Economia Social i Solidària

Entrevistem Jordi Via i Llop – president FETS— Finançament Ètic i Solidari i Nina González Fdez-Argüelles, coordinadora de FETS— Finançament Ètic i Solidari, pel 25è aniversari de l’associació.

Què és FETS— Finançament Ètic i Solidari (FETS)? I quina és la seva missió?

Jordi Via i Llop (JVL): FETS és un àmbit associatiu responsable de l’extensió, el coneixement i la formació associada al conjunt del sistema de finances ètiques. Després de 25 anys, encara és important des d’un punt de vista estratègic, amb una estratègia orientada a la transformació social i econòmica, l’existència d’un sistema de finances ètiques que es conegui i que sigui actiu i operatiu. Per tant, FETS és un instrument al servei d’aquest objectiu.

L’associació ara fa 25 anys. Per què es va fundar l’associació en aquell moment?

JVL: L’objectiu inicial de FETS era impulsar la posada en marxa d’una banca ètica a Catalunya. Provenia d’un intent anterior d’una banca ecològica que es va posar en marxa a finals dels anys vuitanta. Aquest estil no va acabar de funcionar, però va contribuir a la germinació de l’inici de FETS.

Nina González Fdez-Argüelles (NGFA): Entre aquests objectius, estava la intenció de generar una banca ètica propera als drets humans i als drets ambientals.

Quins eren els principis que regien FETS en el seu origen?

JVL: Es recolzava en la implicació d’una base social diversa, igual que ara, vinculat al moviment associatiu, vinculat a allò que en aquells moments es coneixia com a món cooperatiu i ara es defineix en termes d’Economia Social i Solidària (ESS). Qualitativament, seguim exactament igual pel que fa a composició i món associatiu.

NGFA: En aquell moment també formava part el moviment antimilitarista i el moviments per la pau. Així i tot, sí que, malauradament, el fet de continuar lluitant perquè hi hagi una banca més present al nostre país allunyada de les inversions en armament, continua igualment vigent.

Però, per què és tan important una banca ètica i d’un sistema de finances ètiques?

JVL: Hi havia un aspecte que era explícit i implícit que arrenca del moment fundacional i és entendre que, tot sent imprescindible la denúncia i la mobilització, era igualment important la construcció pràctica de cooperatives. Això tenia a veure amb la disponibilitat de recursos del món financer que acompanyessin el desplegament pràctic d’iniciatives socioeconòmicament transformadores, amb tota la diversitat que això pot significar. No era un desig penjat d’un núvol, sinó que era un desig associat a una visió estratègica pel que fa a la construcció d’alternatives.

Com intercoopereu amb l’àmbit de l’ESS?

JVL: El sistema de finances ètiques ha quedat inserit en la proposta estratègica de desenvolupament del conjunt de l’ESS. I això, a parer meu, és extraordinàriament positiu. Ni que sigui perquè que soles no podem. Ens sentim molt acompanyades. Ara bé, quan una entitat o una organització està celebrant vint-i-cinc anys, com és el cas, corre el risc de caure en un cert cofoisme. Sense deixar de tenir pensament positiu, convindrà que en la valoració hi incorporem aspectes que hem de millorar pel que fa a la interrelació amb l’ecosistema.

NGFA: FETS es va crear per ser una entitat de segon nivell, amb una cinquantena d’organitzacions que venien de diferents àmbits. Ja des de l’inici, treballar en xarxa en diferents àmbits està a l’ADN de l’associació. Ens definim com un espai de trobada i d’articulació del mateix ecosistema de les finances ètiques.

El creixement de les finances ètiques no hauria estat possible sense el creixement, l’enriquiment i la diversitat del mateix ecosistema de les finances ètiques i de l’ESS. Estem en espais comuns, un món clarament vinculat a l’ESS com l’ESSBCN2030, on estem en un grup de treball de tot l’ecosistema; també formen part d’altres espais com la Taula de Finances Ètiques de REAS i altres campanyes i plataformes.

Quin tipus d’organitzacions formen part de FETS?

NGFA: Ara mateix tenim 34 entitats sòcies. El repte és continuar treballant perquè hi hagi més entitats sòcies però, sobretot, per potenciar la seva implicació i participació d’aquestes 34 entitats sòcies. Hi ha el conjunt de les entitats de finances ètiques i asseguradores, entitats de l’ESS, entitats de solidaritat internacional, entitats del món del lleure, del món de l’educació, tant formal com no formal.

JVL: Quan parlem d’entitat d’entitats de lleure, és engrescador perquè estan vinculats activament, no només passivament. Això ens fa constatar que es creen condicions de relleu generacional.

De cara a futur, on se centrarà la feina de FETS?

