Economia Social i Solidària

El 15 de març es commemora el Dia Mundial de les Persones Consumidores i el Consum Responsable. Aquesta data ens convida a reflexionar sobre la importància de protegir els nostres drets com a persones consumidores i ens anima a adoptar un consum conscient, que no només satisfaci les nostres necessitats, sinó que també afavoreixi el benestar col·lectiu, respecti el medi ambient i impulsi una economia sostenible. Aquest és l’objectiu de la cooperativa Opcions. Joana Ariet, la seva responsable de comunicació, ens explica què fan i com treballen.

Quan va néixer Opcions, quin és el seu objectiu principal i quantes persones en formen part?
Va néixer fa més de vint anys amb la inquietud de promoure un nou model de consum responsable o consum conscient, com li diem a Opcions, perquè implica el fet de posar consciència en allò que es fa. El primer pas és reflexionar sobre les nostres necessitats, que és on aportem la nota de consciència. Qualsevol cognom que se li posi a consum, sigui responsable, ètic, sostenible o social, ens encaixa.
Ara mateix, formen part d’Opcions quatre persones treballadores, al voltant de 3.000 sòcies de consum i unes 100 sòcies de serveis, que són entitats vehiculades a través de La Zona, el mercat digital que vam impulsar el 2020-2021.

Per què creus que el consum responsable és clau en el context socioambiental actual?
És la manera de comunicar-nos en el nostre dia a dia. Tenim molt clar que la manera de triar qui ens dirigeix és a través de les urnes, però amb les accions de consum també estem determinant quina deriva pren tot plegat. I això ho fem constantment. Al llarg del dia hi ha un munt d’accions que determinen cap a on portem les coses. Això és clau en un context socioambiental perquè permet enfrontar diversos reptes globals, com el canvi climàtic i la desigualtat econòmica. El consum permet agreujar-los o frenar-los. En termes ambientals, és una eina indispensable per la protecció del medi ambient, però també és clau en termes de justícia social. Tot això acaba tenint un impacte global. I també hauríem de pensar en l’impacte que pot tenir en el futur i què estem deixant a les generacions vinents.

Quins projectes o campanyes teniu en marxa i amb quins recursos compteu per dur a terme aquestes iniciatives?
Trobem el finançament a través de les quotes de les sòcies, de projectes que oferim a les administracions públiques i a través de subvencions. Tenim moltíssimes campanyes, entre les quals destaquen La Zona, que suposa un treball continu i se centra en dos punts: els projectes que no tenen un aparador a internet o el tenen molt vulnerable i necessiten vendre els seus productes en línia, i les persones que volen consumir determinats productes a través d’internet d’acord amb els seus valors. Malgrat tot, sempre potenciem el comerç de proximitat i la botiga física. També tenim els quaderns, la revista Opcions. El mes de juny apareixerà un sobre internet i tecnologies i a final d’any un altre sobre el negoci de la salut. Les publiquem en paper, les distribuïm entre les sòcies i també estan en punts de venda com Abacus o Bonpreu.

Quines estratègies feu servir per arribar a més persones i incentivar canvis en els hàbits de consum? Quines propostes teniu o preveieu de cara a arribar més concretament als joves, que són sempre el públic que més ens preocupa arribar-hi?
Intentem estar sempre on estar el nostre públic. La clau per incentivar canvis d’hàbits de consum és fer les coses fàcils i còmodes, és el que vol la gent. En l’àmbit digital, oferim eines que permeten incorporar aquests canvis de consum. També tenim una automatització de correus de reptes: Un mes, un canvi. Cada vint-i-un dies enviem informació per facilitar canvis en diferents sectors.
Tractem d’arribar al públic jove en aliança amb altres entitats, com La Coordi o FETS, anant als espais on poden haver-hi joves. Recentment, des de la Federació de Cooperatives de Consum i juntament amb la secció de joves de Bloc4BCN, s’està fent un estudi per veure què interessa al jovent en hàbits de consum. I també, dins del grup SomESS de l’Estratègia #ESSBCN2030, s’està pensant en accions de comunicació que puguin captar més la seva atenció, com és la Febrerada. No ho fem de manera individual com a Opcions, perquè el nostre públic és més gran, però sí que volem fer una sensibilització a la gent jove. Les nostres campanyes són de sensibilització i no necessàriament estan pensades perquè la gent faci una cosa, sinó perquè, simplement, pensin d’una manera diferent, afegint un punt crític.

