Economia Social i Solidària

Entrevistem a Ricard Espelt, investigador en economia de plataforma i agroecologia. Coordinador de Dimmons i de la Càtedra UOC en Economia Digital. MatchImpulsa és el principal projecte de la Càtedra Barcelona UOC en Economia Digital: Per una economia col·laborativa centrada en el benestar de les persones i el dret a la ciutat (Càtedra_Oberta), fruit de l’acord de col·laboració entre la Universitat Oberta de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa. Aquesta col·laboració té per objectiu  impulsar accions estratègiques, connexions, dinàmiques de treball i instruments per afavorir que, les polítiques públiques i l’ecosistema de les ciutats, puguin afrontar els reptes de l’economia de plataforma i aprofitar les seves oportunitats pel seu desenvolupament i democratització a partir de la recerca acció, la cocreació de polítiques públiques, l’impuls empresarial i la formació.

Què és el MatchImpulsa?

El MatchImpulsa és un programa d’impuls empresarial focalitzat en la digitalització de les organitzacions de l’Economia Social i Solidària (ESS). A través del programa s’afavoreix que la digitalització es faci en base al programari lliure, el coneixement obert i incorporant transversalment la perspectiva de gènere. MatchImpulsa és un programa d’acció recerca; és a dir, té un component pràctic i aplicat, però parteix i proporciona coneixements a partir d’incorporar la recerca.

Perquè va néixer el MatchImpulsa i quines necessitats voleu cobrir? Perquè és important la digitalització?

El programa focalitzat en l’impuls empresarial es situa en el marc de la Càtedra Barcelona UOC en Economia Digital.

Parteix de la realitat que, en el marc de l’ESS, la digitalització ha sigut un element que ha entrat a voltes tard i ens trobem en un escenari que, amb l’impacte del capitalisme de plataforma, la digitalització ja no és una opció, sinó que gairebé és una obligació. Ens trobem en que les grans estructures econòmiques s’estan plataformitzant i, per tant, és molt difícil operar un model de negoci sense incorporar la digitalització. Després de la covid-19, com a període que ha creat una disrupció important, aquest element s’ha reforçat encara més.

La digitalització és un dels grans reptes de l’ESS i ha d’incorporar els valors i les pràctiques que li són propis. La tradició cooperativista de la ciutat, l’arrelament dels moviments al voltant del procomú i les onades feministes són baluards dels quals disposa Barcelona per promoure una digitalització democràtica, socialment justa i amb perspectiva de gènere.

Has mencionat la Càtedra_Oberta i que hi ha diversos programes. Quins altres destacaries?

Com he comentat, és un programa de política pública encarat a l’impuls empresarial, i és on es desenvolupa el MatchImpulsa. Una altra pota de la Càtedra està vinculada a la generació de política pública, per reforçar l’ecosistema de l’ESS a la ciutat de Barcelona, incloent aquest element de digitalització. En aquest sentit, el grup de recerca Dimmons forma part del grup motor de l’ESSBCN2030, per a donar suport a la digitalització del sector.

Aquest marc de política pública té diferents espais de treball. Per exemple, treballem també en un projecte que es diu Sharing Cities que s’ha focalitzat molt en la creació de política pública de l’àmbit de l’economia de plataforma en un context global. Aquest és un marc d’aliances global, treballant en xarxa per fomentar polítiques públiques recolzades en bones experiències de ciutats i teixint pressió entre les ciutats perquè altres estructures administratives que tenen responsabilitats per fer-ho, ho facin.

En la Càtedra_Oberta i els seus programes, la intercooperació públic-universitària esdevé clau. Com és aquesta intercooperació amb l’àmbit de l’ESS de la ciutat?