JVL: Volem recuperar el sentit primigeni d’allò econòmic que és la gestió de recursos i, per tant, dels diners al servei de la comunitat, al servei de la societat. Els aspectes que tenen a veure amb la compra pública responsable en relació amb el sistema de finances ètiques, per a totes les administracions públiques. Hem de continuar treballant també impulsant amb claredat una diferenciació entre el sistema de finances ètiques i la instrumentalització que estan fent tant el món bancari convencional com el món assegurador pel que fa a qüestions relatives a desenvolupament sostenible. Hem de seguir insistint tant en els aspectes formatius associats a la denúncia d’aquest tipus de pràctiques. Després, hem de continuar treballant en dinàmiques d’aproximació amb el sistema de crèdit cooperatiu, on hi ha moltes coincidències.

NGFA: Des del principi, FETS ha treballat en l’àmbit de l’educació formal. El model d’educació dominant hegemònic és un altre dels reptes: cal incidir per tenir un model d’educació econòmica més plural i més crític. Treballem perquè hi hagi més presència d’altres disciplines en l’ensenyament de l’economia, tant a les facultats d’Economia com a la secundària, batxillerat i cicles, on el model és igual o pitjor que fa vint-i-cinc anys.

Així doncs, en aquest quart de segle, què s’ha aconseguit? Com ha evolucionat la construcció d’alternatives?

NGFA: Pel que fa als instruments, les eines concretes alternatives existents a Catalunya per poder tenir operativa de finançament, estalvi, inversió, assegurances, amb criteris ètics, aquests vint-i-cinc anys han estat una evolució espectacular. Des de la part particular, era impossible que algú que volgués donar un ús ètic als seus estalvis tingués l’opció. I ara mateix, tenim un ventall d’entitats financeres i asseguradores que formen part de l’ecosistema de les finances ètiques i solidàries que donen resposta tant a les persones físiques com a les organitzacions i els projectes de l’ESS. Tenim tota mena d’eines per poder construir aquesta altra economia possible.

Pel que fa a l’altra pota que té a veure més amb la denúncia d’un sistema financer que va contra els drets humans i contra la vida… malauradament, continuem tenint unes entitats financeres que fabriquen tres de cada quatre armes al món. I la problemàtica continua incrementada amb la crisi ecològica amb tota la inversió que fa la banca amb l’energia fòssil, per exemple.

Què destacaríeu del paper de FETS en el context actual?

JVL: A mi m’agrada pensar que som una experiència en contra del desànim, que fa evident que individualment i socialment som vius i que estem fent coses diferents. Com deia l’economista Manfred Messner, el sistema fa implosió o per una crisi economicofinancera o per una ecològica, o per les dues combinades. I quan passa això, ens ha de trobar el més ben organitzats possibles, des de dinàmiques d’ajuda mútua. Estem aquí. Per tant, què és el que convé continuar fent? El que estem fent però millor encara: implicar a més gent, tant des del punt de vista dels moviments socials amb tota la seva diversitat, moviment sindical inclòs; com des del punt de vista de les administracions públiques. La mateixa existència de la Xarxa de Municipis d’Economia Social i Solidària o l’ESSBCN2030 són instruments que poden ser molt útils.

NGFA: Moviments com el feminisme, la justícia climàtica i l’ecofeminisme estan ara mateix en un moment molt fort i ens donen aquesta esperança a escala generacional. Són moviments amb molta gent jove implicada. FETS ens considerem al servei d’aquests moviments socials: les finances ètiques són una eina per fer créixer l’ESS i per fer més fort tots aquests moviments.

Com traslladareu tot aquest moviment, tota aquesta intercooperació amb altres lluites socials, en la celebració del 25è aniversari?

NGFA: Una de les coses que farem és justament una conversa entre activistes del moviment ecofeminista i d’altres. És el moment per a integrar nous moviments socials emergents, noves problemàtiques o nous reptes que potser fa vint anys no teníem.

JVL: També ens acompanyarà un grup de glosa, Cor de Carxofa. Casualment, hi ha dues dimensions del món de la glosa que connecten directament amb el que fem des de FETS. Una és posar en relleu la dimensió comunitària de base popular. I l’altre és que la glosa només és possible des de l’assumpció d’un cert risc i subvertir allò normatiu que només canti el que sap cantar. La glosa és posar-se a cantar per provocar l’experiència comunitària. El sistema de finances ètiques té molt a veure amb això! Quan vàrem acordar en les reunions de preparació de l’aniversari que ens acompanyaria la gent de Cor de Carxofa, no érem conscients de tot això. A vegades ens acostem a la realitat no només des d’allò racional, sinó també des de la intuïció.