Economia Social i Solidària

El cicle d’activitats DiesInnoBA, organitzat per Barcelona Activa des d’Innoba a Ca n’Andalet per aquest curs 2023-24, ha centrat la proposta del 1r Trimestre en els impactes ASG (Ambiental, Social i bon govern). Circoolar, Creadoness i Diomcoop, entitats vinculades al programa RevESStim el Tèxtil també de Barcelona Activa, ens expliquen què són els criteris ASG i per què donen resposta als desafiaments globals.

Ara ve Nadal, ara venen les compres i el planeta espera que siguem més conscients de l’impacte del nostre consum sobre el medi ambient i el clima. Sabies que una de les principals categories de compra en aquesta època nadalenca són els productes tèxtils i que la seva producció és responsable d’aproximadament el 20% de la contaminació mundial d’aigua potable i de milers de trossos de plàstic abocats en l’oceà?

En el 2020, d’acord amb l’Agència Europea de Medi Ambient, el sector tèxtil va ser la tercera font de degradació de l’aigua i de l’ús del sòl. Es calcula que per a vestir una sola persona a la Unió Europea, el consum tèxtil va requerir 9 m³ d’aigua, 400 m² de terra, 391 kg de matèries primeres i va causar una petjada de carboni d’uns 270 kg. D’altra banda, la mateixa font assegura que la producció de fibres tèxtils s’ha gairebé duplicat mundialment en els últims vint anys: dels 58 milions de tones en el 2000 a 109 milions de tones en el 2020; i es preveu que segueixi en augment.

Davant aquesta situació i per donar una resposta propositiva, des del 2018, el programa de Barcelona Activa RevESStim el Tèxtil, que forma part del Pla d’Impuls de l’Economia Social Solidària 2021-2023, estimula el sector tèxtil sostenible de la ciutat a través de formació especialitzada, l’assessorament a projectes, empreses i organitzacions i fomentant l’enxarxament entre iniciatives; a més, reforça els criteris ASG que s’utilitzen per a avaluar l’acompliment i impacte de les empreses i l’emprenedoria social sobre els àmbits “A” ambiental, “S” de social i “G” de bon govern.

Els Criteris ASG en la indústria tèxtil sostenible 

El terme ASG va sorgir sota el Pacte Global de l’ONU en 2004 i reuneix els tres pilars de la sostenibilitat, com també en el cas de la indústria tèxtil:

“A” la sostenibilitat ambiental, centrada en l’ús de materials ecològics o reciclats, la gestió responsable dels residus, la reducció del consum energètic i la promoció de la producció i el consum local.

“S” la sostenibilitat social, que dona suport a les causes socials i les condicions laborals de les persones treballadores, buscant el benestar global de la societat.

“G” la sostenibilitat en la governança, organitzacions que prioritzen la participació i l’horitzontalitat en el seu govern.

Amb l’objectiu de comprendre millor què són els impactes ASG en el sector del tèxtil i els beneficis d’implementar-los pel planeta i la societat, hem entrevistat tres entitats vinculades al programa RevESStim el Tèxtil de Barcelona Activa: Circoolar, Creadoness Tèxtil i Diomcoop.


“A” d’ambiental

Començarem des del principi, amb la primera lletra de les sigles: l’”A” d’ambiental. Per això, parlem amb Luis Ribó, cofundador i director de màrqueting de Circoolar, que dissenya i confecciona uniformes sostenibles i roba ecològica per a empreses, una aposta per l’economia circular i social en la moda corporativa.

Segons Luis Ribó, s’ha arribat a una situació climàtica insostenible. El creixent augment de consum de recursos naturals, l’increment d’emissions de CO₂, la generació més grossa de residus, entre altres aspectes, està posant en perill la salut del nostre planeta i de les espècies que en ell habiten, entre elles, la nostra. “El sector del tèxtil és responsable d’entre el 8 i el 10% d’emissions de CO₂ a escala mundial, som la tercera indústria amb major consum d’aigua, responsable del 20% d’aigües contaminades en el món”, comenta.

El model fast fashion cada vegada té menys preu i qualitat; a més, ens porta al fet que cada segon l’equivalent a un camió d’escombraries ple de roba es crema o s’enterra en un abocador, d’acord amb la Fundació Ellen MacArthur. A Espanya, l’any passat, es van generar entre nou-cents mil o un milió de tones de residu tèxtil, corresponent a una caravana de camions carregada de tèxtils des del centre de Barcelona al centre de Madrid, i només es recicla entre el 7 o el 10%. Això fa que molts experts parlin del fet que el tèxtil és el nou plàstic.

