La irrupció de la covid-19 va suposar una crisi social sense precedents a la ciutat de Barcelona.
Tal com s’havia assenyalat en diverses ocasions, la situació de precarietat va abocar moltes persones a situacions d’extrema dificultat vinculades especialment a l’habitatge i a la cobertura de drets bàsics com ara l’alimentació. La interrupció de l’activitat econòmica com a mesura per prevenir la propagació de la malaltia va suposar una destrucció important de llocs de treball en una economia que encara arrossegava seqüeles de l’impacte de la crisi financera del 2008. Tanmateix, les activitats vinculades a l’economia informal es van interrompre, amb els efectes que això comporta.
L’impacte de la pandèmia va fer palesa la necessitat d’unes polítiques de protecció social pel que fa a la garantia d’ingressos o a la situació de les persones migrants que es troben en una situació administrativa irregular. Moltes persones van perdre les seves fonts d’ingressos, van veure endarrerit el cobrament dels ERTOs, van perdre la capacitat de mantenir el pagament del lloguer, o fins i tot van perdre les habitacions de relloguer.
L’emergència sanitària i social va demostrar el paper clau que tenen les administracions locals per respondre a situacions d’emergència, des de la proximitat i el coneixement del territori i les necessitats de la comunitat. En el cas de Barcelona, les tensions produïdes sobre el sistema van servir per revelar les debilitats en l’àmbit de ciutat, però també els seus punts forts.
La resposta municipal de Barcelona va ser marcadament proactiva, anticipant-se al Reial decret del 14 de març, per mitjà del qual es va declarar l’estat d’alarma, creant el Comitè de Coordinació i Seguiment del Pla de Contingència de la covid-19 el 26 de febrer, i l’aprovació del Decret d’Alcaldia de l’11 de març. La resposta als reptes generats per la pandèmia també va suposar un reordenament i la creació de nous serveis públics que combinessin la cobertura de les necessitats de les persones ateses i la protecció de les treballadores i els treballadors d’aquests serveis. Des d’un primer moment l’objectiu va ser limitar el creixement dels contagis, però també proveir de l’atenció corresponent els sectors de la societat que haguessin patit de manera més aguda l’embat de les mesures de control de la pandèmia o que es trobessin ja en una situació en què fins i tot el confinament quedava lluny de les seves possibilitats. Davant la gran incertesa inicial, l’Ajuntament va estar en primera línia per oferir una resposta empàtica i comprensiva amb les inseguretats i pors de la ciutadania.
Els serveis socials, com a serveis essencials, van ser una part fonamental d’aquesta resposta reorganitzant el seu funcionament mitjançant plans de contingència que van permetre no interrompre l’activitat presencial, alhora que s’incorporaven també atencions de caire telefònic o telemàtic. L’adaptació dels serveis a cada moment va ser un fet destacable que en mostra el dinamisme i compromís.
D’altra banda, cal emfasitzar l’augment d’atencions i demandes rebudes des dels serveis socials municipals: durant els 4 mesos posteriors a l’inici de la pandèmia es van atendre un total de 44.463 persones des dels serveis socials municipals. Aquesta xifra suposava la meitat del global de persones ateses l’any anterior. A més, el 20% de les persones ateses no havien anat mai abans als serveis socials municipals o feia més d’un any que no n’havien requerit l’assistència, cosa que evidenciava la crisi social que acompanyava la crisi sanitària.
Alhora, per donar resposta a l’augment de necessitats, des de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona es van distribuir, durant el 2020, un total de 46,5 milions en ajudes econòmiques a les persones afectades per l’impacte de la covid, la majoria de les quals es van destinar a alimentació i a habitatge, tant a mantenir-lo (ajudes per al pagament del lloguer) com per sufragar les despeses d’un allotjament temporal d’urgència.
Davant la detecció d’un augment de les necessitats alimentàries, també es va incrementar el servei d’entrega d’àpats des de l’inici de la pandèmia; va arribar a suposar un increment de més del 80% d’àpats repartits en comparació amb xifres prepandèmiques, ja fossin servits a domicili, en menjadors socials, equipaments de persones sense llar o pícnics. Per la seva part, el Servei d’Atenció Domiciliària va assegurar el 100% dels serveis a les persones en situació de vulnerabilitat, incloent-hi els casos positius de covid-19.
També cal destacar com la pandèmia va accelerar la creació d’equipaments d’allotjament temporal d’emergència per a persones que es trobaven en situació de carrer o havien perdut el seu habitatge. Durant les primeres quatre setmanes des que es va decretar l’estat d’alarma es van posar en marxa diferents dispositius: un centre de 58 places per donar resposta a emergències meteorològiques, un espai d’allotjament d’emergència de 59 places per a dones, un espai de 30 places en habitacions individuals per a persones sense llar amb símptomes de covid-19 lleus, dos espais amb una capacitat màxima de 225 places en pavellons de la Fira de Barcelona, un centre de 75 places per al confinament de persones sense llar amb addiccions a drogues o alcohol, i un centre d’acollida per a 42 joves sense llar.
Cal remarcar, però, que la resposta als desafiaments de la pandèmia va ser de ciutat, i des del primer moment van brotar per tot Barcelona iniciatives solidàries en clau de comunitat, xarxes de suport mutu als districtes i barris, on va tenir un paper clau l’existència prèvia de moviments socials, entitats, associacions veïnals i voluntaris que es van organitzar per donar una resposta a necessitats quotidianes des de la proximitat i van permetre la canalització de recursos i el treball humà de les persones que van voler contribuir de manera solidària a sortir d’aquest punt mort. L’Ajuntament va donar suport al teixit social i comunitari de la ciutat proveint-lo de suport econòmic i posant a la disposició de xarxes i entitats equipaments municipals, donada la seva contribució a mantenir en funcionament dispositius extraordinaris.
La crisi derivada de la covid-19 també denota l’emergència de riscos globals, crisis complexes degut a la seva imprevisibilitat, amb causes i conseqüències d’abast global que tenen un impacte que s’allarga en el temps, i que requereix, a l’hora, una gestió de l’emergència àgil i flexible, i un procés de recuperació de més continuïtat. Aquests reptes exigeixen una governança multinivell dinàmica i ben concatenada, però també una mirada de proximitat: la resposta no es pot limitar a l’activació de serveis d’emergència, sinó que cal que es combinin amb accions transformadores. Les conseqüències de la covid-19 també van suposar l’obertura d’una finestra d’oportunitat, generant i accelerant els processos d’innovació de l’Administració municipal i les seves polítiques, reforçant l’agilitat i capacitat de resposta de l’Ajuntament, l’experimentació amb noves solucions i la seva escalabilitat, i l’impuls de la col·laboració amb diferents actors de la ciutat per superar reptes comuns.
La revista Barcelona Societat aporta, en aquest número, una visió polièdrica sobre els canvis que ha provocat la pandèmia de la covid-19 a la ciutat. Amb una relació d’autors i autores de diferents disciplines i afiliacions, obrim un espai de reflexió sobre els canvis i els reptes sorgits d’una crisi sense precedents, donant continuïtat al número 26, elaborat l’abril del 2020, en ple confinament.
Sònia Fuertes
Comissionada d’Acció Social
