Economia Social i Solidària

El sector de la moda és un dels més contaminants ambientalment i amb un impacte social negatiu. Des de Barcelona Activa es treballa per un canvi de model del sector a la ciutat que inclogui la sostenibilitat ambiental, social i models d’organització més democràtics amb el programa RevESStim el tèxtil. A les portes de la nova jornada anual, entrevistem a la responsable InnoBA i Ecosistema ESS a la Direcció d’Innovació Socioeconòmica, Begoña Planas, i a la vocal de la Junta de Moda Sostenible BCN i directora del projecte The Trashion Fab, Verónica Larrain.

Cada cop més se sent a parlar de la moda sostenible, del tèxtil sostenible i de la circularitat del mercat tèxtil. Com la definiríeu vosaltres?

Begoña Planas (BP): Quan es parla de sostenibilitat es tendeix a associar-la a l’impacte ambiental. Per nosaltres, la sostenibilitat, tant en el tèxtil com en altres sectors, sempre l’abordem des d’una triple vessant: la sostenibilitat ambiental, la sostenibilitat social i la sostenibilitat organitzativa.

La social té a veure amb l’impacte social que té l’activitat que desenvolupem, com les condicions laborals de les persones treballadores, els salaris que es paguen, la relació amb l’entorn, o com s’està enxarxat amb altres iniciatives econòmiques del territori. La governança organitzativa fa referència a la governança i a la promoció de models més participatius i horitzontals.

Això no és incompatible amb la sostenibilitat econòmica, evidentment. Una cosa ha d’anar vinculada amb l’altra.

Com és la situació actual de la indústria del tèxtil respecte a aquestes tres vessants?

Verónica Larrain (VL): Crec que tots sabem que la indústria de la moda està encara molt lluny d’aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Però, també és cert, i especialment en el context català, que hi ha un munt d’iniciatives diferents que busquen camins per establir un sistema més sostenible. De fet, és una de les més contaminants del planeta.

Hi ha polítiques ambientals que són força interessants, hi ha projectes d’economia circular, el disseny digital o la digitalització de tots els processos de producció, el reciclatge, la reparació, la reutilització, la conscienciació dels consumidors, etc.

És veritat que no és un camí fàcil ni una solució genial, però s’està abordant des dels diferents agents. Tothom està intentant fer la seva part, tant en l’àmbit governamental, com des de les empreses privades i públiques i les diferents organitzacions i entitats socials.

En un context d’innovació i repensada, quin paper juga el programa de RevESStim el tèxtil?

BP: El programa RevESStim el tèxtil és el programa de Barcelona Activa que treballa l’enfortiment i l’impuls de projectes d’emprenedoria social i col·lectiva en el sector tèxtil a la ciutat i per enfortir les empreses del sector tèxtil sostenible que ja existeixen a la ciutat.

Ho fa bàsicament a través de dues línies d’acció: una, el que és bàsicament l’enfortiment socioempresarial, com la formació i l’assessorament empresarial d’eines de gestió, plans de viabilitat, planificacions estratègiques, molt adaptat al sector del tèxtil. L’altre eix, és la part d’articulació, perquè és un sector que no està prou articulat i no és prou visible a la ciutat tot i que sí que n’hi ha bastants iniciatives que estan desenvolupant projectes tèxtils o de la moda des d’aquesta mirada. Intentem articular el sector per fer-lo cada vegada més visible i, així, generar més sinergies i desenvolupar projectes molt més comuns.

Mencionaveu Catalunya. Com és la situació aquí i, concretament, a Barcelona?

VL: Moltes dissenyadores de moda i petites marques de l’àrea de Barcelona han adquirit, des del moment de la seva creació, un compromís social en tant a la confecció de les seves peces: buscant tallers petits amb implicació en l’economia social i solidària (ESS), a través de programes d’inserció laboral. Cada cop és més freqüent trobar iniciatives que assumeixen que la responsabilitat mediambiental va de bracet d’un deure social.

A Barcelona, el sector tèxtil està molt segregat. Des del  RevESStim el tèxtil, el programa de Barcelona Activa, es treballa per articular el sector i per donar-li visibilitat conjunta a totes les parts que estan involucrades en la cadena de confecció.

