòmica suficient, a les quals se les acompanya en matèria d’habitatge, inserció sociolaboral, assessorament jurídic, acompanyament psicosocial, formació d’idiomes i escolarització. Així mateix, també es va crear la Xarxa de Ciutats Refugi, que actualment compta amb una vintena de ciutats d’arreu de l’Estat i que té com a objectiu compartir bones pràctiques i engegar processos d’incidència política en els reptes conjunts.

Al repte de l’increment de persones sol·licitants d’asil a Barcelona des del 2016 s’hi afegeix un percentatge de més del 90 % de denegacions d’asil, que repercuteix en el fet que desenes de milers de veïns i veïnes acaben trobant-se en una situació administrativa irregular. La irregularitat administrativa és un greu impediment a la possibilitat de desenvolupar qualsevol projecte de vida. Per això, l’Ajuntament de Barcelona, especialment en els cinc darrers anys, ha impulsat unes polítiques actives d’empadronament amb l’objectiu de garantir a tots els veïns i veïnes l’accés a drets bàsics com la salut o l’educació, independentment de la situació administrativa en què es trobin. Alhora, des de l’Ajuntament, es continuen impulsant actuacions amb l’objectiu de tancar el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona, un espai paradigmàtic de la política migratòria europea, de no-dret i d’opacitat, mentre treballem de la mà de les entitats de defensa dels drets humans de la ciutat en l’acompanyament jurídic i psicosocial de les persones internes. Paral·lelament a la incidència exercida a escala estatal per aconseguir el necessari canvi i flexibilització de la legislació d’estrangeria, des de l’Ajuntament de Barcelona s’han impulsat diversos programes, com ara plans d’ocupació o ajuts a la contractació, amb l’objectiu d’aconseguir regularitzar la situació administrativa d’aquestes persones i així lluitar contra l’exclusió social, econòmica i administrativa a la qual es veuen sotmeses.

La irrupció de la covid-19 el 2020 ha generat una crisi social i  econòmica de la qual encara en desconeixem l’abast i que ha generat un impacte especialment contundent en les persones en situació de vulnerabilitat, com poden ser les persones migrades i refugiades. Les treballadores de la llar i de les cures i els joves migrats sols o extutelats són dos dels col·lectius més afectats pel context actual i als quals s’adrecen un conjunt de polítiques d’acompanyament més intensives, de la mà de la resta d’administracions competents.

Sovint són aquests mateixos col·lectius els que pateixen una estigmatització important que incita els discursos d’odi i el racisme social i institucional. És per això que l’Ajuntament de Barcelona ha reforçat recursos municipals com l’Oficina per la No Discriminació (OND) i ha intensificat la col·laboració amb entitats socials en el marc de l’Observatori de les discriminacions –que compta amb vint-i-dues entitats que treballen en la lluita per la no-discriminació–, el Centre de Recursos en Drets Humans (CRDH) o la Xarxa Antirumors, de la qual formen part trescentes noranta entitats i més de sis-centes persones a títol individual. De la mateixa manera, el 2020 l’Ajuntament va elaborar l’estudi La clau pot ser un nom sobre la discriminació per motius racials en l’accés a l’habitatge. L’estudi revela que les persones amb noms d’origen àrab tenen un 20 % menys de possibilitats d’accedir a un habitatge que les persones amb noms d’origen autòcton. Aquests serveis i eines tenen com a objectiu acompanyar les víctimes de situacions de discriminació i conèixer la situació de les discriminacions a la nostra ciutat per poder coproduir conjuntament amb els col·lectius afectats i les entitats especialitzades en l’àmbit un conjunt de polítiques públiques transformadores destinades a eradicar la xacra de les discriminacions i els discursos d’odi. A més de l’acompanyament, en les situacions de discriminació sobre les quals es pot reunir prova suficient, l’Ajuntament de Barcelona també incoa procediments sancionadors, com és el cas de les sancions imposades per discriminació en l’accés a l’habitatge per motius racials.

