Economia Social i Solidària

Els dies 19 i 20 d’octubre, el Parc de l’Estació del Nord de Barcelona acollirà el primer Festival FESC, un espai d’accés gratuït per a tots els públics en què la ciutadania podrà aprendre, d’una manera lúdica, què és l’economia social i solidària i com aplicar-la a la seva quotidianitat. Hi haurà tallers, jocs, música, tasts de productes, gimcanes, espais familiars i molt més .

Per què la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, que ja compta amb un llarg recorregut, adopta per primer cop el format festival?

Eva Goenaga (EG): En els darrers deu anys, l’economia social i solidària ha experimentat molts canvis. La FESC, que inicialment es centrava en les entitats, ara vol arribar a un públic més ampli. Per optimitzar recursos i energies, cal separar. Per això, l’any passat vam organitzar el Fòrum FESC, un espai de reflexió, de trobada i de compartir, per veure on estem i cap a on anem. I enguany encetem el Festival FESC amb la intenció de dirigir tots els esforços cap a la ciutadania. I també ens movem d’espai, ens traslladem al Parc de l’Estació del Nord, un lloc més cèntric i accessible per arribar a un públic que potser fins ara no anava a la FESC. La idea és veure com podem compartir el que parlem al fòrum amb la gent del carrer i arribar a ella d’una manera positiva, didàctica i, sobretot, engrescadora.

A banda d’aquest format, n’hi ha altres novetats importants en el plantejament?

EG: Hem fet un gran esforç en la construcció de continguts. Hem treballat de manera col·laborativa amb les entitats per redactar les bases de què és l’economia solidària per nosaltres en diferents àmbits. Malgrat que totes sabem qui som i què fem, ens faltava aquest exercici de concreció. Al festival, estrenarem una exposició sobre això: Quan allò quotidià esdevé extraordinari. Explica com viure l’economia solidària des de la quotidianitat, aportant una visió senzilla i positiva. Està separada per àmbits i neix amb vocació de ser itinerant.

Antònia Montaner (AM): A banda de fer aquest recull i pensar com ho expliquem, també volem canviar el tipus de discurs perquè no arribi només a la gent que ja està convençuda. Volem fer-ho accessible, fàcil i útil.

La idea és combinar la presentació de projectes amb les activitats culturals i lúdiques?

AM: En realitat, la part de preparació de projectes no és l’eix central. És una finalització de la presentació de l’ESS als seus diferents àmbits, de la seva utilitat i de com aplicar-la a la quotidianitat. Volem que, quan una persona entri en una de les esferes del festival, es trobi amb la idea que hi ha una altra manera de fer les coses i que descobreixi opcions concretes per aplicar aquests valors al seu dia a dia. És una manera, no tant d’explicar els projectes com de donar opcions per canviar l’estil de vida i incorporar l’ESS al teu dia a dia. Els projectes són la part pràctica, el final. N’hi haurà parades de mercat, de productes tèxtils, alimentació, cultura… Les entitats estaran presents de dues maneres: dinamitzant les activitats i atenent el públic als espais expositius.

EG: Enguany les entitats, a excepció de les que fan venda de producte, no tindran estands individuals. Hi haurà uns torns d’atenció al públic, que podrà saber com s’entenen l’habitatge o les cures des de l’economia social i solidària. I si algú vol saber més, tindrà projectes i iniciatives on dirigir-se. Evitem el model de fira amb casetes, perquè si no entens el conjunt, no entens les particularitats.

Quins criteris heu utilitzat per seleccionar els participants?

E.G: Vam llançar un formulari obert a tothom i en la selecció vam assegurar-nos que fos una entitat reconeguda que compartís els valors de l’ESS. Tot s’ha valorat des d’una comissió de continguts i es puntuaven coses com el tipus de públic al qual anava dirigit –que fos el més ampli i familiar possible–, l’interès de l’activitat, la diversitat que podia recollir, la connexió amb algun dels àmbits temàtics o la intercooperació.

Quins tipus d’activitats hi trobarà el públic?

AM: Hi haurà tallers, tasts de producte, exhibicions d’audiovisuals, projeccions, actuacions, creacions col·lectives, performances, gimcanes, jocs, converses… Les activitats són per a tots els públics i algunes estan dirigides als infants. A més, al Parc de l’Estació del Nord hi ha una zona de joc infantil. Intentem que el festival sigui un espai molt acollidor per a les famílies.

