Economia Social i Solidària

L’esdeveniment, moderat per l’Anna Fernández de Pam a Pam, va començar amb la  presentació de les persones participants, que van compartir la trajectòria i objectius de les seves organitzacions. Àngel Campabadal, soci i membre de la Cooperativa Cultural Rocaguinarda, va remarcar els quaranta-set anys de feina al barri del Guinardó i les tres línies d’actuació: cultura, consum agroecològic i consum energètic. Laia Ramos, sòcia de la cooperativa de consumidores Keras Buti, creada a l’Hospitalet de Llobregat, va valorar l’esforç per fer accessibles els productes ecològics amb vocació comunitària.

Malgrat reconèixer les dificultats econòmiques del projecte, Jordi Rojas, president de la cooperativa de consumidoras Opcions, va recordar dues eines potents que fan servir, la revista Opcions i la primera plataforma digital de consum conscient La Zona. Gaia D’Elia, de la cooperativa de segon grau Batec, va descriure l’aposta per la transició energètica basada en la intercooperació i la col·laboració amb administracions i entitats, mentre que Andoni López, de la cooperativa de consumidores Som Mobilitat, va ressaltar la feina per expandir la xarxa de cotxes elèctrics més enllà de Barcelona.

Robert González, de la cooperativa de consumidores Germinal, va parlar dels trenta-un anys de trajectòria d’aquesta cooperativa agroecològica al barri del Farró, a Sarrià-Sant Gervasi. I Andrea Castarlenas, de La Dinamo Fundació i Cercle de Transició Ecosocial, va reflexionar sobre el creixement de l’habitatge cooperatiu com a model transformador que transcendeix l’àmbit residencial.

Principals dificultats i assignatures pendents

En el debat, es va abordar l’estat actual del cooperativisme de consum. Rojas va parlar d’una sensació d’estancament, amb una corba de creixement que no assoleix les expectatives necessàries. També va considerar que el consum cooperatiu és un vector de transformació social, que estem transformant el model i que això vol dir transformar moltes capes de la societat. “Sense un ecosistema no som res”, va concloure.

Així mateix, Ramos va posar el focus en la necessitat de crear l’ecosistema i d’articular-se millor. Campabadal, per la seva banda, va ressaltar les dificultats de mantenir-se al mercat sense la innovació constant i la creació de noves activitats.

Els problemes per arribar a més persones va ser un altre eix de la taula. González va assenyalar el cost dels locals com a principal obstacle, destacant la necessitat de compartir espais amb altres entitats. D’Elia, tot i remarcar l’increment de la demanda de comunitats energètiques, va puntualitzar que moltes no creixen per la falta de projectes.

“No tenim mecanismes per arribar a l’espai mainstream”, es va lamentar López, subratllant la importància de connectar amb el públic jove. Segons Castarlenas, el model cooperatiu d’habitatge és atractiu no només per la seva funció residencial, sinó també per la integració d’espais comunitaris i la connexió amb altres entitats. “Els nostres competidors són els fons voltor. Les sòcies s’apropen a nosaltres, no hem d’anar a buscar-les”, va explicar.

Rojas va fer una crida a trencar barreres i a crear un impacte més profund que transformi la societat. “El cooperativisme ha creat ‘pistes d’aterratge de valors’ que les grans corporacions aprofiten. Som una minoria exemplar, però hem de pensar de manera diferent per evitar que el mainstream ens absorbeixi”, va dir.

Una mirada cap al futur amb optimisme

L’última part de la xerrada es va dedicar a les estratègies futures. Totes les persones participants van coincidir que la col·laboració públic-comunitària i les confluències entre lluites són essencials per a aconseguir una transició ecosocial. A més, es va subratllar la importància d’incidir en polítiques públiques.

Finalment, cal destacar les aportacions de dues persones assistents: la necessitat de fer servir un llenguatge que entengui tothom i la inclusió de continguts sobre cooperativisme en l’educació. En aquesta línia es va pronunciar Ester Vidal, directora de Serveis d’ESS de l’Ajuntament de Barcelona, qui va recordar que, en el marc de l’Estratègia ESSBCN2030, hi ha un grup d’educació. “Existeixen projectes de l’Estratègia al servei de molts reptes. Està bé posar-hi consciència, començant pel Bloc4BCN, un espai amb molt potencial”, va comentar. A més, va incidir en la necessitat de continuar treballant perquè “queda molta pedra que picar”.

L’acte va concloure amb aquesta visió positiva, que es pot resumir amb una frase de Vaclav Haval, últim president de Txecoslovàquia, que va citar una persona del públic: “L’esperança no és la convicció que les coses aniran bé, sinó la certesa que alguna cosa té sentit, sense que en sigui important el resultat final”.