Com la millora en el consum de les persones repercuteix en els barris en particular i en la ciutat de Barcelona en general?
Reforça l’economia local i el consum de proximitat, molt important en els barris; afavoreix la sostenibilitat dels nostres carrers; cohesiona la comunitat. I tot plegat fa que millori la qualitat de vida de la ciutadania. Apostem molt per un comerç de proximitat, que acaba revitalitzant els carrers, enfortint la seva identitat i potenciant el teixit associatiu. Aquesta aposta vol dir que estem descartant les compres per internet i les seves conseqüències per la ciutat (emissió de gasos d’efecte hivernacle, soroll de la circulació, congestió dels carrers…). Això ens encamina a avançar cap a una ciutat més pensada per la gent que hi viu. Hem d’anar cap a un model que conservi l’essència dels barris i fugi de la gentrificació, que doni peu a la construcció d’una xarxa social més forta, una ciutat més sostenible i amb menys desigualtat. Creiem que el consum pot afavorir-ho notablement.

Opcions no només promou un canvi en el consum individual, sinó que també fa incidència social i política. Quin paper ha de jugar l’Administració pública?
Per nosaltres, té un paper clau. És fonamental que una Administració pública prengui consciència del seu poder, per exemple en el menjar que se serveix a escoles, instituts i hospitals. Això hauria de respondre al model alimentari que volem. En aquest aspecte, hem desenvolupat projectes amb l’Administració, concretament amb l’Ajuntament de Barcelona.

La cooperativa abasta diferents sectors de consum: energia i aigua, alimentació, mobilitat, finances, roba i salut i cosmètica. Considereu alguns especialment claus?
Tots poden generar un impacte, a petita o gran escala, i estan tots relacionats. No té sentit parlar d’alimentació si no parlem d’aigua, o parlar d’energia si no parlem de finances. A més, cal tenir en compte el públic al qual ens dirigim, que en el cas d’Opcions és molt heterogeni. Ens és fàcil connectar amb el públic més jove com el dels instituts, a través del sector tèxtil, que els desperta molt interés, però si ens dirigim a una cooperativa d’habitatge, segurament els interessarà parlar de les comunitats energètiques. Per tant, tot i que poden haver-hi alguns sectors amb més impacte en funció del que valorem, la nostra tasca de sensibilització es mou en funció d’amb qui parlem i què necessita. D’acord amb això, reforçarem un sector o un altre.

Quin paper juga la tecnologia en la transformació cap a un consum més conscient?
Una cosa bona és que és una eina que ens dona molta facilitat per accedir a molts públics; ens serveix per ser més creatives i eficients. Però també tenim dues de dolentes: que existeix una escletxa digital i hem de fer coses per suplantar aquesta mancança, i l’impacte negatiu que té en els països d’on s’extreuen els recursos que generen el material tecnològic per fabricar els dispositius electrònics, la qual cosa genera greus impactes socials i ambientals.

Quina importància té la interacció amb altres entitats de l’ESS, i no només les de consum?
És clau, sobretot cooperar amb entitats que no són pròpiament de consum. Ens permet ampliar els nostres recursos, el nostre coneixement i el nostre impacte. És com si s’ampliés l’equip de treball i on no arriba una, arriba l’altra. Per nosaltres no és competència, és intercooperació i hem fet molts projectes i campanyes amb altres entitats.

Més enllà de la Fira de Consum Responsable i d’ESS de Barcelona, quines accions de sensibilització destacaries?
Una que ens ha funcionat molt bé són les formacions del darrer any a l’Eixample, les Corts, Gràcia i Horta-Guinardó per formar “agents impulsors del consum conscient”. Ha tingut bastant èxit perquè s’han creat dos grups d’activistes que es reuneixen un cop al mes per veure què poden fer. També intentem estar presents en la Fira de Consum Responsable i d’ESS, la FESC, en mercats de pagès…
Ens hem adonat que, malgrat que la comunicació digital ens ha facilitat moltes coses, el nostre públic agraeix molt el contacte físic. Així, fem servir les xarxes per difondre informació i sensibilitzar, però la gent té ganes de contacte, de viure experiències al lloc, més emocionalment.

Quins objectius concrets teniu per al 2025? I quins són els principals reptes que afrontarà el moviment del consum conscient en els anys vinents?
El consum és una poderosa eina de transformació social, ens ho hem de creure i hem d’actuar d’acord amb això. És un grandíssim repte. Si bé és cert que cada vegada hi ha més persones conscienciades amb la necessitat de fer canvis, encara no som suficients. Opcions té bona rebuda, però ens falta encara trobar el gran altaveu que ens permeti escampar el missatge arreu. Diria que és el nostre objectiu principal. Ens agradaria poder destacar entre la gran quantitat d’informació sense contribuir al soroll i el col·lapse informatiu.