EG: Hem convertit les xerrades en un diàleg amb el públic, en converses. També es veuran teatralitzacions i desfilades de roba sostenible de La Coordi.

Què voleu transmetre amb el FESC? Quin seria el missatge amb el qual voldríeu que es quedés la ciutadania?

AM: L’objectiu és que a la gent que passi per allà se li desperti un interès i faci un petit canvi a la seva vida. No podem pretendre que de cop una persona canviï tots els seus hàbits. La intenció és que a poc a poc es vagin despertant consciències.

EG: Una part important té molt a veure amb reconèixer. Quan tenen una criatura, moltes famílies s’ajunten per crear un grup de cures. Això nosaltres ho treballem donant-li un nom o parlant de coses comunitàries, però són pràctiques que es fan des de sempre i són necessàries. És importat apel·lar a com guanyes amb l’ESS com a persona. Parlar de les repercussions més enllà de les accions hi serà, però no anem per aquí. La societat està cansada de ser responsable. No has de canviar perquè el món t’ho demana, sinó perquè la teva vida serà més feliç.

Quin impacte preveieu que tingui, tant a escala personal com professional?

EG: Aquest canvi de model respon a una demanda interna de les entitats de l’economia social i solidària amb l’objectiu d’arribar a més gent i ser més presents en la seva vida quotidiana. Ja hem començat a notar un impacte positiu en la creació de continguts i en la implicació de les entitats. Ara no es tracta només de muntar una parada, sinó de venir al festival per dinamitzar una activitat, fet que genera un impacte professional i cultural important. Esperem que el públic entengui que es pot gaudir des de l’economia social i solidària d’una manera divertida i enriquidora.

Com avaluareu l’èxit del festival? Quins indicadors clau fareu servir?

AM: Estem valorant utilitzar algun mecanisme de valoració in situ. També presentem per primer cop un recurs lúdic interactiu, un joc que es diu Social Fantasy: l’Escamot Rebel i que hem fet conjuntament amb tres entitats sota el paraigua del grup de treball de comunicació SomESS de l’estratègia 2030 de l’Ajuntament de Barcelona. Està plantejat com un joc vinculat als continguts de l’ESS, però també ens servirà per recollir informació. A més de ser un recurs per donar a conèixer l’economia solidària d’una manera divertida, ens serà útil per fer una recollida de perfils sociodemogràfics i de nivell de coneixement de l’economia solidària. Ens ajudarà a fer un balanç i replantejar coses de cara a la pròxima edició.

EG: També farem valoracions internes, com sempre, amb una enquesta a totes les entitats que han participat, perquè és molt important que sigui una cosa col·lectiva i el sentiment de pertinença. Hi ha molta expectativa. Encara que no busquem l’impacte econòmic com en altres edicions, ens centrarem en la qualitat de l’experiència i en com ha viscut el públic el festival. Ens importa més l’experiència viscuda que les xifres.

Considereu que s’està treballant, de forma conjunta entre l’àmbit de l’ESS de Barcelona, per tal de compartir uns missatges comuns i fer més entenedora l’economia social i solidària a la ciutadania?

AM: Sí, totes les entitats són molt conscients de la necessitat de canviar les maneres de comunicar en l’àmbit de l’economia solidària. Un dels objectius és arribar a nous públics. Això es veu en formacions de com comunicar la transició ecosocial d’una manera accessible. En el cas del Festival FESC’24 estem treballant en aquest sentit per tal d’ajustar els continguts i el discurs, fet que suposa una oportunitat que pot ser molt útil per al conjunt de l’ecosistema de l’economia solidària per avançar en la bona direcció.

El Festival FESC, igualment com les Fires d’Economia Solidària de Catalunya des del seu inici l’any 2012, compten amb el suport econòmic i logístic de l’Ajuntament de Barcelona. El conveni de la Xarxa d’Economia Solidària  i l’Ajuntament de Barcelona contempla, juntament amb el Festival FESC, accions amb projectes molt importants per consolidar i millorar el mercat social de l’ESS a Barcelona i Catalunya, com són el PAM A PAM, el mapa de l’economia solidària i la campanya anual de Balanç Social.