En el disseny de les polítiques públiques adreçades a les persones migrades i refugiades i a la lluita contra les discriminacions, l’Ajuntament de Barcelona sempre ha comptat amb el Consell Municipal d’Immigració de Barcelona (CMIB), format per prop de seixanta entitats i associacions de persones migrades, d’acollida i acompanyament de persones sol·licitants d’asil i refugiades, així com amb associacions veïnals, cíviques, culturals i sindicals, que, en conjunt, constitueixen un espai de cogovernança i coproducció de polítiques públiques. De la mà del CMIB, l’Ajuntament de Barcelona no ha deixat de reclamar més suport i finançament per part de l’Estat i de la Unió Europea per poder desenvolupar unes polítiques d’acollida integrals i més dignes.

En aquest número de la revista Barcelona Societat analitzem aquestes qüestions i d’altres de relacionades amb les migracions. Els reptes actuals en matèria de migracions i refugi no són menors, més aviat són els propis d’una ciutat oberta, complexa i diversa com és Barcelona. Són, en definitiva, els reptes d’una ciutat que creix gràcies a la seva diversitat i que vol ser un espai de llibertat i drets per a tots i cadascun dels veïns i veïnes, vinguin d’on vinguin.

Marc Serra

Regidor de Drets de Ciutadania i Participació de l’Ajuntament de Barcelona

Editorial

Editorial

Autors

Bru Laín i Albert Sales

Resum

Les migracions —els moviments demogràfics pels quals una o diverses persones es desplacen geogràficament de forma més o menys permanent— no són un fenomen nou. Des de fa milers i milers d’anys, les persones s’han mogut d’un país a un altre o han canviat de ciutat, regió o fins i tot de continent per motius diversos: desplaçaments forçats per canvis climatològics, per motius relacionats amb la cerca d’aliment, per fugir de conflictes bèl·lics i civils o de persecucions, per trobar un lloc més segur on viure o treballar, etcètera. Actualment tendim a pensar que es donen més processos migratoris que abans i que, a causa de la globalització, ara hi ha moltes més persones que abans que canvien d’emplaçament. La història ens demostra, però, que de migracions (tant de “qui va” com de “qui ve”) sempre n’hi ha hagut i que el que canvia és, més aviat, la concepció que en tenim. Així, per exemple, durant les dues primeres dècades del segle XX, els moviments migratoris eren percebuts d’una manera molt diferent i de forma més “natural” o “justificada” que ara, atès que, entre altres raons, el passaport —el requisit formal i administratiu que ens acredita formalment com a persona migrada— és un invent posterior al 1918 motivat pels grans desplaçaments poblacionals causats per la Primera Guerra Mundial.

Tribuna

Mediterrani: la necropolítica de la frontera

Autora

Blanca Garcés Mascareñas

Resum

Aquest article fa un repàs històric de com el Mediterrani s’ha fronteritzat a partir de la normalització de les morts: des del naufragi del 2013 davant les costes de Lampedusa fins al silenci eixordador davant les morts (per omissió) de l’últim gran naufragi del mes d’abril del 2021. Durant els primers anys, la qüestió central va ser com salvar vides, tot i que la resposta de com fer-ho va anar canviant any a any. En els últims anys, i potser accelerat pel context de pandèmia, salvar vides ha deixat de ser la qüestió. L’estat ha passat a actuar (o a no fer-ho) a cara descoberta i sense subterfugis, fins i tot quan les seves accions vulneren clarament la pròpia legalitat. En aquest context, l’article acaba interrogant-se sobre quin ha sigut el paper de les ciutats (i de la ciutat de Barcelona) i què hauria de tenir tota ciutat refugi que vulgui ser-ho, tant en l’àmbit de la política internacional com a escala més local i a la pràctica.