Com es treballa des del programa RevESStim el tèxtil l’articulació sectorial?

BP: El sector tèxtil a Barcelona té moltes organitzacions que treballen a diferents nivells i des de diferents perspectives. Des del RevESStim el tèxtil hem creat espais de treball pels diferents agents: hi ha un grup d’emprenedores, per persones que estan emprenent el tèxtil sostenible i que pretén desenvolupar solucions conjuntes; hi ha un altre grup que treballa des dels tallers socials que existeixen a Barcelona i identifiquen quins projectes conjunts poden desenvolupar. Hi ha un altre grup que està treballant des dels centres formatius que estan formant en tèxtil de la ciutat. Des de cada grup s’analitzen les necessitats i s’intenta desenvolupar accions conjuntes. Així, la idea és que tots aquests grups acabin tenint un espai de trobada.

Quina és la relació del sector del tèxtil amb l’ESS?

VL: L’ESS posa al centre a les persones i al medi ambient, i és important en el sector econòmic representant el 7% del PIB de la ciutat. És una altra manera de fer economia que, a més, està molt vinculada, i cada cop més, a una nova forma de fer moda.

Parlem d’empreses que estan generant un impacte social positiu, a la vegada que redueixen al màxim l’empremta ambiental i avancen cap a models organitzatius més participats, especialment quan es dediquen al sector tèxtil.

Com podem fer créixer el sector del tèxtil sostenible a la ciutat?

BP: Cal fer una reflexió sobre el nostre consum, com el reduïm, com reutilitzem, com reparem molt més i, quan hem de comprar, on i com ho fem. Aquesta reflexió sobre el consum, en tots els àmbits de la vida és important, però en l’àmbit de la nostra relació amb la roba i la moda és moltíssim més.

De mitjana, fem servir les nostres peces de roba set vegades. Això posa de manifest que hi ha d’haver un canvi important dels hàbits de consum que aposti per les empreses que realment estiguin treballant per un tèxtil sostenible i que no poden competir amb les fast fashion pel seu preu  per  sota del seu  cost  real de producció.

VL: Hi ha una cosa que jo sempre dic: a l’hora de comprar una peca de roba, pensa si seràs capaç de posar-te-la més de trenta vegades. És una recepta que permet canviar l’eix d’actuació en el consum i que funciona molt bé.

Per què el cost de la moda sostenible és més alt que el del fast fashion?

BP: Si la fast fashion internalitzessin els costos dels impactes que té, com els abocaments que produeix, de les condicions laborals amb què produeix, segurament el preu seria similar. El problema és que la fast fashion no està repercutint el cost real en el preu.

Quines són les tendències actuals del sector?

BP:  Justament reflexionem sobre això a les 3res jornades del programa. Una de les tendències que està sorgint són els models de negoci que prioritzen l’ús i no la compra. Models de negoci com l’intercanvi o lloguer de roba, o l’adquisició de roba de segona mà no estan pensant en la producció, sinó en l’intercanvi o en la reutilització, retro alimentant nous models de consum.

VL: El sistema de lloguer com a model de negoci es presenta com un compliment ideal per evitar tot el que és l’acumulació per caprici d’una gran quantitat de roba. Afavoreix especialment la transformació cap a un model de consum de roba efectiu i que contribueix a reduir l’impacte mediambiental del sector.

Com seran les 3res jornades del RevESStim el tèxtil?

BP: Un dels moments clau del programa anual són les jornades que, enguany seran el 31 de maig en format  presencial a  InnoBA, al  carrer  Perú  52. Tornaran a ser presencials, com les primeres on van participar més de 100 persones. Sota el títol Del tèxtil del futur als reptes del present, reflexionarem sobre què hem de fer en l’actualitat per arribar a aquest tèxtil del futur, el que totes ens imaginem. Aquest debat de cocreació es farà en diferents espais. 

Una primera part consisteix en dues taules rodones simultànies per reflexionar sobre els reptes del tèxtil del futur. La primera, versa sobre la digitalització i  la  transformació que aquesta genera en el  sector.