Per això, des de Circoolar van decidir implicar-s’hi i posar el seu granet de sorra per a contribuir a crear un futur més sostenible, respectuós amb el medi ambient i la societat, a través de l’economia circular, un model que implica reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials per a crear un valor afegit. D’aquesta manera, el cicle de vida dels productes s’estén en el temps.

“A Circoolar busquem com podem introduir principis d’economia circular i impacte social en el disseny, producció i confecció de la roba laboral”, explica Luis Ribó i ens dona les claus del model Circoolar que implica 4 aspectes importants:

1. La sostenibilitat com a matèria primera.-  Treballen amb materials ecològics com el polièster i cotó reciclat o el cotó orgànic. També utilitzen estocs morts, és a dir, grans comandes que no s’han venut al mercat i es queda el teixit en els magatzems, condemnats a ser enviat a incineradores o abocadors, i els recuperen per donar-los aquesta segona vida, en triturar-los i convertir-los en materials reciclats d’alta qualitat i generar noves peces.
2. Disseny amb visió ecològica.- Afegeixen pensament eco en el procés de disseny de les peces per a facilitar el seu posterior reciclatge, quan deixin de tenir una vida útil o es canviï el logotip corporatiu, per exemple.
3. Confecció amb impacte social.- Treballen amb tallers locals d’inserció social i empoderament femení per comandes més petites o mitjanes, i amb tallers professionals de proximitat a Espanya, Portugal o Marroc -amb condicions dignes de treball- quan són comandes més grans i industrials.
4. Peces de roba amb segona vida.- Recullen les peces després del final de la seva vida útil. Circoolar garanteix el lliurament a plantes de reciclatge, evitant així la generació de residus.

Amb aquest procés es pretén contribuir a reduir l’impacte ambiental de la indústria tèxtil en el món.

“S” de Social

La moda no té per què ser antònima de l’àmbit social ni la sostenibilitat. Aquesta premissa la saben bé al Programa Social Creadoness, un projecte de l’associació cultural La Quinta Pata, entitat que genera projectes socioculturals amb perspectiva de gènere, intercultural i decolonial, basats en els valors de l’Economia Social i Solidària (ESS).

Amb cinc anys d’història i evolució, Creadoness -que estrena local al carrer de Robadors 25-27, al Raval de Barcelona-, es dedica a la formació, la producció i recerca de la moda sostenible. Des dels seus inicis, ens explica en entrevista Silvina Merino de l’equip del projecte, es va crear com un programa social dirigit a dones migrades i refugiades en situació de vulnerabilitat per a generar noves oportunitats socials i laborals en un marc d’intercooperació, dins dels valors de l’ESS. Per tot això, considerem necessari que ens expliquin el seu model de treball i què significa l’impacte social en la indústria del tèxtil.

“Treballem d’una manera integral amb les dones, en el seu apoderament i emprenedoria tèxtil enfocada en la moda sostenible. Així, durant sis mesos en una formació de 8 hores a la setmana, estimulem el potencial creatiu de les dones en un sentit ampli, és a dir, com a creadores de productes i dins del seu propi camí laboral. La primera part la fem amb artteràpia i el desenvolupament d’habilitats emprenedores a través de l’eina Teatre de les Oprimides. Tot amb l’objectiu de millorar la seva autoestima. D’altra banda, també les dones aprenen les bases teòriques d’emprenedoria social com a màrqueting i formació en costura” ens explica Silvina Merino.

El sector tèxtil és una indústria feminitzada. El 80% de la força de treball són dones encara que, igual que en altres àmbits, no són aquestes les que ocupen llocs de poder o lideratge. “Totes tenim el record d’una màquina Singer en el nostre llinatge femení, sigui per la nostra mare o àvia, elles eren les que confeccionaven i vestien les famílies. Per això, des de Creadoness volem reivindicar aquest treball formal i informal per a transformar-lo des d’un altre paradigma, amb l’objectiu que les dones tinguin un lloc valorat en la indústria tèxtil”.

Per a Silvina, el procés de transformació de les dones, veure com arriben en l’entrevista inicial i com acaben la seva formació és el que continua alimentant el programa de Creadoness. “És satisfactori veure aquest canvi, aquest impacte social”, conclou. A més, afirma que “l’ètica i l’estètica poden anar de bracet” i ens convida a conèixer-les en la 9a Fira de Consum Responsable i d’Economia Social i Solidària, del 15 al 29 de desembre, a la plaça de Catalunya.

A la Fira trobareu 32 llocs (16 casetes, 12 carpes, mercat tèxtil i mercat d’alimentació sostenible) amb 62 iniciatives, més l’Espai Consum Responsable i el mercat tèxtil (amb 16 iniciatives), que disposen d’un ampli ventall format per artesania, roba i altres complements tèxtils, cultura, llibres, alimentació envasada, joguines i altres productes per a regals petits.

