Barcelona Societat 29

La irrupció de la covid-19 va suposar una crisi social sense precedents a la ciutat de Barcelona.

Tal com s’havia assenyalat en diverses ocasions, la situació de precarietat va abocar moltes persones a situacions d’extrema dificultat vinculades especialment a l’habitatge i a la cobertura de drets bàsics com ara l’alimentació. La interrupció de l’activitat econòmica com a mesura per prevenir la propagació de la malaltia va suposar una destrucció important de llocs de treball en una economia que encara arrossegava seqüeles de l’impacte de la crisi financera del 2008. Tanmateix, les activitats vinculades a l’economia informal es van interrompre, amb els efectes que això comporta.

L’impacte de la pandèmia va fer palesa la necessitat d’unes polítiques de protecció social pel que fa a la garantia d’ingressos o a la situació de les persones migrants que es troben en una situació administrativa irregular. Moltes persones van perdre les seves fonts d’ingressos, van veure endarrerit el cobrament dels ERTOs, van perdre la capacitat de mantenir el pagament del lloguer, o fins i tot van perdre les habitacions de relloguer.

L’emergència sanitària i social va demostrar el paper clau que tenen les administracions locals per respondre a situacions d’emergència, des de la proximitat i el coneixement del territori i les necessitats de la comunitat. En el cas de Barcelona, les tensions produïdes sobre el sistema van servir per revelar les debilitats en l’àmbit de ciutat, però també els seus punts forts.

La resposta municipal de Barcelona va ser marcadament proactiva, anticipant-se al Reial decret del 14 de març, per mitjà del qual es va declarar l’estat d’alarma, creant el Comitè de Coordinació i Seguiment del Pla de Contingència de la covid-19 el 26 de febrer, i l’aprovació del Decret d’Alcaldia de l’11 de març. La resposta als reptes generats per la pandèmia també va suposar un reordenament i la creació de nous serveis públics que combinessin la cobertura de les necessitats de les persones ateses i la protecció de les treballadores i els treballadors d’aquests serveis. Des d’un primer moment l’objectiu va ser limitar el creixement dels contagis, però també proveir de l’atenció corresponent els sectors de la societat que haguessin patit de manera més aguda l’embat de les mesures de control de la pandèmia o que es trobessin ja en una situació en què fins i tot el confinament quedava lluny de les seves possibilitats. Davant la gran incertesa inicial, l’Ajuntament va estar en primera línia per oferir una resposta empàtica i comprensiva amb les inseguretats i pors de la ciutadania.

Els serveis socials, com a serveis essencials, van ser una part fonamental d’aquesta resposta reorganitzant el seu funcionament mitjançant plans de contingència que van permetre no interrompre l’activitat presencial, alhora que s’incorporaven també atencions de caire telefònic o telemàtic. L’adaptació dels serveis a cada moment va ser un fet destacable que en mostra el dinamisme i compromís.

D’altra banda, cal emfasitzar l’augment d’atencions i demandes rebudes des dels serveis socials municipals: durant els 4 mesos posteriors a l’inici de la pandèmia es van atendre un total de 44.463 persones des dels serveis socials municipals. Aquesta xifra suposava la meitat del global de persones ateses l’any anterior. A més, el 20% de les persones ateses no havien anat mai abans als serveis socials municipals o feia més d’un any que no n’havien requerit l’assistència, cosa que evidenciava la crisi social que acompanyava la crisi sanitària.

Alhora, per donar resposta a l’augment de necessitats, des de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona es van distribuir, durant el 2020, un total de 46,5 milions en ajudes econòmiques a les persones afectades per l’impacte de la covid, la majoria de les quals es van destinar a alimentació i a habitatge, tant a mantenir-lo (ajudes per al pagament del lloguer) com per sufragar les despeses d’un allotjament temporal d’urgència.

