Bitlles i ordits

La vida a la fàbrica

Bitlles i ordits

Primera Planta

Primera Planta
Màquina contínua. Serveix per estirar i aprimar els fils fins que s'obté un fil únic i resistent, adient per a la trama del teixit. En primer terme, observem una contínua d'una de les millors constructores de maquinària tèxtil del món, Platt Brothers. En segon terme, una contínua d'Hijo de F. Junyent, una de les millors constructores de maquinària tèxtil de Terrassa. <span>Fons fotogràfic: Germanes Soms Aparicio. Any 1944.</span>
Màquina contínua. Serveix per estirar i aprimar els fils fins que s'obté un fil únic i resistent, adient per a la trama del teixit. En primer terme, observem una contínua d'una de les millors constructores de maquinària tèxtil del món, Platt Brothers. En segon terme, una contínua d'Hijo de F. Junyent, una de les millors constructores de maquinària tèxtil de Terrassa. Fons fotogràfic: Germanes Soms Aparicio. Any 1944.
Màquines de debanar o enrotllar el fil de raió. <span>Fons fotogràfic: Germanes Soms Aparicio. Any 1944.</span>
Màquines de debanar o enrotllar el fil de raió. Fons fotogràfic: Germanes Soms Aparicio. Any 1944.
A la segona planta hi havia la secció de bitlles i la secció d'ordits.
A la secció de bitlles, hi havia les treballadores més joves i amb menys experiència. Era un ofici relativament senzill, que consistia a carregar les bitlles de fil i dur-les a les teixidores que tenien assignades.
Màquina de reunir. Serveix per reunir els fils fins que s'obté un fil òptim per ser teixit. Fons fotogràfic: Germanes Soms Aparicio. Any 1944.
Màquina de reunir. Serveix per reunir els fils fins que s'obté un fil òptim per ser teixit. <span>Fons fotogràfic: Germanes Soms Aparicio. Any 1944.</span>
Fotografia d'un grup de bitllaires a La Sedeta, fora del recinte fabril, al carrer de Sicília. Fons fotogràfic: Conxita Fusté. Dècada del 1950
La bitlla era una mena de canilla que s'omplia de fil i que es col·locava dins de la llançadora. La llançadora era semblant a una barqueta amb un clau central on es col·locava la bitlla, que era la que feia la trama del teixit.
L'ofici d'ordidora, d'altra banda, comportava el maneig d'una màquina més complexa, l'ordidor. Els fils provinents dels rodets o les bobines es col·locaven a l'ordidor, on les pintes els ordenaven i els enrotllaven en el plegador de l'ordit. Un cop aquest plegador estava ple, es portava al teler. Els ordidors eren màquines portades generalment per dones. Si la feina de l'ordit estava ben feta, el teixit tenia moltes opcions de sortir bé.
Vista general de la secció d'ordits, on les bobines de fil que provenen dels rodets es col·loquen en l'ordidor. <span>Fons fotogràfic: Germanes Soms Aparicio. Any 1944</span>
Vista general de la secció d'ordits, on les bobines de fil que provenen dels rodets es col·loquen en l'ordidor. Fons fotogràfic: Germanes Soms Aparicio. Any 1944
Fotografia d'un ordidor buit. <span>Fons fotogràfic: Germanes Soms Aparicio. Any 1944.</span>
Fotografia d'un ordidor buit. Fons fotogràfic: Germanes Soms Aparicio. Any 1944.
Una part de la secció d'ordits. Els fils provinents dels rodets o bobines van a parar a l'ordidor, on les pintes els ordenen. <span>Fons fotogràfic: Germanes Soms Aparicio. Any 1944</span>
Una part de la secció d'ordits. Els fils provinents dels rodets o bobines van a parar a l'ordidor, on les pintes els ordenen. Fons fotogràfic: Germanes Soms Aparicio. Any 1944