Economia Social i Solidària

Entrevistem a dues persones de la cooperativa Sostre Cívic, pionera a Catalunya en el model d’habitatge en cessió d’ús, que permet a les persones sòcies accedir a habitatges assequibles, estables i no especulatius. Expliquen en què consisteix aquesta proposta transformadora, els seus avantatges i com està totalment alineada amb l’Estratègia ESSBCN2030 per tal que tingui un impacte real als barris i a la ciutat.

La vostra entitat és pionera a promoure el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús. En què consisteix aquest model, com ajuda a garantir l’accés a un habitatge assequible, i quins són els seus avantatges respecte a altres models d’habitatge social?
Carles Alcoba (CA): Som un model de propietat col·lectiva i defensem que els habitatges són per viure-hi. Tenen un doble component, el de dret i el d’actiu financer, i el que fem és eliminar aquest últim. Al final, la gent no vol una casa per fer negoci, sinó una casa per desplegar el seu projecte de vida. L’habitatge en cessió d’ús és un híbrid entre la propietat i el lloguer; per accedir-hi has d’aportar un capital inicial i la resta de temps pagues unes quotes molt més baixes que les que pagaries en el mercat privat. Pots estar tota la vida sense ser propietari, però alhora tampoc ets llogater. Per molta gent, l’accés a l’habitatge en propietat és prohibitiu i el mercat de lloguer també, tant pels preus abusius com per la limitació temporal. Això fa que sovint hagis de marxar del barri i fins i tot de la ciutat. Amb el nostre model, més assequible pel preu més baix, la gent també pot preveure el seu impacte financer a llarg termini.

En el marc de l’Economia Social i Solidària (ESS), com contribueix a l’impuls d’una ciutat més equitativa i inclusiva?
Eva Ortigosa (EO): Partim d’una cosa tan simple com que les cases siguin per viure-hi. Una ciutat serà més inclusiva i més equitativa si els habitatges disponibles són per la seva ciutadania i no per fer-ne negoci o perquè siguin temporals. Dins del marc de l’Economia Social i Solidària, defensem l’habitatge no especulatiu i estable en el temps, que les cases siguin per la gent. En fer-ho des de l’ecosistema de l’ESS, es gestiona democràticament, el poder és de les persones que formen part de la cooperativa. Això té dos resultats: una gestió transparent i democràtica, i una gestió comunitària. Les persones volen crear un vincle diferent de la individualitat i les relacions entre les quals viuen a l’edifici estan molt al centre, hi existeix un suport mutu. Casa teva va més enllà del teu habitatge i aquesta voluntat expressa de fer comunitat traspua la majoria de vegades cap a la ciutat.
CA: Aquest model es pot replicar en l’economia privada, per això és tan important fer-ho en el marc de l’ESS. La cessió d’ús per si mateixa no és transformadora, sinó és que està dins de l’àmbit de l’Economia Social i Solidària.

Actualment, s’estan desenvolupant dues promocions a Barcelona. En quina fase es troben?
EO: Sostre Cívic té a Barcelona tres projectes amb gent vivint, a Ciutat Vella, Poblenou i Roquetes, i dos més en construcció: un a la Via Augusta, ‘Can 70’, i un a Sant Andreu, al passeig de Torres i Bages, ambdós a punt de començar les obres. Des de fa anys, un grup de sòcies ha estat treballant perquè siguin possibles. ‘Can 70’ és un projecte per a persones majors de 55 anys que treballen per tenir un envelliment actiu i volen autogestionar-se i col·lectivitzar els serveis de cures en l’última etapa de la vida. El de Sant Andreu, fet en col·laboració amb el grup TEB, té entre un 10 i un 12% d’habitatges per persones amb discapacitat intel·lectual.

Què fa atractius aquest tipus de projectes en termes d’habitabilitat i sostenibilitat?
EO: Dins de l’ESS tenim molts principis i valors, un d’ells la sostenibilitat. I ens posem les piles perquè a l’hora de construir, dissenyar i contractar serveis, fer-ho sempre amb el prisma de l’ESS per tal de minimitzar les necessitats de consum energètic i l’impacte ambiental de la construcció, així com dels consums posteriors.