Davant la detecció d’un augment de les necessitats alimentàries, també es va incrementar el servei d’entrega d’àpats des de l’inici de la pandèmia; va arribar a suposar un increment de més del 80% d’àpats repartits en comparació amb xifres prepandèmiques, ja fossin servits a domicili, en menjadors socials, equipaments de persones sense llar o pícnics. Per la seva part, el Servei d’Atenció Domiciliària va assegurar el 100% dels serveis a les persones en situació de vulnerabilitat, incloent-hi els casos positius de covid-19.

També cal destacar com la pandèmia va accelerar la creació d’equipaments d’allotjament temporal d’emergència per a persones que es trobaven en situació de carrer o havien perdut el seu habitatge. Durant les primeres quatre setmanes des que es va decretar l’estat d’alarma es van posar en marxa diferents dispositius: un centre de 58 places per donar resposta a emergències meteorològiques, un espai d’allotjament d’emergència de 59 places per a dones, un espai de 30 places en habitacions individuals per a persones sense llar amb símptomes de covid-19 lleus, dos espais amb una capacitat màxima de 225 places en pavellons de la Fira de Barcelona, un centre de 75 places per al confinament de persones sense llar amb addiccions a drogues o alcohol, i un centre d’acollida per a 42 joves sense llar.

Cal remarcar, però, que la resposta als desafiaments de la pandèmia va ser de ciutat, i des del primer moment van brotar per tot Barcelona iniciatives solidàries en clau de comunitat, xarxes de suport mutu als districtes i barris, on va tenir un paper clau l’existència prèvia de moviments socials, entitats, associacions veïnals i voluntaris que es van organitzar per donar una resposta a necessitats quotidianes des de la proximitat i van permetre la canalització de recursos i el treball humà de les persones que van voler contribuir de manera solidària a sortir d’aquest punt mort. L’Ajuntament va donar suport al teixit social i comunitari de la ciutat proveint-lo de suport econòmic i posant a la disposició de xarxes i entitats equipaments municipals, donada la seva contribució a mantenir en funcionament dispositius extraordinaris.

La crisi derivada de la covid-19 també denota l’emergència de riscos globals, crisis complexes degut a la seva imprevisibilitat, amb causes i conseqüències d’abast global que tenen un impacte que s’allarga en el temps, i que requereix, a l’hora, una gestió de l’emergència àgil i flexible, i un procés de recuperació de més continuïtat. Aquests reptes exigeixen una governança multinivell dinàmica i ben concatenada, però també una mirada de proximitat: la resposta no es pot limitar a l’activació de serveis d’emergència, sinó que cal que es combinin amb accions transformadores. Les conseqüències de la covid-19 també van suposar l’obertura d’una finestra d’oportunitat, generant i accelerant els processos d’innovació de l’Administració municipal i les seves polítiques, reforçant l’agilitat i capacitat de resposta de l’Ajuntament, l’experimentació amb noves solucions i la seva escalabilitat, i l’impuls de la col·laboració amb diferents actors de la ciutat per superar reptes comuns.

La revista Barcelona Societat aporta, en aquest número, una visió polièdrica sobre els canvis que ha provocat la pandèmia de la covid-19 a la ciutat. Amb una relació d’autors i autores de diferents disciplines i afiliacions, obrim un espai de reflexió sobre els canvis i els reptes sorgits d’una crisi sense precedents, donant continuïtat al número 26, elaborat l’abril del 2020, en ple confinament.

Sònia Fuertes

Comissionada d’Acció Social

Editorial

Editorial

Autor

Bru Laín i Albert Sales

Resum

Fa poc més de dos anys i mig que el Govern central declarava l’estat d’alarma i el confinament total de la població. Ens vam passar prop de tres mesos tancats i tancades a casa i després amb importantíssimes restriccions en la mobilitat, l’aforament i el contacte interpersonal. Una de les coses més significatives de la pandèmia és que ens ha ensenyat a calcular, no només amb la dimensió del temps —en “anys” de pandèmia, en “mesos” de confinament o en “dies” de quarantena, per exemple—, que és sempre una dimensió relativa i vivencial, sinó també amb la magnitud categòrica de les quantitats absolutes —13 milions d’infectats, prop de 130.000 morts, 4 milions de persones a l’atur, etcètera. Que aquesta hagi estat una de les lliçons principals extretes de la pandèmia és un fet que indica quin ha estat l’impacte que ha suposat en termes macroeconòmics, laborals, socials, psicològics, culturals i, evidentment, també personals.

