Economia Social i Solidària

Al novembre de fa dos anys, vas preparar junt amb l’Amanda Ortega l’article ‘Compra Pública Responsable: un bon tomàquet!’ que va posar aquesta pràctica en l’agenda de moltes persones. Així doncs, per què és un bon tomàquet?

Teníem l’objectiu molt clar de fer un article de sensibilització de contractació i compra pública que pogués arribar a tot tipus de públic. Normalment, quan parles de compra pública i ja quan dius “públic” a vegades hi ha unes connotacions molt negatives al darrere, hi ha una percepció negativa d’allò públic i buscàvem el contrast. La manera de trencar-ho en el moment va ser amb un títol que potser a alguna gent va sorprendre…

I sí, creiem que és un bon tomàquet. És a dir, que la contractació i compra pública és un tema molt important. Darrere de tots aquests tecnicismes que sovint utilitzem en els nostres treballs professionals, la compra i contractació pública està molt present en el dia a dia de tu, de jo, com a ciutadanes, com a organitzacions, i que ens afecta.

Aquest treball de donar a conèixer el vau continuar tot 2021 des d’Opcions, però la feina ve de més enllà. Quin ha estat el procés? Quina evolució heu vist?

Des d’Opcions fa anys que treballem el tema Contractació i Compra Pública, els primers treballs són potser del 2018, 2019. De fet, ja vam treballar també amb REAS -Red de Redes el tema de les modificacions a la llei de contractació del sector públic del 2017. Sí que és cert que al 2021 com a cooperativa va haver-hi una aposta molt forta per poder treballar d’una manera més forta tot el tema de la compra pública. I ho hem fet de moltes maneres.

Hem fet estudis. Hem fet aquests articles de sensibilització. Hem fet assessoraments. Hem participat en jornades, com la que vam organitzar amb REAS, les oportunitats i repte en la convergèncil¡a de ESS i les Administracions Públiques. Hi ha un interès general per donar importància a la contractació i compra pública responsable, n’hi ha molts actors que ens hi hem posat a treballar del tema: va haver un moment al novembre que hi havia fins a tres jornades simultànies a nivell estatal que s’estaven fent de contractació i compra pública.

Creus que aquest interès més general es reflecteix amb una millor acollida per part de les administracions públiques d’aquesta conversa? Estem en una altra fase o és encara molt incipient en aquesta part de la relació?

Amb aquestes coses hem de ser pacients perquè l’administració al final és una maquinària que va molt lenta. Encara és d’hora per treure un resultat d’aquest treball que hem estat fent durant el 2021. Però sí que estem molt ben encaminades per continuar fent pressió i poder anar veient resultats una miqueta més endavant.

Ens queda feina per fer i poder apropar la compra pública en diferents àmbits perquè no és només una cosa de l’Economia Social i Solidària o de l’àmbit de la cooperació o de les empreses d’inserció, sinó que pot afectar a molts altres àmbits econòmics. Hi ha diferents persones a nivell polític, fins i tot tècnic, que no acaben de conèixer les potencialitats que té la Contractació i Compra Pública i l’ESS en el nostre territori.

Què cal per fer aquest pas, doncs?

Després de totes aquestes trobades, hem de ser capaces d’establir un diàleg entre diferents agents, ja siguem persones tècniques, persones polítiques, persones que venen d’un background més aviat jurídic o que vinguin més del tema de responsabilitat social… Hem d’establir unes converses que facin avançar la contractació i compra pública amb un pas fort i ferm, que no sigui una moda sinó que tinguem una visió àmplia i de llarg termini.

Per això, és important el tema de la paciència i no esperar resultats demà, sinó poc a poc. De fet, la gent que fa anys que hi treballem ja veiem que els avenços són lents, però esperem que siguin ferms.

De fet, des d’Opcions heu analitzat que s’ha fet durant aquests anys mostrant que no és una cosa d’ara i heu elaborat un particular top ten de bones practiques en compra I contractació? Què en destacaries?

