“Un lloc de feina millora la situació econòmica, però sense un habitatge o acompanyament en salut, la persona no pot sortir de la pobresa”

Entrevistem en Xavier Puig, Codirector General de Formació i Treball, que fa balanç de les primeres tres dècades de la fundació, els canvis de la societat i els reptes de futur en l’àmbit de la inserció sociolaboral.

18/03/2024 - 12:55 h - Inclusió Ajuntament de Barcelona

Entrevistem en Xavier Puig, Codirector General de Formació i Treball, que fa balanç de les primeres tres dècades de la fundació, els canvis de la societat i els reptes de futur en l’àmbit de la inserció sociolaboral.

Quins són els objectius de la Fundació Formació i Treball?

El nostre propòsit és la millora de l’ocupabilitat de persones vulnerables i l’acompanyament a l’empresa ordinària perquè s’assoleixi la inserció laboral. Després, també fem entrega social de productes de primera necessitat com roba, aliments i mobiliari domèstic a famílies vulnerables.

Treballem sobretot a la província de Barcelona i a una part de Tarragona. El nostre model es basa en la realització d’activitats amb impacte mediambiental i d’economia circular, sota la premissa de ser sostenibles econòmicament i amb l’objectiu principal de creació de llocs de feina.

Com ho feu per aconseguir aquests objectius, com treballeu?

Al principi, fa més de 30 anys, vam començar a fer formacions ocupacionals, però de mica en mica ja vam començar a fer activitats econòmiques. Actualment, desenvolupem més de 20 activitats econòmiques, sent l’empresa d’inserció més gran en volum de llocs de treball de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, amb unes 1.000 persones l’any.

Duem a terme activitats econòmiques que, sobretot, ens ajuden a incorporar persones derivades de serveis socials. Millorem la seva ocupabilitat en un entorn real de treball, en una exigència de mercat i, un cop han complert l’objectiu que fixava el seu itinerari d’inserció personalitzat, finalitzem el contracte i els hi busquem feina a l’empresa ordinària.

Respecte a l’entrega social, sempre hem intentat que fos de manera digna. Sempre hem anat a dignificar l’entrega: ja fa vint-i-quatre anys que fem servir xecs per fer servir a la nostra botiga i on poden triar el que volen d’acord amb les seves necessitats i els seus gustos. Ara ja fa uns anys que tenim un sistema de codi QR, on la treballadora social envia el saldo al telèfon de la persona usuària i aquesta pot anar a qualsevol de les nostres botigues que tenim repartides per tot el territori català. Són botigues obertes al públic en general, on també poden anar les persones derivades per serveis socials.

Per què ho feu així?

Perquè així l’experiència de compra és la mateixa que la d’una persona que té recursos: que les persones no tinguin recursos no vol dir que no sàpiguen comprar, vol dir que no tenen recursos.

Sempre hem intentat dignificar el màxim possible aquest lliurament. Aquest suport no deixa de ser un exercici d’empatia cap a elles, perquè les situacions que han patit o que estan patint són provocades per falta d’oportunitats o per un entorn de vida diferent.  Sempre s’ha tendit a l’assistencialisme, de “bonisme”. I això, les persones no ho viuen bé. Des de Formació i Treball volem un acompanyament diferent, on les persones no se sentin estigmatitzades per aquesta manca de recursos.

Per què creieu que la feina és una eina transformadora tan important?

És important, primer, per sentir-se una persona plena, formar part d’un projecte i tenir uns objectius, tenir uns reptes cada dia per venir a treballar. Després, a través d’aquesta activitat diària, la persona es va formant i apoderant, genera drets perquè estan cotitzant.

El fet de treballar en un entorn de mercat és el millor aprenentatge per a més tard no fracassar quan vagin a una empresa ordinària. I no oblidem l’element de socialització, que és també una part essencial de la feina.

Mencionaves la importància de l’economia circular pel projecte. Quin impacte teniu en matèria de sostenibilitat ambiental?