En profunditat

La migració estrangera a Barcelona: de la crisi financera del 2008 a la pandèmia del 2020

Autors

Andreu Domingo, Juan Galeano i Jordi Bayona

Resum

Just abans del col·lapse de les migracions a conseqüènciade la covid-19, Barcelona experimentava un nou boom migratori internacional iniciat el 2014. Aquest darrer creixement extraordinari marcat pel cicle econòmic però, presentava característiques molt diferents al que s’havia produït durant la primera dècada del segle XXI. No es tracta només de l’augment de població nascuda a l’estranger sinó també d’un canvi en la composició segons l'origen, el sexe i l'edat dels nouvinguts, i també en el seu nivell d’instrucció. En aquest treball repassem els principals canvis demogràfics que s’han produït a la ciutat des de l’esclat de la crisi financera del 2008 fins a la irrupció de la pandèmia el 2020. Parem especial esment a la distribució residencial de la població immigrada recent, la qual es relaciona amb el mercat immobiliari i els efectes de la crisi econòmica, però igualment amb el metabolisme demogràfic als barris i que marca molts dels reptes als quals la ciutat hi haurà de fer front en els propers anys per garantir la cohesió social.

En profunditat

La situació de les empleades domèstiques d’origen migrant en temps de la covid-19: diagnòstic i prospectives

Autora

Sònia Parella Rubio

Resum

El treball de la llar i de cures remunerada ha estat i continua sent un sector especialment desregulat, amb un nivell de protecció quant a drets socials i laborals manifestament inferior a la resta de sectors, sotmesa a condicions salarials i laborals clarament discriminatòries i amb un índex d’informalitat molt elevat. Es tracta d’un sector fortament segmentat, travessat per desigualtats de gènere, de classe i etnicoracials. No hi ha dubte que la pandèmia causada pel coronavirus (covid-19) ha posat en relleu la importància de les cures per a la sostenibilitat de la vida i l’escassa visibilitat, valoració i reconeixement que té aquest sector en les nostres societats. Aquest article se centra en les empleades domèstiques d’origen migrant, moltes de les quals es troben en situació administrativa irregular i, per tant, inserides dins de l’economia informal. S’analitzen els impactes que està tenint el tipus de regulació d’aquesta activitat sobre les condicions de vida i l’accés a drets de les treballadores domèstiques d’origen migrant. El text acaba amb un apartat de recomanacions per reconèixer i dignificar aquesta feina, amb un especial èmfasi al paper de l’Administració local.

En profunditat

La política d’acollida a Barcelona. Trenta anys d’experiències i aprenentatges

Autor

Ramon Sanahuja i Vélez

Resum

En els darrers trenta anys, Barcelona ha viscut una de les transformacions demogràfiques més profundes i ràpides de la seva història. L’arribada, des de principis dels anys 2000, d’un flux migratori continuat provinent de països extracomunitaris i comunitaris ha comportat, segons el padró de l’1 de gener de l’any 2020, que el 27,8% de les persones residents a la ciutat hagin nascut en un país estranger. L’any 2000, el percentatge de persones residents estrangeres a Barcelona era només del 4,8% sobre una població total d’1.512.971 habitants. Una bona part d’aquestes persones arribades de l’estranger durant aquests vint anys han acabat establint-se de forma permanent a la ciutat, hi han format famílies i n’han esdevingut ciutadans i ciutadanes de ple dret. L’aportació continuada de persones migrades ha permès a Barcelona mantenir el  seu pes demogràfic i augmentar el nombre de residents fins a arribar el 2020 a una població d’1.666.530, una xifra que no s’assolia des del final dels anys vuitanta del segle passat. Les polítiques d’acollida dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona durant tots aquests anys han contribuït a facilitar, a una part important d’aquestes persones, l’arribada a la nostra ciutat i l’assentament definitiu en els barris i districtes, de manera que han esdevingut, a hores d’ara, una peça fonamental de la identitat pròpia de la ciutat. En aquest article, explicarem la història i les particularitats de les polítiques d’acollida municipal des dels seus inicis fins a l’actualitat sense abordar els aspectes relacionats amb les polítiques de convivència, diversitat, no discriminació i interculturalitat.