Tribuna

La crisi social de la covid-19 a Barcelona, respostes i aprenentatges després de la pandèmia

Autor

Laia Claverol i Torres

Resum

a Barcelona, respostes i aprenentatges després de la pandèmia Laia Claverol i Torres Gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona Paraules clau: serveis socials, emergència, covid-19 El març del 2020 es declara l’estat d’alarma per la covid-19. Quin abordatge n’han fet els serveis socials municipals de l’Ajuntament de Barcelona? Quines respostes es van dur a terme des de la perspectiva dels col·lectius més vulnerables (les famílies, les persones sense llar o les persones grans)? Quins aprenentatges n’hem extret davant la gestió de noves crisis? Aquest article planteja una reflexió a partir del relat de la resposta que l’Ajuntament de Barcelona i, en concret, l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), va donar a les necessitats socials sobrevingudes per la crisi de la covid-19. Necessitats tan diverses com cobrir l’alimentació de milers de persones que s’havien quedat sense ingressos d’un dia per l’altre, necessitat de generar un sostre a aquelles persones que vivien al carrer i que no es podien confinar, necessitat d’atendre les persones dependents soles en domicilis de la ciutat. Una resposta als efectes immediats d’una crisi social aparellada a la crisi sanitària de la covid-19 i que va atacar de manera més intensa els col·lectius més vulnerables de la ciutat. Al costat d’aquesta exposició es descriuen també els aprenentatges i els recursos que han quedat a la ciutat de manera estable i que ens han de permetre estar més preparats i preparades i, sobretot, tenir més resiliència davant les futures crisis.

En profunditat

Impacte de la pandèmia sobre la salut a Barcelona

Autor

Lucía Artazcoz, Carme Borrella, Imma Cortès, Èlia Díez, Maribel Pasarín, Glòria Pérez, Cristina Rius i Maica Rodríguez

Resum

La resposta a la covid-19 ha representat un enorme desafiament per a la salut pública, l’economia i el benestar de la ciutadania. Al mateix temps, ha tret a la llum problemes estructurals com ara la precarietat del sistema sanitari, les limitacions en l’abordatge de les malalties de declaració obligatòria, la situació de les residències de persones grans, les desigualtats socials, les limitacions en la comunicació a la població general i l’erosió de la confiança de la ciutadania en les administracions públiques. En aquest article es revisa l’acció exercida des de la salut pública a Barcelona amb una mirada cap al futur i les lliçons apreses. La pandèmia ha posat en evidència la necessitat d’abordatges intersectorials que tinguin en compte les desigualtats socials i l’impacte que va més enllà de la incidència i la mortalitat per la covid-19 i afecta l’economia, la salut mental i l’accés a l’assistència sanitària, entre altres àmbits. La valoració del que ha passat ha de permetre una millor preparació per futures emergències de gran magnitud.

En profunditat

El suport contra l’exclusió laboral de les persones amb discapacitat en context covid-19

Autor

Sergi Morera, Àngels Garcia, Lola Montejo, Assumpta Soler i Laura Trujillo

Resum

La pandèmia ha afectat el mercat de treball de persones amb discapacitat. Ha comportat una situació de major atur, una caiguda general de la contractació i canvis en la proporció de persones contractades al mercat laboral protegit i ordinari. La xarxa de suport a les persones amb discapacitat a Barcelona ha intervingut per contrarestar tendències negatives i oferir alternatives a la contractació al mercat ordinari. Cal consolidar algunes de les mesures portades a terme per oferir alternatives laborals a les persones amb discapacitat.