El que s’ha treballat més els darrers anys des de l’ESS és la generació d’espais de intercooperació. La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), el Pam a Pam, les diferents comissions de la Xarxa d’Economia Social… són una bona mostra de les eines i espais que s’han desenvolupat des de l’economia social i solidària amb la perspectiva de cooperació com a element central. En el marc de la Càtedra, i des del marc del programa, el que posem sobre la taula és la rellevància de la digitalització en aquest espai de cooperació. Què és important de la digitalització en aquest marc d’intercooperació? Doncs, té un caràcter molt ampli que va des de que les eines es poden desenvolupar en obert per afavorir un ús cooperatiu, a generar plataformes d’intercooperació entre projectes per escalar l’impacte de negoci..

Per exemple, un dels projectes que participa en la línia de plataformatització de MatchImpulsa és la cooperativa Mensakas. En l’impuls del seu model de negoci incorpora instruments de caràcter més global com CoopCycle, una federació de cooperatives de lliurament en bicicleta que facilita una eina tecnològica a l’abast de les cooperatives sòcies. Un altre projecte és Desfake, de Verificat, una plataforma col·laborativa amb recursos formatius per a ajudar el professorat a treballar l’alfabetització mediàtica i el consum crític de la informació a les aules de tota Catalunya i Balears. Ambdós projectes han rebut acompanyament pel desenvolupament d’un prototipatge, assessorament especialitzat per a l’adaptació del seu model econòmic i/o tecnològic i finançament gràcies a la Càtedra_Oberta vía la campanya de Matchfunding MatchGoteo.

Per què funcionen aquests programes?

MatchImpulsa ha permès la sistematització de l’experiència. És a dir, en el transcurs del programa hem recollit moltes dades que juntament amb altres estudis previs sobre la digitalització de l’economia social i solidària, com el de la Taula del Tercer Sector de Catalunya, ens ha permès generar un primer diagnosi de quin són els elements forts i fluixos de la digitalització d’aquest àmbit econòmic, quins reptes hi ha i quines propostes d’acció es podrien promoure. Aquestes seran accions del i pel sector, amb elements de política pública i altres que poden ser desenvolupats pel conjunt d’actors del sector.

Per complementar aquesta feina de diagnosi i el conjunt de recursos generats per MatchImpulsa i el sector de l’ESS hem desenvolupat dues eines que llançarem, en aquest mes de setembre, que es diuen digitEESt i digiDieta.

Com funcionen?

El digitESSt (actiu des del 28 de setembre) està pensat com una eina d’autoavaluació. Això vol dir que una entitat, una empresa pot avaluar el seu nivell de digitalització a partir d’una sèrie de blocs de preguntes que tenen un recorregut holístic: organització, model econòmic, incorporació de la perspectiva de gènere, eines, etc. El test es fa en uns 20-25 minuts i dona una visió completa dels ítems claus per la digitalització de la organització. El test es pot guardar i, per tant, permet que es pugui fer còmodament en diferents moments . Així, si hi ha coses que no sap i ho vol consultar, es pot fer. Un cop realitzat el digitESSt, s’ofereix una hora de servei d’assessorament sobre economia social i solidària de Barcelona Activa, la possibilitat de formar part de la incubadora Hubbik de la UOC i accedir a diferents píndoles formatives. Al mateix temps que és un exercici d’autodiagnosi, també permet fer un retorn col·lectiu. Contribueix al coneixement que és té sobre el sector i a identificar d’una manera més clara les necessitats.

El digitESSt és una eina que s’acompanya d’una digiDieta: a partir de les respostes que la empresa o organització ha donat, se li ofereixen diferents recursos (píndoles formatives MatchImpulsa, programes) d’interès que poden ser útils per donar suport a aquesta digitalització. Les píndoles formatives podran ser consumides en diferit, quan les persones ho considerin adient.

La digiDieta no només incorpora elements del programa del MatchImpulsa, sinó que és un recurs obert. Si s’identifiquen elements del sector que poden ser útils per aquell àmbit que el digitESSt veu fluix o millorable, s’incorporaran. Per tant, la digidieta el que fa és identificar instruments útils de i per la digitalització de l’ESS.

Quins altres serveis i beneficis ofereixen el digitESST i la digiDieta?