En profunditat

Habitar el barzaj: les tensions dels fantasmes de la glocalització. L’attrezzo que acompanya joves emigrats sols dins l’escenari de l’Europa fortalesa

Autora

Neus Arnal Dimas

Resum

Si aquest text fos una obra de teatre, els protagonistes serien els joves emigrats sols a Catalunya aquests últims anys. L’escenari, un context marcat pels límits de l’Europa fortalesa en tensió pels protagonistes que sigil·losament, tant als espais fronterers com als municipis, hi apareixen. Els actors secundaris i l’attrezzo el formarien la societat de sortida i d’acollida, els mitjans de comunicació, els governs i els partits polítics que, de fet, serien al mateix temps cocreadors d’aquesta producció. A través d’aquestes pàgines, el lector-observador s’endinsarà en aquesta representació en la qual no se sap si els protagonistes es mouen lliurement o bé són, tal com si algú els lligués de mans i peus, titelles en lluita constant per desfer-se d’aquests fils invisibles que els travessen.

En profunditat

Menys drets, més patiment

Autor

José Javier Ordóñez Echeverría

Resum

Des de fa nou anys, un grup de voluntaris i voluntàries de la Fundació Migra Studium visita setmanalment les persones internes al CIE de la Zona Franca. Els objectius de les visites són escoltar i acompanyar aquestes persones, proporcionar-los informació sobre la seva situació i afavorir la seva defensa i l'accés a la justícia. Aquestes visites també són una font per a tasques d’incidència, denúncia i sensibilització, centrades especialment en la vulneració dels drets, en xarxa amb altres plataformes i entitats de la societat civil. Aconseguir millores en les condicions d’internament al CIE i fomentar canvis en les polítiques d’estrangeria que transformin un sistema basat en l’hostilitat, són alguns dels eixos d’aquesta experiència d’acompanyament. L’horitzó final és tancar els CIE i aconseguir una societat més acollidora i hospitalària. Els obstacles per dur a terme les visites —o directament, la prohibició per part de les administracions— també són una forma de sensibilitzar i de continuar denunciant l’existència de vulneracions de drets en el CIE. Això és el que també ha passat durant la pandèmia per coronavirus.

En profunditat

Diàleg interepistèmic per un model ampli de participació veïnal

Autora

Omaira Beltrán

Resum

L’article analitza algunes pràctiques epistèmiques del sud i com aquestes poden servir de marc referencial per repensar l’àmbit de la participació social com un espai on les diverses relacions de poder existents incloguin les noves comunitats de veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona. La reflexió s’inscriu en el context de l’aplicació d’unes polítiques interculturals amb una mirada interepistèmica que desenvolupin la igualtat, el reconeixement i la interacció. També reflexionarem en l’ús del llenguatge com a lloc de construcció i legitimació i, finalment, parlarem dels reptes de la CONFAVC per fomentar el model intercultural entre els barris de Catalunya.

Experiències

Somnis de paper. Programes d’ocupació com a oportunitat de regularització

Autors

Marta Edo, Loles Martínez, Daniela Martinez, Albert Paredes, Juana Prados, Carme Turull, Nerea Couselo, Omayma El Ouahhabi i Sergio Hidalgo Suarez

Resum

La lluita contra l’atur i la precarietat laboral dels barris i col·lectius amb més dificultats de la ciutat és una les prioritats de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest sentit, una de les actuacions prioritàries és l’acollida i la inclusió de les persones en situació irregular i generar oportunitats d’ocupació per aquestes persones. Per aquest motiu, Barcelona Activa ha activat una línia específica dels Plans d’Ocupació Municipals que ofereix l’oportunitat d’accés a una feina, possibilitant la tramitació del permís de residència i treball. Des del 2016, 152 persones han aconseguit tramitar el permís de residència i treball gràcies a aquesta mesura ocupacional que els ha ofert un compromís de contractació de 12 mesos. Aquesta contractació ofereix l’accés a una ocupació de qualitat, que contribueix també a la integració social d’aquestes persones immigrants. La participació en la mesura ocupacional incideix també en la millora d’ocupabilitat de les persones participants, adquirint una experiència laboral i millorant les competències professionals, facilitant la incorporació futura al mercat laboral ordinari de les persones participants. Una oportunitat que va més enllà de l’entorn laboral, que aproxima les persones més vulnerables a una ciutadania amb drets i amb capacitat democràtica de participació. Tal com afirma una de les persones participants, l’accés al programa de Plans d’Ocupació Municipals és “molt més que una feina”.