En profunditat

Viure la infància i l’adolescència a Barcelona en temps de pandèmia

Autor

Laia Pineda Rüeg i Elisa Stinus Bru de Sala

Resum

Al llarg de l’article es repassa la situació de la infància i l’adolescència a la ciutat i es posen de relleu aquells aspectes més destacats de l’informe Dades Clau d’Infància i Adolescència a Barcelona (IIAB, 2021), que analitza els indicadors principals en relació amb el context demogràfic, l’educació, el temps, la salut, la pobresa i la protecció i les violències. Tot i que caldrà esperar a veure si es consoliden o no les tendències en els propers anys, les darreres dades disponibles comencen a reflectir l’impacte de la crisi oberta per la covid-19 sobre les vides de la infància i l’adolescència a la ciutat.

En profunditat

Els efectes de la pandèmia en els espais i projectes que promouen la gestió comunitària de la cultura

Autor

Santiago Eizaguirre Anglada

Resum

Els espais de gestió comunitària de la cultura són una forma particular de comuns culturals urbans orientats a promoure una aproximació participativa a l’emancipació cultural, però també són entorns molt actius pel que fa a la governança d’ecosistemes locals en favor de la democratització econòmica, la resiliència comunitària i l’educació ecosocial. En aquest article, basant-nos en l’anàlisi de contingut de diferents grups de debat duts a terme durant l’any 2021, intentarem copsar com l’ecosistema barceloní de projectes de cooperació comunitària entorn a la gestió de la cultura ha patit els efectes de la crisi desencadenada per la pandèmia de covid-19. Les propostes que està articulant aquest sector poden tenir impactes en les polítiques culturals, i busquen la construcció d’un marc normatiu que reconegui la gestió comunitària legalment i interpel·li també altres àmbits de les polítiques públiques.

En profunditat Experiències

Arrelaments, mobilitats i acció col·lectiva durant la pandèmia i la postpandèmia: el dret al territori

Autor

Margarita Barañano Cid, Cristina López Villanueva i José Ariza de la Cruz

Resum

Analitzant les ciutats de Madrid, Barcelona, São Paulo, Ciutat de Mèxic i Buenos Aires es pretén identificar l’impacte de la pandèmia en les pautes d’arrelament i de mobilitat residencial i la importància de l’acció col·lectiva, de les iniciatives comunitàries i d’ajuda mútua. L’article planteja la conveniència de visibilitzar la rellevància social dels arrelaments en els espais locals i de proximitats relatives com a suports socio-existencials centrals en el cas dels barris i els col·lectius vulnerables. L’afebliment d’aquests arrelaments durant la pandèmia sembla respondre més a la reactivació dels processos d’expulsió, gentrificació i financiarització de les ciutats que a la mobilitat residencial fruit del desig d’allunyar-se de les zones urbanes més denses. El treball planteja la necessitat de tenir en compte el dret al territori com una part del dret a la ciutat.

En profunditat

Ciutats i no-discriminació. Consideracions teòriques, normatives i pràctiques

Autor

Observatori DESC.@Observadesc

Resum

Aquest text aborda la discriminació dins l’espai urbà i la relació entre el dret a la no-discriminació (com a ingredient necessari del dret a la ciutat) i les polítiques locals, tot posant èmfasi en els rols específics que tenen els governs municipals i la ciutadania per tal d’aconseguir uns espais urbans veritablement inclusius. En primer lloc es tracta la discriminació a nivell més teòric, detallant-ne breument el caràcter polièdric i les múltiples manifestacions que té en eixos com el del gènere i l’orientació sexual, l’origen ètnic, la religió, la situació migratòria i socioeconòmica o l’edat i l’estat de salut. Són eixos que sovint s’entrecreuen i es reforcen en termes d’interseccionalitat. Es tracten després les diferents tipologies i agents discriminadors: des de la discriminació institucional a l’espacial, tot passant pel fenomen de la discriminació sistèmica o estructural. Posteriorment s’exposen diferents enfocaments, normativa i jurisprudència internacionals sobre el dret a la ciutat i el principi de no-discriminació, tot parant atenció en el paper que s’adjudica a les ciutats i els governs municipals. Per acabar, s’esmenten algunes iniciatives concretes per prevenir i combatre les discriminacions en l’àmbit municipal i a l’apartat final de conclusions s’apunten algunes recomanacions.

Ajuntament de BarcelonaÀrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de VidaContactaAvís legal Accessibilitat