Com avançàvem, també es dona la possibilitat de que les persones representants de les empreses i organitzacions puguin formar part de Hubbik, una incubadora de la UOC. Com MatchImpulsa, ofereix recursos per ajudar a la digitalització, des d’elements més de píndola o a través d’un newsletter que dona possibilitats de finançament o fa arribar noves eines de digitalització a possibilitat de tenir assessorament ad hoc.

A nivell de ciutat, el digitESSt ens ajudarà a tenir una diagnosi més forta de com està la digitalització de l’ESS, identificar quins són els grans patrons i, per tant, facilitarà que, a l’hora de pensar política pública o accions de sector per ajudar la digitalització, tinguem una millor perspectiva per la valoració. Òbviament, els resultats es publicaran i es compartiran perquè siguin útils a tot el sector. En paral·lel al digitESSt, també s’està fent una feina de diagnosi amb entrevistes amb actors claus. Amb tot això, hi ha la voluntat de generar un pla de treball que sigui útil per al conjunt d’actors que formen l’ESS.

Com es vincula aquesta feina de suport a la digitalització amb l’ESSBCN2030?

L’Estratègia té molts elements de treball  que tenen l’objectiu de consolidar la intercooperació de l’ESS més enllà de l’administració pública; per tant, més enllà dels mandats polítics. En aquest element, és molt important la perspectiva de la digitalització com uns dels reptes importants a treballar des de l’àmbit del conjunt de l’economia social i solidària. Hi han reptes, també, associats a com són intrínsecament les entitats de l’ESS i que són elements comuns i que els diagnosis previs ja ens avisen. Moltes vegades són entitats amb un grup de gent limitada de temps, de temps de dedicació, o que són poca gent, o que la seva activitat diària no els hi permet tenir estructures digitals al darrere, etc.

El fet de compartir-ho i treballar-ho des del grup motor, per una banda, ens dona una connexió molt clara amb aquelles entitats i aquelles realitats que les entitats tenen identificades. Moltes entitats de l’economia social i solidària que estan al grup motor tenen aquest caràcter de paraigües d’entitats: la Federació de Cooperatives de Treball, la Taula del tercer Sector, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya, la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya… Per tant, ens ajuda és a tenir una mirada global sobre aquelles entitats i els problemes específics sobre digitalització als que volem donar resposta.

Un element també molt clau, des de la perspectiva de la digitalització de l’ESS, lligada amb el grup motor, està en el treball per sectors. I aquest és un element també d’aprenentatge del propi programa MatchImpulsa. La idea de vincular-ho amb el grup motor de l’ESSBCN2030 és reforçar l’element de sector per intentar buscar connexions de sectors estratègics sobre el que es pugui treballar. Per exemple, l’alimentació, el tèxtil o l’educació. Perquè, com a sector, creiem que hi ha més força, més capacitat d’articulació, ja que es poden vincular estructures de segon grau que poden reforçar aquest treball de la digitalització com un element estratègic.

Perquè és tan important aquesta mirada sectorial?

Perquè la digitalització ha de ser un element de suport en un procés, a vegades, de transformació de model de negoci. Hi ha diferents escenaris: àmbits en els que clarament hi ha una amenaça, àmbits amb els que clarament hi ha una necessitat, però potser hi ha menys urgència i àmbits en que la urgència potser encara no es veu, però hi serà. Treballar-ho amb el grup motor dona la possibilitat de crear molta més estratègia, a preveure una mirada estratègica de digitalització del sector i també a identificar oportunitats.

Després de dos anys de pandèmia i virtualitat, com equilibrem digitalització i presencialitat?

La digitalització en el seu conjunt és un element afavoridor dels models de relació, dinàmiques, gestió, etcètera. Però la transformació del model organitzatiu al mateix temps ha de permetre la presencialitat, és una eina que ha de permetre les relacions més enllà de la digitalització. A vegades, contra més cohesionada o més ben treballada està la digitalització, més afavoreix aquests espais de presencialitat i més sentit li dona.