“G” de Bon Govern

Hem arribat a l’últim aspecte dels criteris ASG, la “G” de bon govern, un dels més importants per al funcionament de qualsevol empresa o iniciativa d’emprenedoria que apliqui aquests criteris perquè té a veure amb el bon govern, l’ètica organitzacional, la transparència i la presa de decisions. I per a exemplificar la seva importància, conversem amb Marie Faye de DiomCoop, una cooperativa d’iniciativa social, formada per persones, abans dedicades a la venda ambulant no autoritzada, que vol donar resposta de manera sostenible i duradora, a les necessitats d’inclusió social i laboral de persones migrades en situació de vulnerabilitat.

La primera paraula que integra el nom de l’organització té un significat molt important en el tema que ens ocupa: la governança. En l’idioma wòlof, una llengua parlada al Senegal i Gàmbia, “Djom” designa la fortalesa interior necessària per a triar, sempre i en qualsevol circumstància, el camí del bé.

“Diomcoop som una cooperativa que va néixer fa sis anys i estem integrades actualment per 16 persones treballadores, entre sòcies i no sòcies. El nostre objectiu principal és la regularització de les persones migrades, principalment del col·lectiu subsaharià que està en risc d’exclusió social. Oferim, a més, formació perquè puguin exercir treballs dignes dins de Barcelona” comenta Marie Faye.

En l’organització han treballat internament per a tenir un sistema de governança funcional i horitzontal en el seu lideratge on totes les persones estiguin informades per a prendre les decisions necessàries dins de la iniciativa social i funcionar d’una manera més eficient.

Marie Faye considera que hi ha dos beneficis fonamentals quan es treballa impulsant els criteris ASG, principalment en el cas de la governança del seu Consell Rector, que executa les decisions preses en l’Assemblea de Socis: el primer és que s’agilitza el treball perquè cada persona sap les seves funcions i pot treballar en cadena de manera més fàcil, d’una forma més fluida i coordinada dins de l’equip de treball. El segon punt és el com es prenen les decisions dins de la cooperativa que, d’acord amb la filosofia de Diomcoop, han de ser democràtiques i en conjunt. “Quan tens estructurada la governança, es facilita la presa de decisions, aquestes han de passar per tots els filtres; així mateix, ser unànimes, compreses i acceptades per totes les persones”, puntualitza.

“Amb el sistema de governança, he après a fer una bona feina en equip. He après que si les coses no es fan de manera conjunta, pot ser que al final surtin, però no tindran el mateix significat. Les persones no s’apropiaran del projecte, estaran només implicats/des com a treballadors/es, però no hi haurà una dimensió comunitària. És molt important que totes les persones puguin tenir un espai dins de l’estructura perquè som un projecte col·lectiu, transparent i col·laboratiu”, finalitza Marie Faye.

Entre els projectes que genera Diomcoop està la marca Diambaar que crea, produeix i comercialitza dissenys propis; al mateix temps, busca fer costat a productors i comerciants africans, així com a projectes d’iniciativa social de la ciutat, comprant les teles a Àfrica i produint a Barcelona. Tenen, a més, un taller de confecció de roba africana que produeixen amb l’objectiu de donar resposta de manera sostenible a les necessitats d’inclusió social i laboral de persones migrades. Productes que també trobaràs a la 9a Fira de Consum Responsable i d’Economia Social i Solidària, a la plaça de Catalunya.

Promoció dels Impactes ASG a DiesInnoBA

Si t’interessa conèixer més sobre els Impactes ASG, durant el darrer trimestre de 2023, DiesInnoBA, un programa innovador de Barcelona Activa que busca apropar l’ESS i la innovació socioeconòmica al públic en general, s’ha focalitzat en la seva promoció. Els materials generats estan accessibles perquè les persones interessades puguin aprendre o repassar continguts, reforçar habilitats i, d’aquesta manera, incorporar els criteris ASG en les seves pràctiques empresarials i d’emprenedoria social. Aquesta disponibilitat permet que els participants continuïn el seu aprenentatge de manera autònoma, consolidant els coneixements adquirits i aplicant-los de manera efectiva en les seves iniciatives empresarials amb un enfocament ASG:

• ConversESS1: El bon govern com a element clau en la promoció d’Impactes ASG.
• ConversESS2: Inversions amb impacte.

Durant els dos primers trimestres de 2024, els DiesInnoBA se centraran en l’Atracció i Retenció del talent i el Mercat Social. Aviat es publicaran les dates de les pròximes activitats al web. Les sessions de DiesInnoBA tenen com a objectius la divulgació de pràctiques rellevants d’innovació socioeconòmica i ESS i l’apropament de l’ESS a la ciutadania i al teixit empresarial.