Economia Social i Solidària

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que representa 35 federacions que aglutinen més de 3.000 entitats socials a Catalunya, és una entitat de tercer nivell que treballa en la defensa dels drets socials i l’enfortiment del tercer sector. Arran del 7è Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya, entrevistem la seva presidenta, la Francina Alsina, que ens explica com la Taula vol aconseguir una societat més justa, inclusiva, equitativa i cohesionada.

Què destacaries del 7è Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya, celebrat el juny?

El més important que hem pogut veure en aquest congrés és la importància d’anar tots plegats, de treballar tots junts. Perquè quan unim forces de tots els agents socials que s’impliquen – tant pot ser administració com som les entitats, universitats, moviments veïnals – és quan ens en sortim. El lema del congrés era La reconstrucció del Tercer Sector. Ens ha quedat molt clar que aquesta reconstrucció només la podrem aconseguir si tots ens hi posem junts a treballar plegats.

I també, una de les coses que hem après, és que la recepta de la reconstrucció no pot ser la de sempre. Tenim una situació que se’ns ha quedat aquí molt enquistada i ja veiem que les polítiques de sempre no funcionen. Per tant, ens hem de reinventar i hem de canviar la manera de fer política per poder afrontar els reptes que tenim endavant.

A què et refereixes amb la situació enquistada?

De pobresa. Les dades l’IDESCAT mostren que estem en un 26% de pobresa i que no baixa. Veiem uns resultats producte de les mesures que s’han anat traient per anar aturant els cops. Però són mesures temporals que quan aquestes deixin d’existir, què passarà si no anem a solucionar els problemes de fons? No s’han solucionat, encara són aquí.

Seguim tenint clavada una bossa de pobresa. Veníem d’aquella crisi del 2008, ens va enganxar la pandèmia quan encara no l’havíem superat. Durant la pandèmia hem tingut un milió de persones més en situació de pobresa. I després ens ha enganxat la guerra d’Ucraïna.

Com es pot revertir aquesta situació?

S’ha de canviar la manera de fer política. Hem de fer política de veritat. Polítiques que siguin valentes. Anar a l’arrel del problema. L’arrel del problema tots la sabem quina és: falta un habitatge de qualitat, que sigui assequible. Falta feina de qualitat. Falta també un treball que estigui ben remunerat. Aquest fenomen de treballadors pobres no el podem continuar mantenint.

Són tres pilars que, fins que no anem a solucionar-los, continuarem mantenint aquesta bossa de pobresa. Per això estem dient que fa falta fer política, no anant fent pedaços com estem fent ara amb aquestes mesures provisionals. El tipus de política que tenim fins ara són polítiques que estan molt estancades i que no s’innoven. Ens falta un bon pressupost.

L’estat de benestar és l’educació, la salut, però també és l’àmbit social. I, en canvi, a l’hora de fer pressupostos socials sempre és el germà pobre. El que estem reclamant és que es tingui en compte i es posin al mateix nivell.

Com ens preparem comunitàriament per les properes crisis?

El més bàsic és apuntalar aquests tres pilars que et deia: que tothom pugui tenir una llar, una llar digna; que tothom pugui tenir una feina també digna, que li permeti arribar a final de mes; i, els que no poden, se’ls hi garanteixi el mínim d’ingressos. Si tenim aquests tres pilars assegurats, la crisi que vingui la podrem superar.

Quan va esclatar la pandèmia, les nostres entitats socials van atendre un 30% de persones que mai havien necessitat una ajuda social. És una barbaritat. Això, què ens estava dient? Que les persones vivien al dia i com podien. I, quan els hi va fallar la font d’ingressos o perquè estaven fent feines precàries, o perquè estaven en treballs de cures, o el que fos, aquestes persones que mai a la vida s’ho haurien pensat i que no havien trepitjat una entitat social, hi van haver d’anar. Si portàvem encara no un mes i ja les entitats socials van haver d’estar ajudant a les persones a poder pagar lloguer de l’habitació! En quina situació ens està dient que estaven? Totalment precari. Les persones no estaven ben assentades. No tenien una seguretat. Estaven vivint al dia.

I què es pot fer per evitar una altra crisi? Ja no només per afrontar-la.