Fa poc vau anunciar el finançament de 350 nous habitatges socials en cinc municipis catalans, tots en sòl municipal i una part important finançats per fons europeus Next Generation. Per què es tracta d’una iniciativa pionera?
CA: Fa dos anys vam començar un procés de salt d’escala i per arribar a un públic més general necessitàvem ampliar. Si volem créixer, ens cal sòl i finançament. Teníem el finançament de la banca ètica de casa nostra, però ens calia un suport més enllà. Aquí és on apareixen els Fons NextGenerationEU i el crèdit de 31 milions d’euros del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa. És la primera vegada que aquest banc finança una cooperativa en l’àmbit europeu i existeix la voluntat que aquesta iniciativa es repeteixi. Aquest és un missatge de futur molt potent.

Com s’alinea Sostre Cívic amb l’Estratègia ESSBCN20230? Com influeix en la política d’habitatge de la ciutat i quines mesures concretes esteu implementant per contribuir-ne?
EO: Estem completament inserits en les línies de l’Estratègia que promouen els models d’habitatges alternatius i sostenibles, i intentem estendre l’ESS als diferents barris on es troben els habitatges. Ho fem promovent el mercat social i la intercooperació, acompanyant-nos de molts actors i intentant que totes les aliances i els subministraments puguin ser amb entitats de l’Economia Social i Solidària perquè hi hagi un impacte real a la ciutat i a la ciutadania. La idea és sumar amb altres entitats en temes de mobilitat, d’alimentació i productes de proximitat, i d’energia, entre d’altres.

La pujada abusiva dels preus de l’habitatge i la gentrificació fan que iniciatives com la vostra tinguin especial rellevància en les grans ciutats? En quin punt es troba el model de cooperatives d’habitatge a la ciutat i a Catalunya?
EO: La situació actual planteja un escenari en els pròxims tres anys amb un impacte important a Barcelona. A més dels tres projectes de Sostre Cívic, a la ciutat s’estan construint quatre més: La Regadora (Sant Andreu), Ruderal (Vallcarca), Sotrac (La Bordeta) i Torrent Viu (Sarrià).
CA: Gràcies als avanços, els ajuntaments o les polítiques que fins fa poc ens veien amb una mica de recel, ho fan ara amb millors ulls, la qual cosa ens permet ser més competitius i fa que la gent ‘s’apropi més cap a nosaltres.

A quines barreres principals s’enfronten les cooperatives d’habitatge?
CA: Sòl i finançament. En el sòl tenen molt a veure les administracions públiques, ja que la majoria d’ajuntaments disposen de sòl que poden cedir a projectes com els nostres, que van més enllà de l’habitatge. L’impacte que tenen en el municipi és tan gran que implica un gran retorn social.
EO: Tenim un conveni ESAL (Entitats sense ànim de lucre), una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i les entitats que promovem habitatge social, que posa a disposició sòl municipal públic per poder-ho cedir en unes condicions específiques a entitats que promouen habitatge social sense afany de lucre. Això ajuda al fet que, davant d’un sòl possible, no hi hagi competició amb altres entitats. Aquest conveni, que ha permès que a Barcelona aflorin més solars, dona un marc perquè entitats com la nostra puguem parlar i desenvolupar projectes, treballant amb les persones i amb els barris. Limita la competitivitat i facilita la col·laboració.

Quantes persones sòcies té actualment Sostre Cívic? Què pot incentivar la sensibilització de la població a sumar-se a l’habitatge cooperatiu?
CA: Ara mateix, tenim 1.600 sòcies. Persones grans que volen viure la vellesa d’una manera diferent més enllà de les residències, gent que busca un habitatge assequible o la construcció d’una forma de vida diferent… Els motius varien.

Com creieu que evolucionarà l’habitatge cooperatiu en els anys vinents i quins són els majors reptes? I els projectes futurs de Sostre Cívic?
EO: El repte de continuar construint amb aquesta cooperació pública-cooperativa és clau. Es tracta del binomi entre el model de cessió d’ús, que no deixa de ser societat civil organitzada que vol crear una alternativa, juntament amb polítiques públiques que afavoreixin que això sigui possible. Soles serà molt difícil arribar-hi, i s’ha vist que aquest binomi és possible per tirar endavant projectes assequibles, estables i no especulatius.