Moltes vegades pensem en digitalització només en clau de comercialització, però també té altres  impactes, en els  models  productius, per exemple facilitant la  creació de  models  sota demanda,  generant comunitat o facilitant la internacionalització de les marques.

La segona taula rodona té més a veure amb la gestió del residu, explorant tendències sobre la gestió  d’aquest i l’economia circular. En aquesta  taula es parlarà de tendències com l’ecodisseny i l’upcycling  entre d’altres.

L’objectiu d’aquetes  dues taules és oferir una mirada des de l’expertesa tot compartint reflexions amb  tres persones de renom de les temàtiques esmentades. Després  tenen lloc  “els  racons  per  filar”,   espais d’intercanvi amb experiències concretes per abordar les temàtiques tractades a les taules des  d’una vessant més pràctica. L’intercanvi es realitzarà en grups petits per facilitar una mirada més vivencial.

Per la tarda, s’organitzarà un espai d’enxarxament per a projectes i empreses per tal d’identificar elements en comú i enfortir els vincles i les col·laboracions entre elles.

Quins són els reptes de l’economia circular i la digitalització? Què podem esperar d’aquestes tendències?

VL: En el cas de la moda digital, que pot impactar realment la moda física, la digitalització de la moda s’ha de començar a pensar a gran escala global. A títol personal, jo no crec que es pugui substituir la indústria de la moda física, que és una indústria que produeix més de 700 mil milions d’euros. A Europa només, el sector tèxtil i de confecció factura 162.000 milions d’euros anuals. Però, sí crec que pot influenciar en el consum i la nostra relació amb la roba.

Per exemple, la moda digital ja està exercint influència en la manera de fabricar i consumir els productes. Un exemple de reducció d’empremta de carboni a través de la producció sota demanda, amb col·leccions càpsula que són únicament digital com la de Farfetch. Després de la campanya de màrqueting inicial, es recullen les comandes i es produeixen les peces físiques només sota demanda. D’aquesta manera, s’estalvien al voltant de 2,5 tones d’empremta de carboni perquè l’empremta de carboni d’una peça digital suposa el 3,85% que el d’una samarreta de cotó fabricada tradicionalment.

Hi ha d’altres maneres com els swaps, o les plataformes compartides que permeten als usuaris llogar peces o publicar la seva pròpia roba per llogar-la o vendre-la. Aquest tipus d’accions allarguen la vida útil de la peça de roba, ajuden a que sigui més llarga.

Com va sorgir el programa d’acompanyament al sector del tèxtil?

BP: El RevESStim el tèxtil va néixer com a resposta a una necessitat molt concreta del sector. Quan vam començar a fer assessorament de projectes d’emprenedoria des de la mirada de ESS, un percentatge elevadíssim era de gent que volia emprendre dins el sector tèxtil. Va ser llavors quan vam decidir que  calia un recurs específic per a acompanyar aquesta tipologia de projectes.

Hi ha un planter molt important de projectes tèxtils que comencen que aposten per incorporar aaquesta mirada.

VL: Hi ha molta iniciativa, hi ha molta idea. Els temps que hem estat vivint aquests darrers anys amb la covid-19 i amb les crisis econòmiques reiterades que hem tingut, ens fa ser molt creatius i buscar solucions.

Què necessitem ara, per a fer créixer aquest planter, per fer germinar aquestes llavors?

BP: És un sector que necessita accés a finançament, visibilització, i per assolir la sostenibilitat econòmica cal fer el salt d’escala a través de la intercooperació. Són projectes que o bé tenen poqueta trajectòria o són petits, que les persones que els conformen són microempreses. Cal un canvi de model de consum per assolir aquesta sostenibilitat econòmica.

VL: I un canvi d’economia també. Ens basem en un model econòmic que respira, viu i mor pel PIB quan ens hauríem d’enfocar més cap al decreixement com una manera de millorar la qualitat de vida. Es necessiten diners per poder finançar tot això, però ha d’estar vinculat a un canvi de model econòmic, a un canvi dels paradigmes de com vivim avui i com pensem que han de ser les nostres vides. S’ha de passar per ser menys materialista, menys consumista, menys individualista… tots els istes, fora!