urbanisme i infraestructures. El nou desenvolupament planteja un desplegament integral i intensiu al Besòs i el Maresme i una estratègia estructural i de manteniment a la Verneda i la Pau
El nou desenvolupament planteja un desplegament integral i intensiu al Besòs i el Maresme i una estratègia estructural i de manteniment a la Verneda i la Pau
L’èxit del Pla de barris i de les polítiques de transformació que proposa rau en la complicitat i la implicació dels veïns i les veïnes per implementar les accions en els territoris. Aquesta tardor, començarà el treball comunitari per concretar els projectes de la segona fase, que s’iniciaran el 2021.
El nou Pla impulsarà millores en educació, salut, habitatge, ocupació i qualitat de l’espai públic. A més, el vincle entre vulnerabilitat, sostenibilitat ambiental i emergència climàtica serà clau per dissenyar-ne les accions.
Els set nous barris de la ciutat que s’incorporen als setze on ja funciona el Pla són Verdun, Can Peguera, el Turó de la Peira i la Prosperitat (al districte de Nou Barris), el Carmel i Can Baró (a Horta – Guinardó) i el Poble-sec (a Sants – Montjuïc).
Desplegament amb dues intensitats diferents
El nou Pla de Barris, amb un pressupost total de 150 milions d’euros, es planteja un abordatge des de dos nivells d’intensitat diferents, segons el grau de vulnerabilitat de cada territori.
Al Besòs i el Maresme, el desplegament del Pla serà integral
i intensiu, amb accions noves i pressupost extraordinari.
Tindrà el lideratge d’un cap de projecte i una intensitat d’intervenció alta.
A la Verneda i la Pau, el desplegament estarà enfocat en
mantenir les polítiques estructurals que s’han desenvolupat fins ara:
programes educatius, de rehabilitació i ocupació que requereixen
una aplicació més llarga en el temps per poder revertir les tendències.
El Pla de Barris 2017 – 2020, política pública integral i intensiva
La primera fase del Pla, en fase de tancament, ha dut a terme més de sis-centes accions per reduir les desigualtats. D’aquestes, un 68% incideixen en l’àmbit de l’educació i els drets socials: millores en centres educatius, incorporació de perfils professionals nous als claustres o increment de l’oferta educativa i de lleure.
Durant la crisi sanitària, el Pla ha reorientat els recursos per atendre les noves necessitats que han sortit. S’han creat set oficines per acompanyar en la tramitació d’ajudes, s’ha reforçat l’oferta cultural i de lleure per a infants i joves, s’han dut a terme accions per reduir la bretxa digital i s’ha impulsat l’alimentació saludable a través del lliurament setmanal de cistelles de productes frescos, ecològics i de proximitat.
