Economia Social i Solidària

Entrevistem a Álvaro Porro González, Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària. Parlem del balanç del darrer mandat i els reptes de futur.

Com avaluaries les polítiques públiques d’impuls i suport a l’Economia Social i Solidària (ESS) del darrer mandat?

El primer mandat va ser “d’obrir”, de començar amb força unes polítiques públiques que no s’havien fet mai a Barcelona i, en general, a poques ciutats de Catalunya, Espanya o Europa. Això va significar crear uns nous equips especialitzats, un pressupost potent per implementar aquestes polítiques, el primer Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària (PIESS), i una figura política. En aquest segon mandat hem consolida tot això, sobretot aprofitant el marc de l’Estratègia ESSBCN2030 i el nou PIESS 2021-2023.

Dins d’aquest marc, hem pogut consolidar molts d’aquests programes i, tot i tenir la pandèmia pel mig, les xifres ho confirmen, hem crescut molt, més que doblat en molts dels serveis. Només en aquest mandat hi ha hagut 662 organitzacions recolzades amb 5,5 milions d’euros de subvencions que si sumem a les del mandat anterior: arribaríem a les 850 i als 6,5 milions d’euros. En termes de les persones que han passat pels programes d’assessorament, acompanyament i formació de Barcelona Activa, hem passat de les 1.900 persones al període 2019-2021, a 1.400 persones només el 2022, es a dir, sobrepassarem els 17.000 persones nomes durant mandat. També ha ajudat la capacitat de fer activitats online, amb més de 8.000 participants que ha implicat un fort creixement de la participació.

Quins altres indicadors mostren aquesta consolidació?

El ritme de creació de cooperatives, per exemple. De vint i cinc creades en el 2015, a 70 en el 2019 primer de aquest mandat. Tot i que amb la covid-19 va haver una caiguda important, ja el 2021 estàvem gairebé en 60 cooperatives de nou.

En general, són unes dades significatives que confirmen la hipòtesi de que tots aquests serveis, programes i polítiques municipals tenen un públic. Per exemple, al 2015 només el 3’5% de les empreses acompanyades per Barcelona Activa eren de l’ESS i al 2022 està per sobre del 10,5%. S’han consolidat totes aquestes polítiques i serveis, i tot això ve acompanyat del moment dolç que viu l’ESS de la ciutat. Això no vol dir que sigui fàcil i que estigui solidificat. Però hi ha un moment de visibilitat, d’expansió i confluència entre la diversitat de l’ESS on les polítiques municipals hi han contribuït.

I dins d’aquest balanç, quines limitacions heu identificat en la implementació d’aquestes polítiques?

En general, les competències de l’Ajuntament en termes de regulació i de fiscalitat per a impulsar un model econòmic són molt limitades. Esperem que la nova Llei d’Economia Social i Solidària i, sobretot, el desenvolupament del reglament, generin un marc encara més òptim per l’ESS. També el fet que existeixi un Ministeri de Treball i Economia Social a Espanya per primera vegada pugui permetre, ja sigui a través del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de cent milions d’euros o de la nova la llei estatal, tenir un context més propici.

Aquesta limitació de competències també limita la integració a través d’altres polítiques municipals. La idea és poder aprofundir en la transversalitat en el pròxim mandant, com s’ha fet amb  l’habitatge cooperatiu. Així, volem aprofundir en les necessitats de contractació pública, obrir noves possibilitats. A més, amb la nova llei i altres que puguin venir després, també intentar veure com determinades polítiques públiques de nova generació, com poden ser les tecnològiques o les de l’urbanisme, poden incorporar actors de l’ESS.

Menciones l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com un dels grans pilars. A què és deu aquesta importància, aquesta transversalitat?

Ressaltaria l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a política transversal i, a la vegada, com sector tractor molt important de l’ESS. Crec que l’Ajuntament ha obert un camí que està tenint un impacte més enllà de Barcelona bastant important. De fet, aquí es va celebrar el primer Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió el passat novembre i amb gent de tot Espanya: la referencialitat de Barcelona és clara!

Ara mateix tenim gairebé trenta 29 projectes a Barcelona relacionades amb l’ESS, i estan en procés  gairebé més de 1.000 habitatges impulsats des de l’ESS. Això significa tot un teixit de projectes i de persones que genera també un efecte tractor sobre altres sectors com poden ser l’arquitectura, la gestió, la construcció, les assegurances, la mobilitat o l’energia. Entre els hubs cooperatius, la densificació de projectes d’ESS i les cooperatives d’habitatge, es poden promoure superilles de l’Economia Social i Solidària a la ciutat.

Per què creus que estem, doncs, en aquest moment?

Cal posar en valor el treball d’intercooperació que generem amb el teixit de l’ESS de ciutat. L’estratègia #ESSBCN2030 s’ha conformat com un espai de treball bastant fluid, on la diversitat de l’ESS està funcionant així com la coproducció público-comunitària. En la lògica de lideratge de l’Ajuntament i AESCAT, podem muntar coses com La Febrerada, i s’estan tirant projectes amb un grau de confluència important amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Ateneu Cooperatiu/Coopolis i la Confederació de Cooperatives de Catalunya, que generen fortaleses, capacitats i legitimitats compartides. És un espai que desborda a qualsevol actor en concret.

A més, Barcelona sempre ha tingut clar que és el seu paper en l’ESS va més enllà de la mateixa ciutat. Ha de poder contribuir com a capital del país i ciutat de referència. L’exemple més clar d’això i de la intercooperació que es potencia és l’impuls a la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS). Durant aquests anys no ha parat de créixer i de mostrar-se com un instrument molt útil per desenvolupar polítiques locals de l’ESS amb més de 60 municipis a tot el territori i de tots els colors polítics de govern.