El model capitalista actual ja hem vist que ens porta de cara a la crisi. Per tant, creiem molt en tot el que sigui l’economia social i solidària (ESS). És un canvi del model capitalista tradicional per un model on es posa a la persona al centre, el benestar de la persona al centre. Si s’enforteix el teixit de l’economia social i solidària, segur que podrem desenvolupar un model econòmic i social molt diferent que doni seguretat a la persona.

Tindríem sistemes de governança molt més democràtics, també hi ha aquest compromís mediambiental… Tot ell, et fa canviar el paradigma. I, una de les coses que ens agrada a nosaltres és que totes les entitats que estem a dintre, compartim el mateix ADN. Perquè busquem el bé comú. No tenim ànim de lucre.

Hi ha algun exemple de polítiques que ja estiguin en aquest camí?

L’Ajuntament de Barcelona jo diria que és el que s’ha bellugat més ràpid, dintre d’aquesta situació que ens hem trobat amb la pandèmia. Va ser molt àgil a l’hora de reaccionar. Una de les primeres coses que desplegà va ser el  Pacte per Barcelona, una reactivació tant social com econòmica, que va comptar amb tots els actors de la societat, perquè aquí vam estar implicats tots. I va posar com a objectiu principal la recuperació. Hi hem intervingut des de sindicats, tot el tercer sector social, universitats, empresa…  Això sí que ha estat un autèntic procés participatiu.

També l’Estratègia #ESSBCN2030, que creiem que és importantíssima. No són propostes etèries, sinó que són molt aterrades a la realitat i, a més a més, s’han articulat de forma col·lectiva. A més a més, el que ha fet també ha sigut desplegar polítiques molt concretes, o accions molt concretes en els barris de Barcelona. A Barcelona, les entitats de l’economia social i solidària (ESS) estan molt arrelades als barris. Són entitats que han nascut dels moviments comunitaris dels mateixos barris de Barcelona i que han anat transformant el model econòmic des de baix.

Si potenciem tot això, i l’Ajuntament ho fa conjuntament amb l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), promovem també el canvi d’aquest model.

A més d’aquest compromís territorial, què pot aportar l’Estratègia #ESSBCN2030?

Un dels elements que s’ha volgut potenciar dins l’Estratègia, per exemple, és promoure la contractació social reservada a entitats socials o a entitats de l’ESS i el que s’està fent és una incidència dins del mateix Ajuntament perquè faci aquestes clàusules socials. El que fem és teixir tot aquest treball per, al final, multiplicar l’existència de l’ESS dins Barcelona.

 Quins altres passos voleu establir per treballar amb les administracions i per treballar internament a través del treball en xarxa entre les entitats de la Taula?

Continuem fent denúncia davant de tot allò que no funciona i li diem a l’administració què és el que necessitem. I anem posant sobre la taula solucions, com podria ser l’habitatge, o les subvencions. El sistema de finançament que tenen les entitats del Tercer Sector no funciona. Per això, hem estat promovent la llei del Tercer Sector, que ja va entrar en el Parlament com a projecte de llei. El que reclamem és aquesta estabilitat i que es reconegui que el Tercer Sector Social també és servei públic.

Som entitats que no tenim ànim de lucre, que estem treballant per a la ciutadania, que estem fent pel bé comú, que estem fent un servei públic. A més, ha quedat claríssim que, en temps de pandèmia, les entitats socials vam tenir una agilitat increïble per reconvertir-se i estar al costat de les persones en tot moment, i es va reinventar més d’una entitat per poder donar servei i no poder deixar a ningú sense atendre.

Què suposarà aquesta Llei del Tercer Sector?

Cal destacar que Catalunya és de les últimes comunitats d’Espanya que no té una Llei del Tercer Sector Social. Sense una llei al final no pots reclamar estar en el procés de disseny, d’execució o d’avaluació de les polítiques socials. Quan tens una llei, que et blinda i et reconeix, tenim més capacitat per reclamar estar en aquests processos.

Per acabar, quin missatge t’agradaria compartir?

Tenim el perill de quedar-nos a la cua de la recuperació social perquè les nostres dades són de les pitjors de tot l’Estat Espanyol. Per poder superar aquesta crisi, cal invertir on cal, cal consolidar el benestar de les persones, assegurant-hi els tres pilars, i treballar conjuntament amb el Govern com a servei públic que som.