Estem contentes i orgulloses d’aquesta feina feta perquè, a més, va sortir de la col·laboració que fem amb SETEM de fa anys i amb l’Ajuntament de Barcelona amb Justícia Global. Vam proposar una fitxa on poder recollir diferents bones pràctiques que havíem detectat. En aquest sentit, no és un treball concret, sinó que és un resum dels últims anys de diferents treballs que hem fet amb diferents administracions que volíem compartir perquè puguin ser útils al territori.

És un Top Ten, però no hi ha una jerarquia. No hi ha  el plec o la licitació perfecte, sinó que hem buscat que hi hagués una diversitat d’àmbits, perquè hem analitzat diferents materialitats, diferents impactes i maneres de potenciar-ho o de reduir-ho a nivell de la licitació. També hem buscat que hi hagués diferents maneres d’introduir les diferents clàusules ambientals, socials i de bon govern en aquests contractes. És a dir, que es pogués veure diverses maneres d’actuar.

Per últim, volíem que hi hagués diversitat de territoris. L’Ajuntament de Barcelona pot tenir molt del volum de bones pràctiques, però hi ha molts territoris o molts municipis més petits que tenen menys recursos però que també poden incloure clàusules ambientals i socials i de bon govern.

D’alguna manera, si comparéssim amb un tomàquet podríem dir que podem cuinar el tomàquet de diferents maneres, però sempre ens pot sortir una bona recepta.

La metàfora del tomàquet continua, així com la feina de sensibilització d’Opcions. Heu publicat set articles explicant diferents detalls de la Contractació i Compra Pública responsable (Diversitat de tomàquets. Capítol 1., La transparència del tomàquet. Capítol 2. , Competència entre tomàquets. Capítol 3, A quin preu hem de pagar els tomàquets? Capítol 4, Tomàquets, mes enllà dels nostres ulls. Capítol 5, Vendre tomàquets amb fum. Capítol 6 i Massa imatges per un tomàquet. Capítol 7). Com sintetitzaries aquesta sèrie de publicacions?

Són una eina per sensibilitzar no només el públic tècnic sobre Contractació i Compra Pública, sinó també per la ciutadania. Els articles també donen resposta a segons quins imaginaris que ens anàvem trobant: tenim un marc legal que no ens limita però no coneix molta gent. El tema de si l’Economia Social i Solidària ho fem bé perquè no ens contracten a nosaltres? Perquè no contracten a la persona d’aquí al costat? o, perquè sempre es decideix per preu? Expliquem per què tenim aquestes frases inserides en l’imaginari humà del què és la Compra Pública i què és el que està passant amb això realment.

Parlant de territoris, està la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) i el treball en xarxa que fan també en matèria de contractació i compra pública responsable. Com valores la feina que estan desenvolupant? 

S’ha notat en els últims anys que és un grup creixent de municipis que estan, sobretot, molt motivats per compartir els problemes que podem trobar en els territoris i per buscar solucions conjuntes.

La XMESS va treballar amb el Col·legi de Secretaris i Interventors, per exemple, que és molt interessant també des de la nostra perspectiva perquè busca una aliança i una complicitat per potenciar i multiplicar la Contractació i Compra Pública responsable. És una visió molt innovadora perquè surt del seu àmbit, de la teva especialitat, del seu problema concret per anar una miqueta més enllà, per tenir aquestes visions de més llarg termini que parlàvem abans.

Un altre de les coses que feia temps que pensàvem que s’havien de fer i que, finalment, la XMESS també ho va fer amb la Xarxa d’Economia Solidària (XES), va ser les 140 trobades entre persones de diferents ajuntaments i entitats de l’ESS. Perquè una mancances que detectem és que encara ens desconeixem els uns als altres. I aquesta va ser una manera innovadora de donar-nos a conèixer i posar en valor la professionalització del sector.