La reutilització és la sortida més sostenible i responsable i a Formació i Treball recuperem un 63% del tèxtil gestionat i, en cas de peces que no estan en condicions de comercialitzar-se, un 31% del que gestionem, es reciclen. Només el 2023, vam recollir més de 7 milions de quilos de roba usada i complements: això suposa un estalvi de 177.000 tones d’emissions de CO₂!

Ara esteu commemorant els més de 30 anys de la vostra fundació. Quin va ser l’origen?

Vam néixer per respondre a una necessitat social. Després dels Jocs Olímpics hi havia una bossa molt gran de gent que es quedava marginada i no tenia feina. Des de Càritas es va promoure un projecte d’acompanyament a dones vulnerables i es va veure que a través de la gestió de la roba es podia treballar altres competències i altres habilitats. Formalitzant aquesta activitat es podien generar llocs de treball. En aquella època es deia no només donar el peix, sinó també ensenyar a pescar. Sobre aquesta idea es va crear la Fundació, per respondre tota aquesta bossa d’atur en contraposició a l’eufòria olímpica.

Es feia amb la idea de generar llocs de treball i activitats, però també d’un control estricte dels costos econòmics. Vam anar avançant, responent a les necessitats de les persones i vam anar creixent amb activitats com la gestió de roba o també la recollida de voluminosos i de mobles.

Formació i Treball fa més de 30 anys que està en l’àmbit de la inserció sociolaboral, quina evolució heu vist en el sector i en la societat?

En l’àmbit d’inserció laboral ens trobem que les empreses ja no tenen tants prejudicis com tenien abans. Abans sí que hi havia una espècie d’estigma i prejudici cap a les persones amb qui treballem, però la trajectòria i la relació amb les empreses al final fa que s’estableixi un vincle de confiança. I nosaltres intentem no fracassar en la derivació: els casos d’èxit sempre, sempre, en porten d’altres.

Respecte a la persona usuària, ha anat canviant. Hem trobat un canvi molt, molt brusc després de la pandèmia i hem trobat més persones amb problemes de malalties mentals. Són persones que potser han patit situacions complicades i que, durant la pandèmia, han estat vivint tancades en habitacions… ara que arriben a casa nostra i assoleixen un lloc de treball, quan estan relaxats, surten els problemes de salut mental. El mateix que ens passa a tots, que no et poses malalt en tot l’any i agafes vacances i et poses malalt! És un patró que amb els companys d’altres administracions ho veiem i potser caldria un procés previ per treballar millor aquestes circumstàncies.

Després també hi ha el tema de la migració. Hi ha un munt de persones que no tenen documentació en regla i tot són traves per poder regularitzar la seva situació. La feina és una bona eina per regularitzar i nosaltres som l’empresa, no només d’inserció sinó en general, que més gent regularitza cada any de tot Espanya amb unes noranta o cent cada any. Potser semblen poques, però és un procés molt complicat. Això sí, comprovem que quan es regularitzen ja no volen entrar a treballar en l’economia informal sinó que volen consolidar els drets assolits.

I la societat?

Abans, un lloc de feina ajudava a sortir de l’exclusió social. Avui dia, un lloc de feina millora la situació econòmica, però sense un habitatge o acompanyament en salut, la persona no pot sortir de la pobresa. Per això, nosaltres estem participant en projectes conjunts amb entitats que es dediquen a l’habitatge social… perquè nosaltres sols no traurem la gent de l’exclusió social.

Com veus el futur de Formació i Treball?

Un dia ens van dir que érem una fàbrica d’oportunitats. I sempre ens ha agradat veure’ns així: com un entorn segur on persones que mai han tingut una oportunitat o que no la van poder aprofitar, puguin desenvolupar-se. Tant de bo en el futur no haguéssim d’existir, perquè voldria dir que aquest camí cap a una societat més justa, equitativa i solidària s’hauria assolit.