I, de la mateixa manera, hi ha una lògica de col·laboració important amb la Generalitat de Catalunya amb polítiques públiques ben dotades i recursos com els projectes Singulars, la Xarxa d’Ateneus Cooperatius o les Comunalitats que, de fet, a Barcelona n’hi ha cinc.

Cal aprofitar aquesta situació, aquest canvi de paradigma, per fer un salt d’escala. Això implica sortir de les zones confort, l’ESS està en un moment que s’ho pot permetre.

I com s’articula tot això en el PIESS 2021-2023 i l’#ESSBCN2030? Què vindrà després?

El Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària és l’articulació amb la que l’Ajuntament contribueix a tots els objectius que marca l’Estratègia #ESSBCN2030. Per la seva banda, l’estratègia s’articula en base a projectes de ciutat que, d’una manera o altra, van evolucionant i van agafant força segons el moment i la implicació de les entitats. El PIESS cada any té un pressupost de quatre milions d’euros i, en aquest mandat, hi ha hagut una forta aposta per la inversió, especialment el BLOC4BCN. Amb més de 10 milions d’euros, aquesta rehabilitació generarà el pol d’Economia Social i Solidària i la incubadora de cooperatives més gran d’Europa. Serà un abans i un després: generarà un impacte, primer de ciutat i d’àrea metropolitana i de país, en segon lloc.

En aquest moment hi ha un especial enfocament per part nostra que també té a veure amb la fase en la que estem i la que s’hi dibuixarà els propers anys: un focus per impulsar sectors concrets i articuladors que permetin generar dinàmiques d’intercooperació, però també espais físics, hubs o pols cooperatius que tenen un efecte multiplicador al territori, com ho pot ser el Grup Ecos, Can Batlló, La Comunal i d’altres que han sorgit de manera autònoma i que hem pogut donar-hi suport. En aquest sentit, a més del BLOC4BCN que estarà operatiu al gener del 2024, hi ha dos projectes emblemàtics pels propers anys de llarg recorregut: La Model, a l’Eixample, i una altra que podrem explicar aviat d’un nou pol cooperatiu al nord de la ciutat.

En el cas de La Model, es preveu que dintre del nou complex hagi diversos espais dedicats a la comercialització de productes i serveis de l’ESS com un supermercat cooperatiu. Una mena de “centre comercial de l’ESS”, per dir-ho provocativament.

Més enllà d’això, les últimes jornades organitzades per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), Futurs imPossibles, ens obren una de les pistes de treball per als propers anys: la transició ecològica. L’administració ha de tenir un paper important i ha de veure quines oportunitats surten. Per exemple, en les comunitats energètiques, el cooperativisme vinculat a l’energia o la mobilitat, el consum i o els serveis, per mostrar-se com una solució pràctica per sectors de població. L’ESS pot mostrar com compartir propietat i recursos, cooperar. Hem de mostrar i visibilitzar com l’ESS te un sentit no només polític i ètic, sinó també econòmic.

Quines altres línies d’actuació alineades amb l’ESSBCN2030 estan ja en marxa?

També estan treballant, per exemple, en un fons de capital pacient de inversió per cooperatives de treball i un fons de garanties per a habitatge cooperatiu. A més, estem treballant també en la necessitat d’unificar o coordinar les plataformes per trobar feina dintre l’ESS i estem pensant en possibles instruments compartits per a l’atracció i la retenció del talent dintre de l’ESS. De la mateixa manera, s’està imposant també bastant instruments d’acompanyament per a la presentació a licitacions públiques pel teixit de l’ESS. També estem treballant en una estratègia marc d’impuls al sector tecnològic de l’ESS i la digitalització generalitzada de les entitats i empreses de l’ESS, que s’afegiria a les altres grans estratègies com la de l’Alimentació Sostenible.

I és que diferents Projectes de Ciutat s’estan desenvolupant gràcies al marc de col·laboració i de co-producció de l’#ESSBCN2030. Això és molt positiu, perquè dona molta més força i molt més impacte a les polítiques públiques.

En el cas de l’Alimentació Sostenible, com es vincula amb l’ESS de la ciutat?

S’ha fet un impuls fort en aquest mandat amb la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i l’Estratègia de Ciutat 2030. L’ESS és especialment forta perquè hi ha molts projectes vinculats al consum, la comercialització o a l’educació que tenen a veure amb aquest sector i el de la transició ecològica. Té molt a aportar.

A quins reptes s’enfronta actualment l’ESS?

Tenim el repte del creixement de les nostres organitzacions i cooperatives, que impliquen canvis de cultura, organitzativa i de funcionament. Però, ja amb vistes de guanyar escala de primer nivell, dinàmiques d’intercooperació que ens permetin créixer mitjançant un segon o tercer grau o grups cooperatius, sectors articulats, hubs cooperatius.

També tenim el repte de la qualitat de l’ocupació i les condicions laborals dintre l’ESS, la retenció del talent, el com poder relacionar-nos i, inclús, aprendre i col·laborar amb determinats sectors de l’economia mercantil com pot ser el petit comerç, el comerç de proximitat o la petita i mitjana empresa. Un altre dels reptes és apropar-nos a col·lectius en situació de vulnerabilitat, com en el cas de la feina que s’està fent des de l’Ajuntament amb les persones migrades. Continuem tenint el repte de digitalització… però cal posar èmfasi en les etapes que ja estem obrint i treballant!