Dins d’aquesta necessitat de posar en valor la professionalització, entra el Directori en línia d’empreses d’Economia Social, una eina per cercar empreses i entitats de l’ESS i afavorir la compra pública social en el marc de l’aplicació del decret de contractació sostenible de l’Ajuntament de Barcelona. També el Pla d’Impuls de l’ESS 2021-2023 , com l’Estratègia #ESSBCN2030 contemplen contribuir a l’augment del pes de la contractació i la compra pública responsables en ESS. Com ho veus i que caldria per continuar en aquests avenços?

Les accions com el directori són molt interessants. Nosaltres hi hem treballat directament i quan aquest directori tingui suficientment rodatge i estigui actualitzat pot ser una eina molt útil per totes. Perquè mostra que potser falten àmbits per desenvolupar dintre de l’Economia Social i Solidària, però ja en tenim molts que poden fer una feina en molts altres àmbits. Per tant, ens pot servir per eliminar aquest desconeixement que hi ha en les unitats de contractació.

A més, per nosaltres mateixes ens ajuda a saber amb qui podem col·laborar o com podem intercooperar… o fins i tot com a consumidores. I serà una cosa útil no només a nivell d’Ajuntament de Barcelona i Municipi de Barcelona, sinó perquè al final traspassaràs fronteres del municipi. Però li falta encara força al directori, rodatge. Li falta usabilitat.

Quan parlem de què caldria per continuar hem de conèixer també molt bé quins són els límits del que es pot fer des del nivell municipal, des de les nostres entitats. Hi ha coses que hem de fer de manera conjunta: perquè el directori tingui unes millores potser hem d’esperar que hi hagi una llei de l’Economia Social i Solidària, un registre d’entitats de l’Economia Social, dels centres especials de treball d’interès social, de coses que no podem definir nosaltres de manera independent, autònoma o fent una eina. A més, hi ha inèrcies del sistema, del mercat capitalista, que tampoc podrem frenar des de l’Ajuntament: hem de saber també quines són les nostres limitacions per evitar generar unes frustracions i no caure en desmotivació.

Per no caure en la desmotivació, ens pots explicar com es pot mitigar aquestes inèrcies des de la política municipal?

Podríem parlar d’Arbúcies que és un cas exemplar. L’Ajuntament d’Arbúcies està fent un nou banc d’habitatges socials per la gent del municipi i hi ha una condició de que el subministrament d’energia s’ha de fer a través d’energia renovable. Aquesta petita condició ja limitava l’accés a les tres empreses que dominen el mercat elèctric. Potser no té un impacte internacional ni serà la transformació per la qual tots estem lluitant, però és un pas. És una manera de mitigar-ho, com a mínim en aquell municipi. I poder reduir aquestes dependències que tenim de segons quines empreses que semblen que són les úniques que poden realitzar un servei. Un altre exemple seria el dels menjadors escolars, on una de les conclusions més rellevants és que, tot i que la contractació i compra pública responsable no ho pot tot per la força del sistema agroalimentari actual, sí té un benefici directe en els infants que s’hi beneficien.

Parlo d’energia elèctrica i menjadors escolars, però podria parlar dels serveis de neteja diària, de recollida de residus, de serveis d’atenció social… Podem trobar vàries coses i maneres de buscar alternatives a les grans empreses que són les que s’estan portant el mercat de l’Administració Pública -que a nivell estatal va ser del 23,5% del PIB al 2019– i fer-ho més equitatiu, més accessible a l’ESS i a les petites i mitjanes empreses.

Quin tipus de feina voleu fer en aquest 2022 per reforçar tot el que heu fet el 2021?

Per una banda, construir eines concretes que puguin ser útils per tothom ja sigui a nivell de consum individual com consum d’Administració Pública. I, per l’altra banda, ens agradaria continuar treballant acompanyant a Administracions, diferents entitats, en promoció del consum responsable, però no només en la promoció, sinó en l’aplicació concreta. Seria interessant reforçar el treball en xarxa amb administracions i ens locals per anar estenen, encara més, la contractació i compra pública responsable.