Economia Social i Solidària

“El salt d’escala: esglaó a esglaó” va donar el tret de sortida al cicle de conversESS sobre Salt d’escala de DiesInnoBA de Barcelona Activa, adreçat a empreses i entitats de l’ESS. A la jornada inaugural es van destacar elements clau i reptes concrets en els avenços de l’àmbit de l’ESS, amb l’objectiu de compartir experiències, contrastar perspectives i extreure aprenentatges de manera col·lectiva.

A l’acte, moderat per Álvaro Porro, director d’Economia Social i Cooperatives de Barcelona Activa, van participar set representants de set entitats. En un primer bloc, van parlar quatre de cooperatives de mida mitjana que han experimentat un creixement significatiu en els darrers anys, mentre que el segon bloc va comptar amb la presència de cooperatives de major envergadura i amb més trajectòria. Tant uns com altres, van aprofundir en els reptes i les eines per poder créixer.

Reptes i estratègies per consolidar-se i continuar creixent

El primer a intervenir va ser Jordi Riera, soci i membre de Sepra, l’únic Servei de Prevenció Aliè de Riscos Laborals acreditat a Catalunya que desenvolupa la seva activitat com a cooperativa de treball. Actualment, hi treballen 51 persones que donen cobertura a 30.000 persones i entre 2.000 i 3.000 entitats.

Riera va parlar tant del creixement en nombre d’integrants, com del creixement geogràfic. “Encara que la seu és a Barcelona, la demanda d’altres entitats ens va fer veure que fora també hi havia una mancança en el nostre sector”, va dir. Així, van crear un lloc de feina a Madrid, “del no-res”. “Ens preocupava transmetre la forma de ser i de fer del territori a Madrid, però ho vam treballar”, va aclarir.

Eulàlia Tubau, codirectora de Sostre Cívic, una cooperativa mixta que ha tingut un creixement força intens molt lligat a polítiques públiques, va destacar dos temes que estan treballant intensament: la participació i la governança, i l’organització de l’equip de treball. Ara mateix compten amb 1.500 socis i sòcies, i tenen en marxa 11 projectes d’habitatge cooperatiu. Segons Tubau, el creixement és sostingut, l’augment de projectes fa que també creixi l’equip i intenten que sigui equilibrat entre les diferents àrees. “Hem hagut de millorar processos i eines de treball per poder fer tot de forma més àgil”, va concloure.

Laura Arau, sòcia treballadora de Kult, va explicar l cas singular d’aquesta cooperativa, que es va enfrontar a un repte de creixement amb la compra d’una editorial que anava a desaparèixer. Arau va recordar que l’adquisició inicial va anar en paral·lel amb una subvenció de Projectes Singulars de la Generalitat de Catalunya, i que van necessitar acompanyament fiscal i jurídic. Cal destacar que, el finançament d’aquesta adquisició es va realitzar mitjançant l’ús dels títols participatius de manera bastant pionera a Catalunya i amb crèdit a Coop57, essent el repte de creixement principalment el finançament. Malgrat els problemes de finançament, en deu anys han establert diferents línies de treball, com la creació d’una editorial, la coorganització de la Fira Literal i l’impuls de l’editorial L’Agulla Daurada. “El salt d’escala també implica nous rols dins l’equip que suposen formes d’organitzacions diferents. Ara el repte és sostenir tot això”, va remarcar.

Neus Andreu, coordinadora general d’innovació a Fil a l’agulla, una entitat feminista especialitzada en noves formes de lideratge, va apuntar que no han crescut tant en xifres, però sí en persones. “Vam començar sent cinc, vam arribar a ser 21 i ara són 15. “Crec que és perquè hem crescut en altres nivells, com la maduresa organitzativa”, va comentar. “En el moment àlgid vam fer una reflexió, van revisar la visió retallant part important de la nostra activitat, i vam aclarir on de veritat aportem valor afegit”, va dir. Aquest procés va començar fa uns dos anys i ara sent que pot deixar la direcció del projecte perquè ja està socialitzat, ha funcionat i ha transcendit”.

En paraules d’Andreu, “a les cooperatives que volem canviar el món ens costa pensar en el negoci. No cuidem amb amor aquesta part, la més hostil. Hem d’estimar el negoci, ja que vol dir que el projecte podrà continuar”.

Aliances estratègiques i reptes

A la segona ronda de xerrades, va prendre la paraula Maravillas Rojo, presidenta d’Abacus, una entitat de molt llarga trajectòria amb un milió de persones sòcies, més de 600 sòcies de treball i 44 establiments o espais. “Continuem preguntant-nos nos cada dia com podem seguir sent útils a la societat. En un món globalitzat, la dimensió és important. Si volem ser útils, hem de ser-hi”, va reflexionar.

De les tres grans etapes de creixement de la cooperativa, Rojo considera l’actual la més apassionant, destacant un salt qualitatiu, la creació d’una nova organització amb diversos àmbits (Abacus Educació, Abacus Media, Abacus Futur…), i amb més centres culturals i entitats del territori. “Si no tens una organització forta, sòlida i eficient, és impossible fer allò pel què has nascut. Sense l’essència no hi ha persones compromeses amb un projecte col·lectiu”, va considerar.

Sònia Moragrega, directora general de Fundació Intermèdia, va representar a aquesta entitat, que treballa per l’ocupació, especialment amb persones amb vulnerabilitat, i que va sorgir de l’aliança de diverses organitzacions. Per a ella, “els salts d’escala tenen una característica comuna: el terme aliança”, necessària per a la supervivència. Intermèdia té uns 400 treballadors i atén unes 14.000 persones l’any.

Víctor Carreño, co-coordinador de Som Energia, va recordar els esglaons que ha superat aquesta cooperativa, des que un grup de persones ciutadanes voluntàries van decidir muntar el projecte fins que va créixer tant que van estar “a punt de morir d’èxit”. “Tenim la missió clara, però no tenim clar com continuar. 85.000 sòcies són 85.000 opinions, i la part social i jurídica és complicada”, va assenyalar. Carreño va parlar de reptes de governança i societaris.

La conversa va ser molt inspiradora atesa la diversitat d’experiències, ja que posà sobre la taula models i estratègies de creixement diferents. Les ponents van exposar amb quines eines havien abordat qüestions com el lideratge, la governança, l’eficiència, les aliances i el finançament, entre d’altres, a l’hora d’escalar l’empresa.

Properament, es duran a terme noves activitats dins del cicle de Salt d’Escala: Com ho fem?, on continuarem explorant i compartint experiències sobre el creixement d’empreses d’ESS i cooperatives.

Clicant l’enllaç, podreu reviure la conversa passada i accedir a altres activitats anteriors del cicle.