Economia Social i Solidària

Entrevistem a dues persones d’Ecohub, un pol cooperatiu constituït recentment que treballa per impulsar la transició ecosocial. Ens parlen sobre com aquesta iniciativa pretén transformar les polítiques ambientals des de l’economia social i solidària, però també disputant el marc de les actuals propostes de transicions verdes que creuen insuficients.

Què és lEcohub, com va néixer i quina és la seva missió principal en el context de la transició ecosocial?
Eva Vilaseca (EV): És un pol cooperatiu per a la transició ecosocial que neix per facilitar i agilitzar transicions ecològiques justes i democràtiques. És un espai que suma les experteses d’entitats que treballen en el camp de la sostenibilitat en diferents àmbits (recerca, facilitació, educació…), i aprofita la seva capacitat tècnica per posar-les al servei d’un projecte més gran: l’Ecohub. Volem anar més enllà i crear metodologies, eines i idees pròpies per poder accelerar aquesta transició. L’Ajuntament de Barcelona ha donat suport a l’Ecohub amb les subvencions de l’Enfortim l’ESS.

A qui van dirigides aquestes eines?
EV: La finalitat és fer una eina per l’Administració pública, pels centres educatius, per les comunitats i inclús pels moviments socials. Davant la urgència d’afrontar la crisi climàtica, veiem que la majoria de les propostes que s’estan fent són insuficients, no van a l’arrel del problema i no ens en porten cap a un futur habitable per a totes. Creiem que és molt important situar sobre la taula una altra proposta que no sigui des del capitalisme, sinó des d’un projecte vertebrat per la justícia social, l’ecofeminisme, l’economia social i solidària… Volem ser un actor econòmic amb força que pugui plantejar aquesta alternativa.

Quan i com vau néixer?
EV: Ens vam constituir l’octubre de 2024, però fa un any i mig que ens pensem com a espai. L’Ecohub es va crear a partir d’un ecosistema relacional d’intercooperació creat en el marc de la comissió d’Ecologia de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya).

Quantes persones i quins tipus d’entitats en formen part?
EV: Formem Ecohub cent treballadores i nou entitats, set d’elles són sòcies (sis cooperatives i una entitat de recerca) i dues són col·laboradores.

Quins serveis oferiu?
Rubèn Suriñach (RS): L’Ecohub se singularitza per l’intent de portar la conversa sobre el nostre futur a tots els àmbits possibles. Aquí, hi ha una part d’expertesa metodològica en eines participatives. Un àmbit que estem treballant molt és el dels escenaris de futur, anticipant-nos estratègicament al que pugui haver-hi, amb processos deliberatius o de coproducció de polítiques públiques amb la ciutadania, la qual cosa ens facilita un diagnòstic bastant realista. Hi entren moltes coses: diagnòstic en l’àmbit territorial i sectorial, planificació d’accions prioritàries, eines de sensibilització amb la ciutadania amb la qual compartir aquesta visió de futur… És tot el cicle, des de la diagnosi fins a la producció de polítiques públiques i d’accions concretes.

Amb quins actors treballeu i quin paper juguen en el projecte?
RS: L’actor principal és l’Administració pública a nivell Catalunya. Ja hem començat a treballar les visions de futur amb un ajuntament. També aspirem a fer-ho amb grans actors i entitats socials, com oenegés i sindicats, amb institucions culturals i amb moviments socials. A més de donar serveis, generem recursos per reforçar-los.

Un d’aquests recursos és l’Escola de Transicions. Com funciona?
EV: És un espai formatiu que ofereix coneixement i idees per poder capacitar persones per liderar transicions ecosocials, des de l’Administració pública, el cooperativisme, l’acció comunitària o els moviments socials. I això ho hem fet a través d’un curs d’especialització en transició ecològica i alternatives econòmiques en el marc de la Universitat de Barcelona. A més, la passada tardor vam iniciar un seminari de pensament ecosocial, ‘Utòpicament’, amb càpsules per aprofundir en debats sobre l’ecologisme contemporani que creiem estratègics. Aquest gener llancem la segona edició. La idea és fer créixer l’Escola amb més ofertes de caràcter universitari i també més popular.