Experiències

L’Observatori de les discriminacions a Barcelona: xifres, problemàtiques i reptes a la ciutat

Autora

Iris Aviñoa Ordóñez

Resum

L’Oficina per la No Discriminació (OND) treballa des de fa més de 20 anys atenent les persones afectades per situacions de discriminació, i encapçala la lluita de l’Ajuntament de Barcelona contra aquesta xacra, que es manifesta de múltiples maneres i per múltiples motius. Des del 2017, l’Ajuntament i entitats socials especialitzades en aquest àmbit han unit forces en la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminació (SAVD), que ha anat creixent cada any i en la qual actualment participen 22 entitats socials de la ciutat i l’OND. Fruit de la seva feina conjunta neix l’Observatori de les discriminacions a Barcelona, amb l’objectiu de recopilar les dades sobre discriminacions a la ciutat i de visibilitzar i denunciar les problemàtiques que s’amaguen darrere de cada situació que, lluny de tractar-se de casos aïllats, respon a causes estructurals, en què les discriminacions són només la punta de l’iceberg. El present article analitza algunes de les principals dades recollides a l’informe de l’Observatori de les discriminacions a Barcelona 2020, i se centra específicament en les discriminacions racistes i xenòfobes, que són el principal motiu de discriminació entre els casos recollits per l’OND i les entitats socials.

Experiències

L’estratègia antirumors: balanç de deu anys d’una política creada a Barcelona

Autors

Autoria col·lectiva del Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat

Resum

El naixement de la política antirumors es deu a la conjunció de dos factors. La necessitat de donar resposta a les contínues demandes —provinents de l’associacionisme— que es desmentissin els rumors que involucraven les comunitats d’immigrants, i la identificació durant l’elaboració del Pla d’interculturalitat (2009-10) que els rumors i els prejudicis eren un dels elements principals que dificultaven la convivència en la diversitat i que podien generar situacions de discriminació o racisme. La política antirumors va néixer el 2010 com una estratègia de ciutat amb un important vessant de formació, sensibilització i comunicació que ha anat evolucionant al llarg dels seus deu anys de funcionament. Aquesta nova política va ser molt ben acollida per part de la ciutadania, les entitats i d’altres administracions que s’han adreçat a l’Ajuntament per conèixer l’experiència. Moltes ciutats l’han adaptat per aturar els rumors, entenent que aquests són una bona porta d’entrada per abordar temes més profunds i complexos. Finalment, l’emergència d’un discurs xenòfob i racista mainstream, molt present als mitjans de comunicació, les xarxes socials i els barris va fer replantejar la manera de treballar en la política, anant molt més enllà dels rumors.

Experiències

La clau pot ser un nom. Discriminació ètnica en l’accés a l’habitatge de lloguer

Autora

Ariadna Fitó

Resum

Es fa un experiment de camp amb l’objectiu de detectar i analitzar la presència de discriminació ètnica en el mercat de lloguer d’habitatge. Mitjançant l’aplicació del mètode d’anàlisi de correspondència, s’assignen uns noms ficticis que inequívocament evoquen a un origen diferenciat: noms àrabs i noms autòctons. S’utilitzen les plataformes immobiliàries d’Internet com a camp d’anàlisi, on s’envien 1000 correus electrònics sol·licitant informació a 500 habitatges anunciats a tots els districtes de la ciutat de Barcelona, amb l’objectiu d’analitzar les reaccions que susciten entre els agents immobiliaris el nom de les persones sotasignats de les sol·licituds. Els resultats de l’experiment evidencien que les persones sol·licitants amb nom àrab reben un 18 % menys de respostes que les que signen amb un nom autòcton. Es detecta també un percentatge inferior d’oferiment de visites a les persones sol·licitants amb nom àrab. En segments de lloguer de preus més elevat, el nivell de discriminació redueix. Els resultats evidencien que la població amb nom àrab té accés a menys pisos del mercat de lloguer i a preus més elevats.

Ajuntament de BarcelonaÀrea de Drets Socials, Educació i Cicles de VidaContactaAvís legal Accessibilitat