De quina forma contribueix l’Observatori per la Transició Ecosocial a la recerca i la innovació en aquest àmbit?
RS: Volem que l’Observatori, que s’està desenvolupant, sigui un espai de creació de coneixement que alimenti moltes potes. Fer, per exemple, un diagnòstic de com està un municipi en relació amb la crisi climàtica tenint unes mètriques i indicadors és molt útil per avaluar àmbits o sectors concrets i fer estudis d’impacte que poden alimentar el debat públic i els moviments socials. Una de les funcions de l’Observatori és aquesta part d’innovació metodològica que permet portar la conversa sobre el futur a molts llocs, molts àmbits i molts llenguatges. A part de fer recerca, una de les seves tasques ha de ser la innovació metodològica.

Quin paper té la participació ciutadana en les vostres propostes?
RS: És fonamental. Tenim un espai molt proper, l’Assemblea catalana per la transició ecosocial, que hem contribuït a crear com un front comú de persones i moviments format per la ciutadania. Es tracta d’alimentar aquest espai, però també volem portar la conversa en l’àmbit local i territorial.
EV: A l’hora de pensar i implementar les transicions, la democràcia és un element central. Creiem que això no es pot fer des d’un despatx de l’Administració, que només es pot tirar endavant des d’aquesta participació i tenint certs debats incòmodes.

Davant les accions de les grans empreses per enfrontar la descarbonització, vosaltres parleu de transició social…
RS: En l’abordatge de la crisi ecològica, hi ha una visió majoritària molt tecnocràtica; tot són soluciones tecnològiques des de les grans empreses. Nosaltres volem obrir el debat de forma més profunda i per això també parlem de transició ecosocial, perquè hi ha una visió social, participativa. La crisi ecològica portarà problemes, danes com la de València i, o preparem el teixit comunitari i la ciutadania per aquests processos de canvi i protegim els que menys tenen, o anem malament.
EV: Les polítiques tecnocràtiques estan molt sectorialitzades des del Departament de Medi Ambient. La nostra proposta és una mirada sistèmica i transversal.

De quina manera contribueix l’Ecohub a enfortir els sectors estratègics de l’ESS definits a l’Estratègia ESSBCN2030?
EV: Fa molt temps que pensem quin és el paper de l’economia social i solidària en la transició ecològica. L’Ecohub, des dels valors i les pràctiques de l’ESS que impregnen les nostres cooperatives, planteja una acció cap a fora amb una mirada política i una mirada econòmica.
RS: La proposta neix des de l’ESS, però el seu públic objectiu no és l’ESS. Una de les coses importants en el nostre camí ha estat la campanya futurs impossibles, que hem pogut impulsar gràcies a l’Estratègia ESSBCN2030. Dintre de l’economia social i solidària, hi ha diverses famílies i creiem que hauríem de ser una mica més quirúrgics, no anar a dir-ho a tothom. Per exemple, treballar en el Tercer Sector, saber quin paper juga davant de la transició ecològica i fer un treball específic en aquesta família. S’ha fet molta feina i ara és el moment de ser més selectius i no tant sensibilitzar en general.

Com es poden superar els límits de les polítiques verdes actuals?
EV: Nosaltres plantegem una altra proposta de transició. Ho fem des del marc jurídic i de valors de l’ESS, però també volem disputar el marc de l’economia verda i de les transicions verdes, que ara mateix són les principals propostes sobre la taula i que considerem absolutament insuficients. L’Ecohub pot ser una eina per plantejar altres propostes amb una certa visió i escalabilitat.
RS: Podríem dir que volem cooperativitzar les polítiques ambientals, perquè en aquestes la presència de l’ESS com a solució és pràcticament inexistent, i volem que tingui un paper central.

Algun objectiu especial per aquest 2025?
EV: Una de les tasques de l’Ecohub pel 2025 és engegar l’Observatori. En realitat, acabem d’obrir persiana i el nostre propòsit d’aquest any és que l’Ecohub agafi forma i tiri endavant. Un altre objectiu és anar a parlar amb molta gent; tenim moltes converses pendents en l’àmbit de l’ESS per generar aliances i nous projectes, i alimentar l’Ecohub, que és dinàmic.
RS: Estem en fase d’enlairament.